Tal dia com hui fa 73 anys també era dimecres, però era 1938. Al Mercat Central d’Alacant havien arribat sardines i poca cosa més. És el que hi havia: sardines, fam i guerra. Cap a les onze i quart del matí, un grup d’avions Savoia-Marchetti SM-79 deixava caure les seues bombes sobre la gentada que omplia el mercat. Entre dones, hòmens i xiquets, més de 300 persones van ser assassinades hui fa 73 anys. Ara la plaça del mercat té oficialment el nom de plaça del 25 de Maig. Dotze modestos taulells a la porta de l’edifici recorden els fets i el dia, però ometen l’autor de la massacre. La incomprensible omissió municipal complica la instal·lació d’un monument. Un company de carrera em va contar que la seua àvia va sobreviure al bombardeig, era molt xiqueta quan tot allò. De major, el record encara li feia tindre malsons: una dona fugia quan un esclat li segà el cap, el cos decapitat continuà corrent uns metres. Tot degué ser molt ràpid, molt cruent, dantesc. Era l’objectiu, tal com va dir Galeazzo Ciano, gendre de Mussolini i ministre d’Afers Estrangers de la Itàlia feixista, calia 
infondre el terror a l’enemic, la por paralitza. El bombardeig d’Alacant va causar més baixes que el de Gernika, a tot el País Valencià les bombes de l’aviació italiana mataren prop de 2.000 civils. Alemanya va demanar perdó per la matança del 26 d’abril de 1937; Itàlia no ho ha fet mai, potser ningú li ho ha requerit. No hem tingut un Picasso que plasmara el drama en un llenç universal, però hem de mantindre la memòria viva i atenta.
He tingut la sort de participar en vàries exposicions sobre el tema. “De les bombes a l’exili” (Gandia 2001), “República” (Gandia 2002), la darrera ha estat “La Derrota” (València-Elx 2010-2011). Altra de les barrabassades més grans la feren el 12 de febrer de 1939. 5 “Sparvieros” bombardejaren l’estació de trens de Xàtiva, varen matar a 144 persones, homes, dones i xiquets, un acte inutil la guerra ja la tenien guanyada….
Gràcies per recordar-ho….
“…Se hace mención a que la masacre fue obra de la aviación italiana “fascista…”
http://www.diarioinformacion.com/alicante/2011/05/25/castedo-incluye-palabra-fascista-placa-bombardeo-1938/1131181.html
així és Jordi, massa voltes ens ha tocat acotar el cap i callar i treballar, i pagar, com deia Quico Mira en el seu llibre sobre Almansa de Bromera. Callar i treballar, i altres han parlat per nosaltres i han viscut de la nostra suor. I encara hi ha que diu que som els millors del món! la ignorància i la falta de dignitat els fan ser molt agosarats, i anem els darrers en sous, en ensenyament i en sanitat.
Recollons, Jordi! No sé què dir; se m’ha quedat la ment en blanc, i el fetge endurit. Els que van fer allò els tenim´-encara que siga metafòricament- al costat de casa. I les metàfores només servixen per a amagar la realitat. Caldrà obrir els ulls. Sort que hi ha gent que sap recordar-nos-ho. Gràcies, rei.
No patisques Jordi, ara amb l’espanya PEPERA tot se solucionarà, fins i tot tindrem Democràcia Real,. I jo que pensava que en tenia una, ara venen quatre jovens a descubrir-me el que ens manca. Per cert, si ve la revolució que comencen per la sarsuela, please.
Hola, l’altre dia em vaig assabentar que la mare del meu pare (la meua iaia) havia anat eixe dia a comprar al Mercat d’Alacant, ella vivia a la Vila Joiosa, i sovint solia anar a Alacant, llavors allà la van eixampar els bombardeigs, sort que ella havia acabat de comprar i estava per la zona de la Rambla, en sentir els bombardeigs va caure a terra de l’esglai i una persona anònima la va ficar dins d’un portal fins que la meua iaia es va despertar i va observar atònita que hi havia haguit aquest bombardeig. Gràcies a aquesta persona anònima, la meua iaia va sobreviure a un dels atacs contra la societat civil més greu de la guerra civil. La veritat que quan el meu pare m’ho va contar em vaig quedar bocabadat perquè jo no sabia aquesta història tan propera, i cada dia ho recorde i pense en aquel fatídic dia.
…i a més a més a la Choni Castigo, perdó, a la Sonia Castedo no li agradava massa el fet que en la placa que han posat apareguera la paraula “fascista”, nom amb el qual s’autodenominava la Itàlia de Mussolini. Té c… la cosa!
Hola company,
A l’hivern passat vaig poder visitar la exposició sobre la guerra civil que hi havia a la Centre Octubre de Cultura Contemporàna a València. A la exposició, hi havia un mapa on de manera molt visual podies veure la frequència i duresa de bombardejos que van haver sobre la població civil al llarg del País Valencià. Terrible.