42 Comments

1. No t’hi amoïnis; a partir d’ara, n’hi ha molts que es plantejaran canviar el vot a Compromís, malgrat que siga “regionalista” (raret de nació catalana, com diuen ells). I Madrid, a les pròximes, està guanyat. Amén.

2. Hi ha aspectes d’aquestes eleccions que m’han agradat prou, a banda de l’entrada de Compromís a les Corts, i haver arribat al nombre de vots per obtindre democràticament (però no legalment a causa de la barrera del 5%) un regidor a la ciutat d’Alacant.
   Una, ben notable, l’entrada de Bildu a Euskadi, posant de manifest l’escassa talla democràtica del tàndem PP-PSOE, que volien impedir que s’hi presentara, i així poder-se repartir (junt amb el PNV) els escons corresponents. Per salut democràtica, benvingut Bildu.
   Una altre, l’esfondrament del PSOE i de tot allò de “palanganero” del PP que representa (vegeu, p.ex., les responsabilitats de “de la Vega” en el bloqueig de les peticions per veure TV3, la tolerància del seu delegat en el govern al PV cap a les agressions de l’extrema dreta, o la persecució de l’intent (de Garzon) d’aclarir aspectes assassinats pel franquisme (i posat de manifest darrerament pel magistrat Martín Pallín), per no dir només que tres de les darreres.
   Però també l’esfondrament d’ERC ha sigut una bona notícia. Quina llàstima que unes sigles de tanta tradició catalanista, democràtica i republicana hagueren caigut en un equip tan incompetent com el que des del 2007 estava dirigint el partit, ajudat pels que ací, al País Valencià, han estat tallant el bacallar: els heu vist alguna volta articular alguna mena de discurs sensat, progressista, que no fóra reunir una col·lecció de tòpics mal enganxats? Les entrevistes als seus dirigents eren de les que donen vergonya aliena, per no dir les excuses per no dimitir després de veure com un partit que anava camí del cel l’han anat dirigint cap el femer de la història.
   I ací ni tan sols han tingut la talla intel·lectual, per no dir la política, d’aprendre dels errors, seus o dels similars a ells.
   Perquè açò que ara ens ha passat a Castelló i Alacant, en què el vot a ERC ha anat directament a nodrir el cove dels diputats del PP, en el 2003 va ser una de les causes matemàtiques de què el PP assolira la primera de les majories absolutes.
   No ho oblidem: en aquelles eleccions autonòmiques, es van necessitar 119.707 vots per superar la barrera del 5%, en un parlament de 90 escons i on la majoria absoluta era de 46.
   El Bloc només en va traure 114.122; és a dir, li’n van faltar 5.585.
   D’haver superat la barrera, el Bloc hauria entrat a les Corts, i el repartiment d’escons hauria sigut: de 45 PP, 35 PSOE, 5 Esquerra Unida/Entesa i 4 Bloc.
   Per contra en no poder superar el 5% el Bloc, el resultat va ser
   47 PP, 36 PSOE i 6 Esquerra Unida/Entesa
   Al Bloc li van faltar, exactament, ja ho he dit, només 5.585.
   Esquerra Valenciana (ERC) va traure vora 14.000.
   I aleshores, 114.122 votants del Bloc, entre els quals hi havia -segur- molts més independentistes que en el total d’Esquerra valenciana, van veure els seus vots tirats a la brossa i els 4 escons que li pertocaven, van anar 2 al PP i 2 al PSOE.
   Tan “enemic” era el Bloc com per a no veure que pagava més la pena que entrara gent amiga, que no impedir l’entrada a les Corts d’una petita falca que ens podia ajudar a tots, també a la ideologia subjacent d’ERC? Segur que no teníem més coses que ens unien que no ens separaven? Jo mateix era un potencial votant d’ERC; a Catalunya els haguera votat.
   Ara, no els votaria ni allí ni ací.
   I m’alegra que gent tan incompetent se’n vagen per l’abocador (aixó sí, si tenen la decència de dimitir i dedicar-se a una altra cosa que no siga el mangoneo polític). I pregue al cel perquè entre un nou equip dirigent en eixe, altrament venarable partit, perquè puga ser el que hauria de ser en temps en què l’independentisme creix com la bromera i que, possiblement per això, ha vist que ERC era un frau similar al PSOE per a l’esquerra.
   Salut
   Daniel

3. Estic d’acord amb tu amb que eixos vots haurien d’haver anat a Compromís, també crec que Esquerra està equivocada amb el camí pres, ja que hui en dia no és una opció real per a l’electorat valencià, ara trobe a faltar l’explicació del perquè no van poder arribar a cap acord entre ambdues formacions Jordi, i la veritat m’agradaria saber la veritat, perquè em fa l’efecte que de ficades de pota pot haver per les dues parts…….però dit això i sent positiu i de cara al futur, es que no hi ha manera de posar-vos d’acord? es que tant greu va ser lo que ha passat que ja no hi ha marxa enrere? tanta diferència ideològica hi ha entre nosaltres i ells? Espere que en les pròximes eleccions encara hi haja més COMPROMÍS…………

4. Sóc militant i votant d’Esquerra, i anava de candidat en la llista d’Alacant. A mi tampoc no m’agrada l’eslogan de campanya, però no hi puc dir res, perquè no estic gaire involucrat en tasques de direcció del partit (vaig a alguna reunió quan puc i ja està), de manera que no puc criticar el que fa la gent que hi treballa de valent perquè creuen —com jo— que l’única solució és anar-nos-en.

   Dir com diu l’amic Dani que la culpa que el Bloc no entrara en el Parlament valencià és de la gent que vam votar Esquerra és molt esbiaixat. No hi va entrar per la barrera del 5% a nivell de “Comunitat”. No em carregueu amb aquesta injustícia, per favor.

   Però el que sempre m’ha fet molta llàstima és el nivell de desencontre que hi ha entre la gent del Bloc i d’Esquerra i en general entre l’esquerra valenciana en general. Quan era president de la Cívica i encara no militava en Esquerra, vaig convidar a un sopar de la Cívica a Agustí Cerdà. Un destacat militant del Bloc d’aleshores em va criticar (bé, em va insultar) per haver-ho fet. També n’hi ha gent, a Esquerra, que no pot veure la gent del Bloc, i no ho entenc.

   Si de veritat tenim alguna cosa en comú que es poguera transformar en programa, potser hauríem d’explorar els camins que han seguit Nafarroa Bai, o Bildu. Però amb sinceritat i decisió. Hi ha molt en perill, però si no millorem la relació entre uns i altres, no podrem mai ni parlar.

   Això no vol dir que jo no renuncie a ser independentista (o “regionalista” com em diu Jordi de vegades). Però és més el que ens uneix que el que ens separa. De veritat en volem parlar?

5. Amb tots els respectes, Mikel, Esquerra no té cap projecte per al País Valencià, i em base en l’entrevista a Agustí Cerdà en El Temps. No el veuen com un objectiu en si, sinó com un instrument per a fer “gamberrisme” electoral (i, com a mostra, hi ha el lema de la campanya). És a dir, el plantejament ací només és arrapar uns vots, uns vots que mai anirien a PP ni PSOE, sinó a altres opcions.
   Pel que fa a la relació ERC-Bloc, Esquerra va rebentar els ponts de contacte quan va impedir al Bloc formar part de la candidatura europea en què estaven ells (era Europa dels Pobles?). Però a més, és que, per a mi, no hi ha res de programàtic a pactar: en l’àmbit municipal, Esquerra i Bloc no fan propostes essencialment diferents, sinó al contrari, absolutament coincidents (per exemple, a Xixona, només cal llegir l’entrevista al candidat, Joan de Déu, per a vore que coincidiríem en quasi el 100% de les qüestions).
   Per tant, no es tracta de tindre coses en comú o no. Es tracta de pensar el país en global, es tracta de saber si és lícit afirmar (Cerdà dixit) que “l’objectiu d’Esquerra són 50.000 vots, cosa que preocuparà molt més el PP que no si Compromís obté un 3% o un 4% de vots”. Amb quin dret diu això? Que no veeu els militants que els dirigents tenen clar d’on provenen eixos votants? Qui és Cerdà per a escapçar i eradicar les opcions de Compromís simplement “porque yo lo valgo”?
   En definitiva: l’aventura d’ERC al País Valencià en cap cas pretén el canvi polític o la valencianització (o “catalanització”) del País. Pretén altres coses (jo no tinc clar quines, atés el desastre obtingut a Catalunya). I, de retop, dificulta que Bloc-Compromís millore el seu resultat, perquè ha enganyat molts votants en afirmar que no teníem opcions de superar el 5% (mira, en això es pareixen al CIS, a la COPE, a El Mundo, al PSOE i al PP).

6. Bon dia,

   He deixat un comentari en el periodic AraMultimèdia. Em prenc la llibertat d’escriure ací també.

   Primer de tot, si vull conèixer el projecte que ERPV té per al País, no em base en cap entrevista sinó en ponències, declaració ideològica, etc. Que és el que vaig fer jo abans de decidir afiliar-me a un partit polític.

   Morera també ha concedit entrevistes. Fa anys en El Temps va dir que nosaltres erem “injerències”, en la del Levante va dir que la seua pàtria era la Nació Valenciana i en la de la setmana passada, que se sentia espanyol. Evidentment els d’esquerres i de Països Catalans no votarem BLOC. Si no poguera votar Esquerra, hi ha altres opcions que pensen en clau de PPCC, però no el Bloc.

   Enhorabona pels resultats i espere que a partir d’ara cadascú faça el camí que crega convenient des del respecte.

   Aprofite i faig publicitat. Gràcies.

7. Juli:

   Sóc militant d’Esquerra perquè fa uns sis o set anys vaig arribar a la conclusió que necessitem la independència per a trencar completament amb Espanya i Esquerra és el principal partit clarament independentista del país. Així de senzill. És una opció personal. Adequada o inadequada segons qui la considere, però legítima.

   Desconec en detall les declaracions del company Agustí Cerdà. Abans de parlar-ne, hauria d’escoltar-me-les… no sé si tindré temps.

   Em pregunte si és just parlar de l’acció política d’un altre partit tan legítim com el vostre en termes de “aventura”, obviant que els militants d’Esquerra d’ací som tan valencians com els d’altres partits i tenen el mateix dret a la iniciativa política. Creus que jutjar les intencions del meu partit (“en cap cas pretén el canvi polític o la valencianització […] del País”) ajudarà a que ens entenguem? Juli, jo sí que vull que el nostre País siga més valencià, i crec que ho vull igual que tu. El que passa que hi ha altres coses en les que no coincidim.

   Crec que el meu partit té tot el dret com el teu a aspirar al nombre de vots que considere convenient. Dir que Agustí Cerdà vol “escapçar o eradicar” les opcions de Compromís, ¿no és assumir que Compromís té una mena de dret natural a aquest espai polític i que Esquerra som uns intrusos que us el volem disputar? Jo crec que en democràcia les coses no són així. Els vots són lliures, i els partits som lliures de buscar-los, amb més o menys encert.

   Jo era militant de Unitat del Poble Valencià abans (fins 1994 o així, no recorde) i mai se’m va acudir que la culpa del que ens passara fóra dels votants d’altres partits, o d’aquests partits. Sempre vaig pensar que hi havia una regla molt dura i injusta, la del 5% a tot el País, i que no érem capaços de superar-la. Nosaltres.

   Si les propostes municipals són “absolutament coincidents” i “no hi ha res de programàtic a pactar”, ¿vol dir això de nou que nosaltres ens hem d’apartar perquè us estem disputant aquell espai que “naturalment” us pertany?

   La comparació amb la Cope o el Mundo em dol personalment, Juli. Era necessària, de veritat? Com d’altres vegades, el que m’arriba d’alguna gent del Bloc em sembla insultant, i redueix encara més les probabilitats de qualsevol tipus de acostament. Si això passa a altra gent d’Esquerra, entenc que estiguen calents també.

   Confesse que tot açò m’entristeix bastant.

   Salut

   Mikel

8. Hem sembla que comenceu molt malament l’article. Els vots no són dels partits, sinó de les persones. Si hi ha gent que vota a Esquerra és perquè creu en el seu projecte (encara que alguns diguen que no en tenim, el tenim i és molt clar). El que heu de fer és convéncer a aqueixa gent perquè us vote a vosaltres i no a Esquerra, simplement, perquè si volem tirar al PP, votem tots al PSOE i s’ha acabat.
   La segona cosa que vull aclarir perquè jo he viscut les anteriors converses amb el Bloc i EU és que el Bloc no vol veure a Esquerra ni en pintura, bé, no sé si el bloc, o almenys els seus dirigents, perquè conec a gent molt vàlida al vostre partit. I no va voler que entrarem a aquest pacte, que per cert va durar ben poc. En aquestes eleccions jo, personalment, vaig tenir una reunió amb Rafa Carbonell en la qual vam parlar de possibles pactes a nivell local i autonòmic, encara estem esperant resposta. Per tant no vos feu les víctimes perquè no ho sou.
   I finalment dir-vos, que si aquesta és la votra manera d’intentar que no ens presentem a les eleccions la porteu clara. Ara mateix tenim una organització al PV més forta que mai. Això sí com hem fet fins ara i com farem estem oberts a arribar a acords amb totes les forces d’esquerres i valencianistes, acords de llarga durada i a totes les eleccions. Això sí amb insults i aquesta manera de tractar-nos serà molt difícil arribar-hi alguna vegada amb vosaltres.
   Ah, enhorabona pels resultats, perquè jo me n’alegre, cosa que, de segur, no fa Jordi.

   Joan de Déu Martines

9. Amic Mikel:
   M’agradaria que em digueres en quina part de la meua intervenció anterior he afirmat, com m’atribueixes, que “la culpa que el Bloc no entrara en el Parlament valencià és de la gent que vam votar Esquerra”.
   He parlat de coses com “talla intel·lectual”, “causa matemàtica” … però, “culpa”?
   Anem, però, a pams.
   Comparteix amb tu, Mikel, i potser recordaràs que també t’ho vaig dir en privat, que desaprove totalment la crítica que el dirigent del Bloc (no sé a qui et refereixes, però si està llegint açò vull que ho sàpiga també) et va dirigir per convidar a Agustí Cerdà. I si damunt ho va fer insultant-te, vull manifestar també la meua total desaprovació i el refús més taxatiu a eixa manera de comportar-se, impròpia i més encara, indecent.
   Dit això, sóc de l’opinió que cal que els dirigents dels partits siguen convidats, entrevistats i comentats. Fins i tot quan, com en el cas d’Agustí Cerdà, em dóne vergona aliena sentir-li dir, poc menys, que el PP es posaria a tremolar si ERPV traguera 50.000 vots (i cap escó, pertant), mentre no tremola ni davant parlamentaris competents, ni jutges, ni manifestacions … Si no fora pel baix nivell ideològic que hi ha darrere de les afirmacions del vostre dirigent, seria qüestió de dirigir-lo cap al club de la comèdia. I cosa semblant es pot dir de Puigcercós i la seua clé. Quina diferència, quina enorme diferència, amb el pensament ben articulat de Carod Rovira, Benach i els dirigents depurats pels comissaris polítics controladors de l’aparell!
   En fi, ja vos ho fareu.
   I ara, la part matemàtica, que potser siga més interessant.
   En eixa mena de somni impropi d’un dirigent polític, Agustí Cerdà parlava d’obtindre 50.000 vots. ERPV ha obtingut 11.116, és a dir un 20% si fa no fa; una de dos: o no tenia ni idea de les possibilitats, però ni per aproximació! o volia mentir. Perquè una cosa és autoanimar-se, però … multiplicar per 5 les possibilitats? És que ni el PSOE quan volia minimitzar les seues pèrdues!
   En qualsevol cas, un 0,45%, deu volte menys del que es necessita ni tan sols per entrar.
   Per tant, ni en la millor de les circumstàncies, ni complint els somnis, s’aspirava a entrar a les Corts.
   No com el Bloc, en altres èpoques, o Compromís, ara, en què les possibilitats d’entrar eren reals. Vos imagineu que Morera o Oltra hagueren dit que esperàvem obtindre 30 diputats, és a dir, 5 voltes més dels que hem obtingut? Ara mateix, jo el primer, estaria dient pestes d’ells, demanant la seua dimisió o la seua revisió psicològico-política, no ?
   Doncs bé, sabent com sabies que el teu vot no anava a tindre cap efecte en contribuir a millorar les coses en el PV per la via parlamentària (les altres, l’agitació, debat, compromís (perdó) públic, etc. la podem practicar tots els dies), on creus que ha anat el teu vot? Tu, que saps moltes més matemàtiques que jo, convindràs amb mi a que ha anat a enfortir el PP, a que sí?
   Portat a un extrem: suposem que a Compromís li faltar un vot, sí només un vot, per poder accedir a les Corts. I que eixe vot fóra el teu. I que de tu depenguera que Compromís entrara amb 4 parlamentaris, o que es quedara fora, i que Esquerra tinguera 11.116 o només 11.115 vots, molt lluny d’aspirar a res. A qui hauries votat? Perquè eixa és la pregunta. I la resposta no és una història de quan eres president de la Cívica i un impresentable et va criticar que dugueres a ningú.
   I sembla que tu, i molts més com tu, heu preferit nodrir un partit en runes que no que Compromís tinguera 8 parlamentaris en compte de 6, i el PPSOE dos parlamentaris menys.
   No parle de culpa, sinó de responsabilitat, no et sembla?
   Però, en fi, ja vos ho fareu.
   Si voleu, clar, i si teniu capacitat de reflexió i de demanar responsabilitats als qui vos han dut per eixe camí.
   Perquè, per la meua part, jo sí que pense demanar responsabilitats als qui han dificultat (per la part del Bloc) arribar a acords a Mutxamel, a Xixona, o al Campello (amb el tema d’Iniciativa). I si les explicacions no em convencen, demanaré la dimissió dels responsables. Així de senzill. Faràs tu el mateix?
   Tinc molt bons amics en Esquerra, als que admire com amics per múltiples qualitats. Però fa temps que no els sent articular cap pensament nou respecte dels nous reptes a què ens enfrontem. Sempre amb els mateixos i repetits pensaments, abusant dels llocs comuns, empobrint el llenguatge i els missatges, pressoners del passat, cegos davant el present i el futur. I només algun d’ells escolta, els altres ni tan sols això: l’antiga ideologia, com la de molts comunistes soviètics que pululen per Esquerra Unida, els impedeix mirar, escoltar, pensar, sobre les noves realitats, i cansinament et repeteixen ad nauseam fòrmules, frases i recursos argumentals ancorats en els anys 90.
   I tot i això, desitge que recapaciteu i que vos apropeu a nosaltres. No per “comulgar” en cap ideologia (ni tan sols la meua, tan discutible com qualsevol altra), sinó com a espai que estem construint per agrupar i potenciar diferents sensibilitats, formes, mètodes i idees.
   I igual que nosaltres haurem d’arraconar paulatinament determinats condicionants ideològics que ens impedeixen avançar i millorar, i la gent que els representa (i que humilment haurien de retirar-se per afavorir la “causa” que pretesament defenen), potser vosaltres haurieu de fer el mateix. I, en un primer pas, desitjar que els que vos han dut a aquest atzucac, tinguen la decència política de retirar-se.
   Potser convindràs amb mi que això és molt difícil, però vosaltres i nosaltres (jo ho faré, ja t’ho he dit) ens trobarem millor si “jubilem” (amb tots els agraïments, això sí, perquè han cobert una etapa amb molta dedicació) a determinats dirigents i caps de llista.
   A què no cal que et diga noms?
   Una abraçada
   Daniel

10. Bon dia,
    Respecte als casos de Xixona, Mutxamel i el Campello, només conec una mica el cas del poble torroner, que exposaré més avant. En qualsevol cas, vull dir que coincidisc amb Dani en el fet que caldrà fer recapacitar i, si cal, depurar responsabilitats, respecte a la impossibilitat d’haver conformat una llista unitària a les municipals en estos tres pobles.
    Dit això, conte el que sé de Xixona:
    De primera mà, puc dir-vos que l’executiva comarcal del Bloc havia arribat a un pacte amb Esquerra per a configurar una única llista. No sé com degueren anar les negociacions ni què degué passar després, però sembla ser que, un dissabte de matí, els del Bloc es trobaren en els mitjans de comunicació locals que Esquerra havia donat a conéixer la llista municipal. És clar, sense cap membre del Bloc. Supose que ells tindran alguna altra versió. Jo tinc esta.
    A més, puc fer esment d’un fragment d’una conversa informal amb un dels membres més destacats de la llista d’Esquerra, fragment que evidencia com de difícil és arribar a cap tipus d’acord o, simplement, com de difícil és fer-se escoltar. Més o menys, va anar així:
    -És una llàstima -argumentava jo- que no puguem articular una llista conjunta, perquè, al marge d’algun aspecte en què diferim, en realitat, defenem pràcticament el mateix en la majoria de temes.
    -Jo no pense votar-li a Morera en la vida.
    La conversa, òbviament, acabà ahí. Per a què seguir?
    Per acabar, plantege una altra idea: per a què ha promogut Esquerra llistes de cuneros? Per a què n’han presentat a Benidorm o Sella? Per a què? [Contra!, parec Morrinyo!] Quin era l’objectiu real? Deixe ací la pregunta i concloc dient que tampoc m’agraden eixes llistes “falses” quan les presenta el Bloc, però, almenys, tenim un objectiu real digne que és arrossegar algun vot autonòmic, no siga cas que algun dia ens en falte un, com apunta l’amic Dani.
    Salut!

11. Si, Juli, el que dius respon al model que ja conec en altres casos.
    I realment és una llàstima. Per no votar a Morera acaben votant a Camps! I a això li diuen “fotre a la dreta”.
    Crec que molta gent confon el sentit del seu esforç amb el sentit del resultat. M’explicaré en termes de matemàtiques i física, que com a metàfora poden vindre bé. Els operadors són les “màquines” que transformen allò que “entra” en allò que “ix”. L’operador “*(-1)” inverteix el signe d’allò que entra: 7*(-1) = -7; i això vol dir que quan més “positius” faces actuar amb l’operador, més “negatius” t’eixiran. I el mateix podem dir d’una politja o d’un engranatge: pot donar-se el cas que, segons estiguen situades d’una manera o d’una altra eixes màquines, la teua força en un sentit provoca un moviment justament en sentit contrari, en el teu, en un de transversal, en un rotacional, etc. Desconèixer el mecanisme i limitar-se a espentar o estisar en un sentit, i esperar que això produisca el moviment cap on tu vols és d’una ingenuïtat que tomba.
    Com que el sistema electoral està muntat de tal manera que en cas d’incertesa tot el que sobra o és incert va a alimentar al PPSOE, saber on col·loques els vots s’esdevé un acte racional més que emotiu.
    Vull dir que els vots en blanc, nuls, a opcions sense present ni futur i altres de semblants, van directament al poal del PPSOE.
    És un regal que es troben, directament posat pels qui, amb bona fe -no ho dubte- creuen que el testimoni personal, el nom esborrat en una papereta, el sobre buit, i coses semblants, es traduiran en canvis en el sentit que ells volen donar-li al seu acte. Ja s’encarregaran els qui dominen els mitjans de comunicació d’evitar que es parle d’això. Però, el que crida l’atenció és que gent que se les dóna de “saber” de política caiguen en la trampa de fer d'”amics invisibles” del PPSOE.
    Per això, jo proposaria, amb “animus jocundi” més que amb “animus injuriandi” que els votants d’Esquerra, antitaurins, falange i demés agrupacions vocacionalment marginals constituiren un partit que els agrupara, i als quals ofereix un nom acord amb l’efecte dels seus vots: AIPPSOE, és a dir, “Amics Invisibles del PPSOE”; amb la possibilitat de què eixa “I” poguera interpretar-se també com a “ignorants” o qualsevol altre epítet que comence per “i”.
    De fet, no sé on, he sentit que el PPSOE vol organitzar una festa d’agraïment pels diputats i regidors que els han fet guanyar els de l’AIPPSOE”.
    I en particular els del PP, que s’han trobat amb dos diputats de més, gràcies als vots desviats dels que “mai votaran a Morera”. Vots que, com es pot esperar, aniran dirigits a impulsar la independència del País Valencià, a que sí?
    Jo mateix, per no anar massa lluny, també he format part, durant molts anys, durant moltes eleccions, d’eixa colla d’amics invisibles del PSOE; i més encara, durant quatre o cinc legislatures, de “tonto útil” d’un partit, el PSOE, que a mesura que passava el temps anava descobrint la seua cara més sòrdida, antivalenciana i corrupta. Mea culpa.
    Si de savis és rectificar, jo em pose un negatiu per haver tardat tant en adonar-me’n.
    I quan algú vol impulsar allò que troba el millor del que s’oferta i que té possibilitats de vehicular-se, si veu que la seua presència no és l’apropiada, crec que ha de deixar la veu a uns altres que ho facen millor o que s’adequen als nous temps.
    I dic això des del fet de què tant Toni Arques com jo, deprés del fracàs de les darreres municipals, vam demanar al Bloc anar en les darreres posicions de la llista municipal d’enguany; crec que ho vam fer, a l’igual que la resta de la nostra llista, el millor que es podia, però no va eixir la múltiple aposta en què ens vam embarcar, i per evitar la identificació del passat (nosaltres) amb el futur (la nova llista) vam demanar situar-nos al darrere, tot i l’estima i el respecte dels companys, als que hem agraït sempre el seu afecte com ells ens han agraït el nostre esforç.
    Vull dir que cal saber retirar-se, i ajudar des d’una altra posició. Per exemple, en una posició en què, des de cap ànim de promoció política, puga ajudar a establir ponts amb aquells que pensen que poden contribuir a millorar alguns dels aspectes que ens uneixen, a la gent de Compromís, amb els desencantats del PSOE, amb els amics d’ERC, amb els d’EU, i amb els que volen espentar el nostre país cap a situacions millors perquè, en el futur, floreixen millors alternatives que l’actual.
    I eixe és un dels objectius d’aquestes reflexions.
    Com dirien els cristians, treballar “amb la gent de bona voluntat” i que, afegiríem nosaltres, amb la intel·ligència social necessària per no malbaratar la bona voluntat ajudant als qui van en contra nostra.
    Salut
    I gràcies, Juli, pels teus comentaris i la teua informació.

12. Et responc a algunes coses, Mikel:
    Per descomptat que Esquerra és una opció legítima. Això faltava! No he dit enlloc que no tingueu dret a presentar-vos: dic que, per a fer-ho, em sembla indigne afirmar açò (declaracions textuals de Cerdà en El Temps núm. 1405): “[els votants] només han de pensar què preocuparà més al PP, si el Compromís obté un 3% o un 4% o si troben que hi ha 50.000 vots a ERPV, 50.000 vots independentistes al País Valencià.” Vejam: per què ha d’aparéixer cap menció a Compromís en eixa frase? Recontra, no sé si no ho veeu, o és que no voleu vore-ho!
    Parle d’aventura, sí, però no té cap connotació negativa. De fet, ara mateix puc afirmar que l’aventura que ha iniciat Compromís em sembla apassionant. No hi veig cap problema.
    Si dic que ERPV no pretén el canvi polític, és per les declaracions de Cerdà, en què, a pesar de multiplicar per 5 els vostre resultat autonòmic anterior, continuaríeu fora de les institucions. Per això, assumint sensu estrictu les paraules de Cerdà, l’objectiu no és el canvi polític (a escala de País). I ací no qüestione el treball fet als municipis, del qual només conec mínimament el que duen a terme a Xixona, i que em sembla tan digne com el que generalment exerceixen els del Bloc-Compromís allà on tenim representació.
    Respecte a la frase de “escapçar o eradicar les opcions de Compromís”, no és assumir res del que dius. No vull cap espai que ens corresponga com un dret natural. Eixa frase fa referència de nou a les declaracions de Cerdà, aquelles en què no ens donava opció d’entrar i en què ens “atorgava” perquè sí un 3 o un 4%. És en açò, únicament i exclusivament en açò, és a dir, en la (innecessària) predicció de Cerdà, en què he afirmat que éreu com el CIS, el Mundo, la COPE, el PP o el PSOE: en totes les seues prediccions nosaltres estàvem fora.
    Pel que fa a la coincidència programàtica en municipals, ¿d’on traus que vos hàgeu d’apartar vosaltres? A on ho dic? Si insinue just el contrari. Vaig llegir amb atenció una entrevista a Joan de Déu, el candidat a l’alcaldia a Xixona, i em va agradar moltíssim tot el que hi deia. Jo ho subscriuria (crec recordar que completament). Perquè quede clar: jo voldria que, en els llocs on Esquerra té representació i el Bloc no, ens integràrem en les llistes, que els concedírem els llocs d’eixida que ja tenen i un més (en l’exemple de Xixona, els tres primers llocs) i que, com a contrapartida, férem tots plegats campanya autonòmica a favor de Compromís. Què obtindríem així? Doncs la possibilitat que Esquerra obtinguera un regidor més (en esta ocasió la suma no hauria sigut suficient) i que Compromís s’acostara al segon diputat per Alacant. No veem que així guanyem els dos?
    Finalment, vull remarcar que jo no he proferit cap insult i, per tant, no sé com pot resultar insultant el meu argumentari. Repetisc: la comparació que he fet en l’altre post fa referència a les nul•les opcions d’assolir el 5% que ens concedien enquestes i prediccions (innecessàries i infonamentades) com les de Cerdà.
    Un salut,
    Juli

13. Hola de nou,
    I et responc a tu, Joan de Déu:
    Sóc jo qui ha afirmat que no teníeu projecte per al País i vull explicar-ho: almenys en estes eleccions, basant-me en les declaracions de Cerdà (són impressionants, certament), Esquerra aspirava a multiplicar per 5 els seus vots (quasi res!) i esperava que EU i Bloc no arribàrem cap dels dos al 5%. Cerdà parla d’un projecte comú per a 2015 amb estes dos forces una vegada que hagueren quedat fora de les Corts. Eixe és el projecte expressat pel líder d’Esquerra al País Valencià, no me l’invente jo.
    Jo no crec que es puga argumentar que si votem tots a PSOE està tot arreglat. Primer, perquè la política no es mou només en l’eix esquerra-dreta. Segon, perquè l’esquerra que representa el PSOE és, com a mínim, dubtosa. Vull dir: jo estic lluny del que planteja el PSOE en una gran quantitat de qüestions. I, en canvi, estic d’acord amb el que vosaltres plantegeu al poble en un percentatge altíssim (i ja dic, crec recordar que ho estic en tot).
    Respecte a l’intent de pacte a Xixona, doncs ja veig que tenim versions diferents. Jo no estava en les converses (normal, jo no pinte fava), així que m’abstinc de pronunciar-me sobre el que no vaig presenciar. En qualsevol cas, caldria que no fórem maniqueus i que vérem que en moltes ocasions cedir un poc ens ajudaria a obrir-nos a la societat i obtenir millors resultats. Acabe d’entrar a vore els resultats d’Algemesí, on havíem pactat Bloc i Esquerra, i crec que hem passat de zero regidors a dos (en el cas que la candidatura anomenada “+A” siga la que ens uneix, que crec que sí però no ho sé). Xe, doncs si això és així, només puc dir que eixa és l’actitud!
    Per acabar, vull insistir que, per a mi, una fórmula en què guanyaríem tots és que, en els pobles on ERPV té representació i el Bloc no, ens integràrem i ocupàreu els llocs d’eixida més un de la llista; en els pobles en què cap dels dos té regidors però en vots anem pareguts (com Mutxamel), que férem una llista cremallera encapçalada per vosaltres; i que, com a contrapartida, en autonòmiques donàreu suport a la candidatura de Compromís. Això es podria traduir en un grapat més de regidors per a Esquerra i potser algun més per al Bloc; i en algun diputat més per a Compromís. Fer-ho així seria racional (seria assumir la implantació real que tenim a hores d’ara) i molt positiu (perquè ens ajudaria a implantar-nos encara més).
    Un salut,

14. Primer de tot, volia felicitar a Jordi perquè ha encentat un debat que cal, pot ser tenim punts de vista diferents però ací tots ens estimen la terra, la llengua i la nostra cultura.

    segon volia felicitar a la gent que hi participa, perquè parlant s’enten la gent.

    Tercer m’agradaria expressar el meu suport a Morera pel camí que ha emprés,

    Quart, m’han agradat molt les intervencions sense agresions verbals, jo també subscric que estic en contra d’això entre gent que compartim moltes coses.

    Quint per al qui vulga pillar-ho: El Camí més curt no sempre és el més ràpid……..Estic una mica decebut perquè gent que em semblem molt inteligents crec encara no s’han adonat de les circunstàncies en les que vivim, però allà ells, jo també vull la lluna però sembla que de moment està molt lluny………..i de moment no podré agafar-la……

15. A veure Juli, una persona formada i intel·ligent com tu hauria de contrastar i dir coses que sap de veritat.
    Les nostres converses amb el Bloc es van produir abans de Nadal i nosaltres no vam traure la llista fins el mes d’abril. Què vosaltres decidíreu anar amb Esquerra a Xixona no significa que nosaltres ho tinguerem decidit. L’assemblea d’Esquerra-Xixona va dicidir que en les condicions que volíeu pactar no ens interessava.
    Sobre el 29 de desembre jo vaig tenir una reunió personalment amb el candidat del Bloc per dir-los que no faríem una candidatura unitària per raons que no he d’explicar a un comentari d’un bloc (Si vols te les explique personalment, es fàcil aconseguir el meu telèfon). Els vaig dir que els avisava en temps perquè pogueren fer el seu camí sense cap dificultat, o siga que no digues que es van assabentar per un mitjà de comunicació perquè no es veritat. O siga que el que dius no és veritat. Al mes de gener, aprofitant una visita de Puigcercós al País Valencià, vam presentar el candidat d’Esquerra a Xixona.
    Amb aquesta manera de tractar-nos l’únic que aconseguiu és donar-nos més força per continuar lluitant pels nostres ideals. Moltes gràcies.
    Joan de Déu Martines

16. Un vot a Esquerra fot la dreta, osiga a tu entre altres…
    En que quedem que som tan minoritaris que no tenim importància, o que som crucials per a que un “Nafaroa Bai” valencià supere en diputats al PSOE? Mira, feste mirar eixe odi envers l’independentisme d’esquerres que representa ERPV, i comença a fer forat en l’espanyolisme de dretes que es la ideologia predominant al País Valencià i es l’enemic comú.

    Salut i Independència!

    Saül Ortolà
    President d’Esquerra Marina Alta

17. Doncs si tot està tan clar, i són tan vitals els vots que ara té Esquerra per al futur del País Valencià, per què dues vegades que se li va proposar a Morera des d’Esquerra una Coalició, les dues voltes va dir que no? Si és tan positiu, per què no hi ha una invitació de Compromís a Esquerra per formar-ne part? O tot és una maniobra de distracció per a que desaparega una opció incomoda per al Bloc, en tant que li recorda només amb la seua existència totes les renúncies que ha fet ? Alguns digueu que Esquerra no té projecte per al País Valencià, quin és el projecte del Bloc? Pasturar l’autonomia? O augmentar la consciència nacional!!!!? a base de mítings en castellà barrejats en valencià com si foren Don Pio? En fi, crec que si el Bloc haguera volgut algun acord amb Esquerra ja l’hauria proposat, i tinc el meus dubtes que ho faça. Mentre tant hi ha qui va enredant amb la intenció de debilitar Esquerra, no de sumar-la. si volguéreu-sumar, li ho diríeu a la vostra direcció, en compte d’estar divagant ací.
    Una darrera qüestió: en un escenari on Compromís no haguera entrat a les Corts ( i així era fins que, encertadament, Morera es fa arrere i entra a ser la imatge de campanya la Mónica Oltra) 50.000 (i menys!!) vots a Esquerra desmentien de facto la versió del País Valencià que dona el PP. Ho fan els 6 diputats de Compromís? Sincerament… valenciana i espanyol (com diu Morera a El Mundo) jo no ho sóc… per cert, molta canxa li ha donat la premsa de dretes a Compromís, no? No serà que al PP ja li anava bé… o és que no s’heu assabentat que ha guanyat el PP?

18. Joan de Déu,
    No calen ací els adjectius que em dediques quan després m’acuses de no contrastar la informació. I no calen perquè jo no he presentat les meues paraules com a veritat absoluta, sinó com a una de les dos versions que, de segur, hi havia. Ara també conec la vostra. Quina és la més fidel a la veritat? Segur que en l’eclecticisme hi ha la virtut.
    En qualsevol cas, crec que he dit, almenys, dos coses més que m’hauria agradat que comentares:
    1. L’afinitat cap a les vostres propostes municipals, amb les quals estic quasi completament d’acord (i vaja, m’ha vingut a la memòria que la que no compartisc és la de la línia discontínua, però això poc té a vore amb el tema de conversa).
    2. El model de pacte que he esbossat i que ens afavoriria als dos.

    Una última cosa, Joan de Déu: no entenc quina és “aquesta manera de tractar-vos” que resulta tan ofensiva. He afirmat que, al meu parer, feu un treball molt digne, i amb resultats tangibles (per exemple, la neteja del llit del Coscó, no cregues que no ho sé). He afirmat que en els llocs on teniu representació els pactes haurien de permetre-vos consolidar el que teniu i inclús aspirar a un regidor més. He afirmat que un horitzó més positiu seria aquell en què Bloc-Compromís i Esquerra tingueren una major implantació.
    Algú que et diu això et pareix que t’està tractant malament?
    Un salut,

19. Però si no ven el valencianisme!
    Com voleu vendre catalanisme?
    Per mi ERC pot continuar malbaratan un fum de diners en campanyes inutils, i això no és discutible, és un fet. Però trobe millor que s’ho gasten en altres objectius més sòlids i que els hi revertisquen.

20. Era tan senzill, com acoblar el logo d’Esquerra al Compromís,les sensibilitats és comparteixen, abans, no després…on queda la lliure opció de les persones en manifestar les seves corrents, és culpa meva que el meu veí li vaja millor que amí o viceversa, hi ha una cosa que és diu Llibertat, i exerceix amb dignitat, des d’ací lameva enhorabona a Compromís, i si a les properes us calen forces “testimonials”, penseu que parleu de persones, amb qui es pot parlar, i compartir, penseu perquè el vostre odi a Esquerra i no al PP, no és serio, gens serio, ni mica eixa desaforada emoció d’odi, ja que si la porteu a analitzar comprovareu que és la mateixa que la de l’amor, hi ahí el meu dubte, és odi o maldat.
    Evidentment és una emoció malaltissa de voler i no poder fer un pensament únic…però enhorabona Compromís i endavant en la Lluita pel vostre territori, que nosaltres ho farem pel PV.
    Salut i República.

21. Juli, lo de “cuneros”, reserva-teu per a on tu saps…deuries de preguntar-te perquè en municipis el bloc li vota o al PSOE o al PP, evitant així els possibles canvis reals…pregunta perquè no han volgut pactar en Benidorm, ni en Sella, ni en cap lloc.

    En fi espere que reserveu energies par a batalles més constructives, sigueu Honorables i digueu clarament que sou “anticatalanistes”, que no cregueu en un PV independent i socialdemòcrata, i deixeu que aquells que opinem així anem fent camí, jo respecte el vostre, i si algun dia cal , ací estic per ajudar-vos en el que calga però sense perdre el meus principis.

22. Pactes molt semblants a aqueixos són els que nosaltres vam intentar. Però finalment no se’n va fer cap. Primerament molt bones intencions, però després l’únic que volien era o que no ens presentàrem, però com això no era possible, doncs que ho férem dins de Compromís amagant les nostres sigles. Això només es pot fer si hi ha un pacte a la Generalitat i als Ajuntaments, i si pot ser a totes les altres eleccions. No es pot pactar en uns llocs si i en altres no, potser algun acord puntual, però ja està.
    Com t’he dit abans i, m’estranya que no sàpies aquestes coses, no es va voler realment arribar a cap acord, només es volia que no ens presentàrem amb les nostres sigles per així no ser visibles a les autonòmiques. Aquest no és el camí i si aneu per ahí no ens trobareu.
    La nostra aposta està feta.
    Salut company. Perdona, m’agradaria dir-li a Daniel Climent que l’odi que es veu en les seues paraules no és bo, odia més unes persones que lluiten pel seu País que a la gent del PP o del PSOE, sembla que s’haja begut l’enteniment. En fi em sembla que s’ho ha de mirar.
    Jo acabe ací les meues intervencions, si voleu parlar amb nosaltres crec que aquest no és el mecanismes. Si ens busqueu ens trobareu i podrem parlar tranquilament, ja que veiga que des de casa sense tenir a ningú davant s’acaben dient moltes barbaritats.
    Visca el País Valencià!!!

23. Ah, caram ( vul dir collons) pareix que la dreta siguen ells, els que estan fotuts per l´Esquerra.Quan algú (Dani?) diu això de que està feliç per veure caure Esquerra per l´abocador,he sentit que tiraven de la cadena i me´n anava a on pica la gallina; he viscut molt de temps al marge i no me desagrada, al marge es viu molt bé i no tot es tocar poder.Programa? paraules? molts i moltes i quí té el bo o les bones? Els senyorets, sempre, es clar.He sigut cap de llista i quasi no m´ho crec de lo feliç que estic, per modest que siga : els vots hauran anat a la gent que pensa i espera i fa colla i aguanta i crea opinió.I ja m´haguera agradat sentir algú dir cal que fora “bon dia” a l´Ajuntament d´Alacant tot i ocupant-se dels ascensors arruinats de Verge del Remei.I dels decrets i lleis de contratació del treball,i etc.
    Em jubile, no és significatiu; però en vindran més, això espere i bons i junts, com la mata de jonc.
    M´ho he passat molt bé, llegint-vos.
    Molares.Alacant

24. Hola,

    Primer de tot demanar disculpes per l’errada en la paraula “ingerència”, però és greu i fa mal al ulls.

    En segon lloc, deixar la meua opinió d’aquest escrit en particular. Perquè, lluny de molestar-te, pareix que busques “el debat” a través de Facebook. Jo personalment no veig cap intenció de debatre en el teu escrit. Només una provocació: tan de temps lluitant contra la fal·làcia del “vot útil” i a la mínima ocasió deixes caure que la decisió de milers de valencians va directament a la brossa (amb il·lustració inclosa). Això, que vinga del PP o el PSOE em pareix comprensible, però no d’un partit com el teu que sempre ha lluitat contra la mentida que suposa “votar útil”. Si jo sóc un valencià d’esquerres i dels Països Catalans, el meu vot útil seria votar a un partit que defense els meus interessos, no? L’esquerra i els PPCC.

    Després, també m’agradaria que definires què és per a tu això “d’independentisme català”. Pense que els independentistes catalans som molts més que eixe 0’45% a què fas referència. Tal vegada si definirem alguns conceptes fariem reflexionar… sobretot a molts militants del Bloc que a les manis encara canten allò de “volem, volem, volem Països Catalans”.

    Finalment, a la pregunta de “van fotre ERPV i el PP el passat 22m”? Si per fotre entenem “copular i copular és acoblar-se, reunir, coordinar”, conec un cas a Almussafes on PP i Bloc van fotre de meravella. Però no se si la patrona d’allà és santa Rita de Càscia.

    I torne a repetir: enhorabona pels resultats. Preferisc que els escons els guanyeu vosaltres que no el PP o el PSOE.

    http://locals.esquerra.cat/alcoi
    alcoi@esquerra.org

    Gràcies.

25. He estat mes de 10 anys secratari comarcal del bloc de la comarca de l’alacantí. en tots aquests anys he conegut a molta gent de totes les tendències polítiques i ideològiques. He tractat per tant amb gent que ara està en ERPV i en altres organitzacións també autoqualificades d’independentistes, així com molta gent d’EU, del PSOE i també del PP. La veritat es que he rebut de valent per part de tots, alhora que he fet prou amics a totes bandes, inclòs al PP. Però els atacs tenien una diferència substàncial entre els partits espanyols i majoritaris i la resta de partits i asociacions “nacionals” minoritàries. El mon nacionalista valencià (el polític i el cultural) està fortament impregnat d’una visió egocèntrica del món i la política. El pitjor no ve pel que fas o construeixes, sinò pel que eres. Si eres regionalista, independentista, de dretes, d’esquerres, si eres dels que demanes l’imposible o eres un posibilista. Una visió que partix d’una certa i desancertada superioritat moral, tot hi ha que dir-ho. I la veritat allò que un és hem resulta molt complicat saber-ho. Afortunadament les persones som essers canviants, que modifiquem constantment els nostres criteris, que aprenem pel camí. Però el que no som es una etiqueta, una definició, ni probablement estiguem subjectes als mateixos principis tota la vida. En definitiva, que tots aquests anys d’experiència m’han ensenyat a passar olimpicament de les critiques de ser un regionalista, o independentista, de dretes o d’esquerres…
    i molts altres adjectius que m’han anat posant.
    No recorde haver insultat a ningú per ser o fer el que feia. Per ser d’ERPV per exemple. En fi, algú de vosaltres m’ho recordarà si algun dia ho vaig fer. Insistixc, tinc bons amics a ERPV, alguns els considere inteligents, encara que no tots. Però tranquils, hem passa igual amb els companys del BLOC i de practicament tots els grups o col.lectius. No crec que ERPV haja de desapareixer per què ens molesta als del BLOC, o per que els seus plantejaments o “principis” jo no els compartisca. En absolut.
    Però no es tot açò exposat el que esta en discusió aquí. Discutim sobre quin es el paper que desenvolupa cada organització en la política del nostre país. O dit d’altra manera, com estem contribuint amb fets al futur del nostre país. Almenys això és el que a mi m’interesa, i no tant com cadascú s’autodefineix.
    Fins a día d’avui el paper d’ERPV ha estat al meu parer, lamentable. Té com a objectiu creixèr (i això es legítim) al país valencià, i ho fa amb plantejaments i definicions maximalistes que ajuden a crear una visió del nacionalisme valencià per part de la gran majoria de la societat valenciana de extenporani i minoritari, a més de forani. I tot és per que es supedita el “som” no el que podem fer pel país per a que avance en una determinada direcció. Actitud aquesta última que podria aproximarlos a treballar colze a colze amb altres “sensibilitats”. Però això no passa.
    El seu ideari és reaccionari, com el tota l’esquerra. convençuts de tenir la raó no dubten a desqualificar a tots els contraris (especialment els més febles, és a dir el BLOC, ajudats pel nacionalisme cultural) i creure’s en posesió de la veritat. EU també té aquest mateix problema, i pot ser un poc també el PSOE. I la UPV també el tenia, però al meu parer amb el BLOC va anar canviant la cosa. A vegades al BLOC reconeixem els aspectes i valors positius que pot tenir el PP, i la de critiques i insults que ens dediquen quan ho fem!
    Per altre costat la seua estratègia no resulta més inteligent. Atacar la dreta per ser d’esquerres, és entrar en el joc dels dos grans espanyols, PPSOE, a favor no cal dir-ho de la lògica del PSOE. Ataca, entre altres, al BLOC per ser de dretes alhora que alimenta amb la seua estratègia al PSOE. O dit d’altra manera: Ataca el nacionalisme valencià i alimenta el nacionalisme espanyol. I tot això sense que se n’adonen ells mateixos, molt probablement.
    Per a canviar tot això, fa falta obrir-se a una societat que és molt diferent a la societat uniformement valenciana que hem viscut o somiat. Per a canviar tot això, fa falta deixar els dogmatismes ideològics, els clitxes definitoris i els principis encorsetadors de la ment per a obrir-se a uns valors que puguen construir una nova societat. La nostra societat valenciana. cal analitzar molt bé les estratègies que agafem, per a no obtenir resultats que van en detriment del nostre país i futur, independentment de les etiquetes que cadascú tinguem. Això costa, ho sé, a mi m’ha passat i al BLOC també li ha costat, però pot ser estiguem aprenent a fer-ho de la manera correcta, almenys això podria indicar els resultats electorals. El temps ho dirà.
    El dia que es produisca aquesta apertura i canvi en ERPV, arribarem a acords molt fàcilment, segur. No discutirem sobre qui a d’ocupar els llocs a les llistes, si les sigles han de figurar o no. Ja ho voreu!
    Mentre això no passe a ERPV, els acords serán difícils.

26. Garrofera,
    No sé qui eres, però jo he parlat de figues i tu has saltat de bacores. A Benidorm no tenien res a fer ni junts ni menejats. A Sella no hem presentat cap candidatura, poc pacte podíem fer.
    A mi no em coneixes, així que no m’etiquetes de cap manera. Guarda’t eixe comentari d’anticatalà per als qui obertament t’ho demostren.
    I escolta: vosaltres feu, en efecte, el vostre camí. I per tant, que el vostre líder, Agustí Cerdà, quan busque vots, no mentisca sobre les opcions del Bloc. Si no és molta molèstia, vaja.
    —
    D’altra banda, t’agraïsc l’explicació, Joan de Déu. Sincerament, crec que a voltes ens falta llegir-nos amb més atenció per a no confondre el sentit o els matisos del que diem. Reitere les coses bones que he dit del vostre treball a Xixona i expresse el meu desig que, en el futur, els intents de pactes estiguen caracteritzats per la bona voluntat de les dos parts.
    Un salut també per a tu, company, que faig extensiu als bloqueros i esquerrans que han vingut per ací amb ànims constructius.
    Juli

27. Si són catalanistes “estrictes”, per què amaguen la C i la canvien per un “regional” PV? Perquè aquí cal una estratègia diferent, una estratègia valenciana, perquè molts dels temes de les quatre províncies de més amunt aquí no interessen, perquè la dinàmica valenciana és diferent de la que tenen a la comunitat autònoma catalana…? Com deia Thomas Mann, s’arriba abans a l’universal partint del local que anant a buscar directament la universalitat. Per a arribar a on cadascú vulga arribar cal partir del que tenim, tocar de peus a terra, marcar-nos objectius i aconseguir-los, no passar el dia buscant raons, que és el que fan els que ho volen impedir tot, els que a tot hi troben pèls.

28. Això precisament és el que ens passa. Molt estimulant, sí; però, en traure’m l’aigua clara, d’aquest debat?

29. En primer lloc crec sincerament que fent crítica d’un altre partit d’esquerres vas malament, en segon estàs molt equivocat si pensens que tots els votants d’Esquerra donarien el vot al Bloc en cas que no existiren, en tercer lloc pensa bé si diries el mateix en cas que la cosa hagués anat al contrari, i en quart lloc i últim dir-te que també hi ha gent d’Esquerra que ha estirat el braç per ajudar en les eleccions a algun cap de llista del Bloc per la confiança que li aporta i aquestos comentaris et poden anar més bé en contra dels teus que no pas a favor. Pensa-t’ho.

30. La primera notícia que vaig tenir de la creació d’Esquerra al País, fa anys i panys, va ser en una trobada dinant amb gent del Bloc crec que encara UPV, van estar despotricant, fins que avorrit, i fart me’n vaig anar a mig menjar, no entenia res… encara esteu igual… lamentable, encara que ho disfresseu, la vostra crida a que la gent no vote la opció política que millor el representa… és una mostra de canallisme polític,… lamentable, i en van dos,… la “rialla” del ponent d’aquesta tertúlia, (al que gràcies a deu no conec), sobre “el lema” , vinga animem-nos, podem fer una orgia desenfrenada amb els lemes de tots… de tots, llevat d’això de “confianza” del PP que ha tornat a guanyar per majoria absolutísima ,a tots…. clar que si, clar que sí hi ha molts vots captivats pel vertigen de a veure si ara entren els del Bloc, vots que ja teniu i que són més pròxims a nosaltres que a vosaltres… molts… i ara engrossen els vots inútils del Bloc … per que tots els “restos” són igual d’inútils… mal negoci, mal negoci els BLOCueros els voleu tots… la argumentació pot ser tot l’intel·ligent i sibilina del que sou capaços, però a la fi, eixe és l’objectiu.
    Esquerra ha obtingut i assentat un vot d’un 0,5% …1 de cada 200 valencians que ha votat ens ha fet confiança… com és diu…no en tenim més, però, tampoc menys amics, Joande, Forcada, Dome, i estimat Josep LLuis Molares… però aquest percentatge, projecta una ombra de al voltant del 1% ,que hem garantit històricament, en altres condicions estarien a un terç del possible intitucionalisme un 3%, el 5% és una barrera a la democràcia com el sistema d’adjudicació, sistema no proporcional, el Bloc ens reclama, una capacitat que ells han tardat 30 anys en assolir,(de la maneta de compromís, amb iniciativa i piratetjant als verds) i si no, que els votem a ell, no sols és injust, és una mostra fidedigna de la “burrera valenciana”…. Daní no escrigues tant ni jo ho puc resistir… la concreció.. no ens agotes… ah! en les ultimes eleccions Lluis LLACH va votar Esquerra,… ho va confessar, n’estic orgullós, …com voràs poc importa que tu no ens votaries si hi fores al Principat… des d’ací moltes gràcies Llúis… que seria de nosaltres sense tu…”ens digueu SOMNIEU, és clar que sí! constantment, somniem sempre. Si ens dieu: ESPEREU MASSA, és clar que sí, hem aprés a esperar, i ho esperem tot… Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar,… sí, tenim PRESSA.

31. Insistixc. Teniu massa mala baba carrregant uns contra altres. el problema no és de persones, es de mentalitats. O canviem de mentalitat o ens dedicarem a gestionar la misèria: si el 0,5, l’1, el 5 o el 7,5, i tot això matant-nos uns a altres com a Kurds a Alemanya. Feu anàlisi polític i deixeu-vos de dir dimonis d’altres.
    Sóc crític amb ERPV, però em caeu bé els militants i simpatitzants d’esta formació. I que conste que no soc cura ni seminarista, però es que estic fart de debats inutils i suicides.

32. No cal perdre el temps amb la gent que no té bones intencions, que no té la intenció de posar un projecte de país per treballar-lo, per fer un pas endavant en favor del país. Hi ha gent que les sigles li ceguen els projectes, que les enveges albiren els seus complexos, les seues misèries. Hi ha gent que traent uns resultats extraordinaris encara els supura un odi que els fa imaginar com ens agenollem, els alcem el rabet i humiliaets els demanem perdó. Res, res, aquesta superintervenció d’aquest senyor només tenia una intenció: desfogar-se. Però clar, només demostra una cosa: covardia.

33. Sembla que tot el món haja dit la seua en aquest bloc sobre ERPV i Compromís-Bloc. Si ja està tot dit… seieu i comenceu a parlar en positiu de colaboracions i projectes. Més que res, ara necessitem ponts. És estèril paralr de coses passades.

34. Ho lamente, pepe milhomens, he escrit unes coses abans d’obrir avui el blog de Jordi, no havia llegit el que dius, i tot i això vaig a enviar unes quantes idees. De tota manera és fàcil no llegir-me: on es veja el meu nom no es llegeix i ja està. Alguns sembla que ja ho han fet.
    Estic d’acord amb Joanra en que ens cal canviar la mentalitat; vaig a intentar-ho en els següents apunts. Ja em direu, els que ho llegiu, si estic en bon camí.
    I amb Enric també, a qui també tinc en enorme estima, també coincideix en allò essencial.
    Tot i això; ens calia un esforç així, crec. Sobretot per aprendre a parlar entre nosaltres. I perquè en el futur alguns, com jo mateix, ens apartem per facilitar que uns altres arriben a acords amb les menors suspicàcies possibles.
    Ací van les meues reflexions (vos avise: són tres enviaments; però és fàcil no llegir-les: no fer-ho)

    1. Crec que ha estat bé provocar aquest debat, Jordi (i Juli, Tot i el perill d’accentuar alguns desencontres (sempre hi haurà gent que necessita alimentar les animadversions cercant petits detalls o errors en els altres per justificar-se), trobe que, en general, ha sigut saludable; no solament pel que m’ha permés conèixer alguns punts de vista, sinó també pel fet (personalment afalagador) de què tres votants d’ERC (dos d’ací i un de Catalunya) se m’hagen adreçat per dir-me que no havien considerat els arguments que s’han donat ací, i que ara tenen clar que no votaran ERC mentre seguisca la mateixa estratègia. Així que, Délia, sembla que algú sí que “ha tret l’aigua clara”.

    2. M’haguera agradat que alguns dels punts de vista que s’han expressat ací anaren acompanyats de dades, arguments lògics o idees millors que els intents de desacreditar al discrepant adjudicant-li gratuïtament pulsions malèfiques com a “odi”, o qualificatius negatius, en aquest context, com “anticatalanista”. Ja en parlarem a continuació. En qualsevol cas, Josep Cortés, tot i que estic segur que tens raó quan dius que “(no) tots els votants d’Esquerra donarien el vot al Bloc”, això no em lleva la llibertat de fer crítica ni crec que per això “vaja malament” com tu em dius; de fet ni tan sols estic d’acord amb què Esquerra haja sigut tant d’”esquerres” (almenys això vàreu dir molts de vosaltres quan acusàveu als vostres ex-companys de Reagrupament de ser “de dretes”). De fet l’autotitular-se d’Esquerra diu tant sobre la política que impulsa un grup com dir-se “socialista” tan sols perquè en les sigles porten una “S” com els del PSOE.
    A més a més, no sé perquè alguns s’atribueixen una espècie de poder per anar catalogant a la gent en subgrups ben delimitats d’”esquerra/dreta”, “catalanistes/anticatalinstes”, i posant-se sempre a sí mateix en la part “dels bons”, i als que pensen diferent en la “dels roïns”, i sense argumentar res.

    3. Sí, arguments. Això és, fonamentalment el que demanava. He presentat proves matemàtiques, símils físics, i arguments lògics per demostrar que els vots a ERC han anat a engrossar els escons del PPSOE. No perquè la llei falsificara fraudulentament (com a través de la barrera del 5%) el sentit de proporcionalitat del vot, sinó perquè ni amb proporcionalitat estricta ni amb la llei d’Hondt els vots a Esquerra hagueren anat a cap altre lloc que no fóra l’increment de poder del PPSOE o a incrementar la dificultat perquè accediren a les Corts grups minoritaris com Compromís o EU. Així que, i donat que entre els militants i votants d’Esquerra hi ha matemàtics, economistes, informàtics i altra gent que entén de números, ¿voldrien/podrien contraargumentar?
    De veritat, i els que em coneixen ho saben, si els arguments són bons puc canviar les meues opinions; no posseeix cap veritat, ni ho pretenc. Tan sols pretenc entendre un poc millor el món que m’envolta i treballar per millorar-lo. Per això no em serveix de consol, com sembla que a tu sí, Josep Lluís Molares, dir que “es viu molt bé al marge”, i afirmar sense cap raó que ho avale que “els vots hauran anat a la gent que pensa i espera i fa colla i aguanta i crea opinió”; jo crec que això tan bonic que dius de “pensar i esperar, fer colla, aguantar i crear opinió” correspon a les juntes d’amics al voltant d’una bona taula (cosa tan fantàstica com imprescindible en el nostre país) per parlar de política, cantar i riure, però no a l’acte de votar. Excepte que em demostres el contrari; amb dades i arguments, clar.
    En qualsevol cas, convindria fugir d’això que els psicòlegs anomenen “dissonància cognitiva”, que explica que determinades persones, quan se li presenten dades que contradiuen allò que creuen, cerquen excuses per mantindre la visió del món a què s’havien adscrit; de fet, eixa gent no sol debatre amb arguments lògics, sinó ad hominem, desqualificant l’oponent, imaginant conspiracions, etc.; i si les dades o uns altres arguments desmenteixen la seua aferrissada creença, oblida les dades, les qüestiona apel•lant a forces misterioses, a preteses superioritats/inferioritats morals, etc.
    Xé, en pensar en la manca de voluntat per introduir elements nous que canvien i milloren el propi pensament, em ve al cap -i no vull que es prenga com cap desqualificació ètica- eixe fragment del “Cara al Sol” falangista que els més majors havíem d’apredre a cantar: quan diu que hi ha uns guardians d’essències/caiguts dels quals diu que “impasible el ademán están, presentes en nuestro afán”. Per cert, i açò vol introduir un poc d’humor, com que no sabíem que significava això de l’”ademán”, ho substituïem, incrementant el sense sentit de tot plegat, per “impasible el alemán están …”

35. 4. Ahir mateix, en TV3, vam sentir a Portabella afirmant que l’únic regidor a tot Catalunya (i a tots els PPCC) en ajuntaments de més de 80.000 habitants era ell. ¿Un únic regidor (ni tan sols alcalde; i gràcies a anar coaligat amb Laporta –l’altre regidor-, Carretero i algú més) en ciutats grans de tots els PPCC? ¿I gràcies a superar, per poc, la barrera del 5%? A casa vam comentar que, en efecte, no ens havíem adonat d’això, de què en cap capital de comarca havia tret cap regidor ERC i el comentari a taula va ser comú: ¿on han dut eixe partit els actuals dirigents? ¿No tenen vergonya? ¿És eixe el partit que aspira a articular els Països Catalans? ¿La independència? ¿Des d’on? (Per cert, Joan de Déu, i no vull que se m’oblide: enhorabona pels resultats a Xixona).
    Imaginent-nos, per un moment, que Compromís haguera presentat llista a la ciutat de Barcelona; i que haguera tret un grapat de vots, molt allunyat del nombre necessari per a un regidor, però els suficients per dividir el vot i impedir al tàndem Portabella-Laporta superar la barrera del 5%. ¿Què podríem dir de Compromís en eixes circumstàncies? Jo diria pestes, faria pública la meua discrepància, demanaria que no tornaren a presentar-se els irresponsables que van dissenyar això, i faria el possible per substituir una direcció política tan tronada. I evitaria, això sí, anar dient com a únic argument, que tots tenim dret a presentar-nos, com el tenen Falange, els antitaurins i els de Familia i Vida, … i no per això els aplaudeix, ¿o hauria de fer-ho?

    5. Parlant d’això, justament. A Alacant ciutat, si no fora per la barrera del 5%, Compromís tindria un regidor. Proporcionalment, i fins i tot amb la llei d’Hondt, els 5.317 vots que hem obtingut en serien suficients. Ha sigut la distorsió legal la que ens ha impedit ocupar l’escó, no el recolzament popular.
    Esquerra, amb un excel•lent programa clarament diferenciable dels demés en el seu vessant independentista (¿a que sí?; es pot consultar http://locals.esquerra.cat/paisvalencia/article/7757/molares-farem-dalacant-una-ciutat-cohesionada-coherent-i-lliure-capac-dintegrar-tota-la-ge) n’ha obtingut 369.
    Per darrere de Verdes, Vecinos por Alicante, Antitaurinos, PCPE, i Familia y Vida; i tan sols amb quatre vots més que España 2000. Amb eixe resultat “de vergonya” (¿o no?) en la segona ciutat del País Valencià, ¿algú de vosaltres ha fet autocrítica?, ¿no resulta pretensiós que intenteu, damunt, donar als demés lliçons de política?, ¿o pretendir que sou una mena d’avantguarda per portar-nos cap a la “independència dels Països Catalans”?
    Xé, si no fóra trist de veure-vos tan desencaminats, tan desnortats, seria per plorar o per riure. I a mi em fa més ganes de plorar que de riure.
    Estic llegint un llibre “El monstruo subatómico” del meu admirat Isaac Asimov, i quan he arribat al paràgraf que vos transcric a continuació, no he pogut més que pensar en vosaltres: “… tres siglos y cuarto después (dels experiments de Boyle pels quals es demostrava que el so no es transmet en el buit), los que hacen películas aún permiten a las naves espaciales avanzar a través del espacio con un zumbido y estallar con estrépito. Supongo que, o bien los que hacen las películas son ignorantes, o, más probablemente, dan por supuesto que el público lo es y creen que tienen un derecho divino para proteger y preservar esa ignorancia.” Sí, potser algú vos hauria de dir que ja navegueu en el buit, que no feu soroll, i que ni tan sols quan exploteu ho feu dignament. I que tan sols alguns amics, jo entre ells, gastem temps i esforços per parlar amb vosaltres, tot i que siga per intentar aclarir-vos les “lleis de la física” que regulen els fenòmens (p.ex., que si tires una pedra cap amunt acaba caent-te damunt el cap, malgrat les teues intencions i desitjos de què continue indefinidament cap amunt), o les lleis electorals que dirigeixen els vots cap a determinats llocs, i no cap on vosaltres voleu; i perquè volem recuperar-vos.
    Tot i que entre vosaltres, ja es veu, sembla que hi alguns que, per seguir les paraules d’Asimov, “o són ignorants, o creuen que els demés ho som, o que ells estan dotats d’alguna mena de superioritat moral o dret diví per intentar mantenir-nos enganyats”.
    O, en qualsevol cas, sembla que miren cap a un altre costat quan els resultats que obtenen són paupèrrims: http://locals.esquerra.cat/paisvalencia/article/8939/esquerra-mante-els-resultats-autonomics-del-2007-i-dobla-el-nombre-de-regidors-als-ajuntam

    6. Llegeix al darrer exemplar d’El Temps, en l’entrevista que fan a Fabián Estapé:
    – ERC també ha sofert una gran patacada. Ha quedat fora de molts consistoris, i ha Barcelona ha passat de 4 regidors a 2, Portabella i Laporta. Què ha de fer ERC per sortir-se’n?
    – Ah, encara existeix ERC? Bé, quan es desfacin de Puigcercós tiraran endavant. Abraçar Puigcercós era caminar cap al precipici. I així ha estat.
    – S’obre la cursa per la successió de Joan Puigcercós, i ja corren uns quants noms. El pròxim congrés pot acabar en alguna escissió?
    – Si hi ha més escissions ja poden marxar a casa. Jo els aconsello que facin cas del seu gran ideòleg, ja retirat. Carod-Rovira té tota la raó. Només cal mirar les xifres per a veure que el menyspreu a Carod ha acabat com el rosari de l’aurora.

    7. Trencaré una llança a favor de Puigcercós; no l’actual, sinó l’antic. ¿Algú ha llegit el seu llibre “Madrid confidencial”? Segur que sí. Quan es va publicar, el vaig comprar i el vam llegir a casa; el vaig recomanar a amics i coneguts, i més d’un se’l va llegir. Crec que Puigcercós va fer un bon paper a Madrid. I potser que deuria d’haver-s’hi quedat. Va voler dominar el partit a Catalunya, i els resultats han sigut els que tots coneixem: un partit que anava “cap al cel”, se n’ha anat “cap a l’infern”. Sí, després, ell i la colla dels que l’heu animat, dirà –direu- que estimeu el partit, i Catalunya, i els PPCC, i tot això. Però … vos posaré un símil: jo m’estime el Barça, vull que guanye, i que guanye jugant bé; si per un excés de volició maniobrara per desplaçar a Guardiola i posar-me jo en el seu lloc, possiblement en només una temporada faria baixar el Barça d’on està a, perdoneu-me l’anacronisme, a “tercera divisió”; sí, directament. ¿Seria suficient dir que “vull el millor per al Barça” per ocultar tot el mal que li hauria fet, a l’equip i a l’afecció? ¿No seria millor, si realment estime allò que dic, que fera autocrítica, i em retirara el més prompte possible a ma casa? ¿Què tal, si molts de vosaltres, deixareu de fer política i vos dedicàreu a contribuir, des d’uns altres camps més acordes amb les vostres capacitats, a ajudar als que –tot i que plens d’equivocacions- compartim tantes coses en quant a la millora i necessitat d’alliberament del nostre país? Per cert, i per utilitzar un altre símil futbolístic, alguns s’han pensat que per posar-se una samarreta del Barça ja juguen també com Messi, Iniesta o Abidal; és a dir, que per auto-denominar-se (o vestir la samarreta) Esquerra, Republicana i de Catalunya/País Valencià, ja se’ls transfereix automàticament les qualitats de ser d’esquerres, independentistes i no sé què més. Vull dir que posar-se la samarreta no és equivalent a saber jugar; i si damunt han triat un mal entrenador …
    Per cert, l’amic que, des de Catalunya, em felicitava, em deia que ERC és ja un partit que té més ex-votants que votants; i que això ho ha aconseguit en un temps tan breu que alguns dels antics ex-votants estan pensant-se de presentar eixos resultats al llibre Guinness dels rècords.

36. I TRES DE TRES!

    8. Sí, ja sé que alguns de vosaltres “mai votaran al Bloc, ni a Morera” (i ara, després d’açò, “ni a Daniel”). Això em recorda les passades eleccions municipals a Alacant, les del 2007. Vam intentar arribar a un pacte amb EU: li oferíem directament encapçalar la llista; era la millor ocasió per desbancar Alperi, i la candidata del PSOE, Etelvina, era la millor preparada de tots els que darrerament havia presentat el seu partit.
    EU, en una assemblea plena de radicals verbals, es va negar a, ni tan sols, establir contactes amb nosaltres. En la seua pàgina web es podien llegir coses com “antes Alperi de alcalde que Toni Arques de concejal” (en la llista del Bloc, Toni Arques va anar de cap, jo de segon, i un excel•lent elenc en els altres llocs).
    El resultat ja el coneixeu: EU no va poder entrar; Toni Arques tampoc; Alperi va ser alcalde; el PP va manar quatre anys més; Sonia Castedo es va consolidar; i en aquestes darreres eleccions el PSOE ha perdut 6 regidors, que han anat a parar, ¡ves per on! 3 al PP, 2 a EU, i 1 a UPD; si no haguera hagut la barrera del 5% Compromís també hi haguera entrat, i el PP en tindria un de menys. Així, doncs, els fruits d’aquella “¿revolucionària?” “¿d’esquerres?” decisió d’EU va donar els fruits que va donar. He de dir que tant Toni Arques com jo ens vàrem retirar de les primeres files, i en les actuals eleccions anàvem els últims de la llista, hem contribuït en tot allò que hem pogut, però hem pensat que estàvem millor en una altra posició i fent unes altres coses que anar al capdavant d’una llista, altrament molt ben encapçalada per Tomàs Mestre i una colla d’excel•lents companys.

    9. Per acabar, alguns dels comentaris que s’han fet enmig de la polèmica, sobre mi, crec que són improcedents.
    Potser la major part ja em coneguen; però per qui, per joventut, sobretot, no sàpiga qui sóc, donaré algunes dades (sí, sempre les dades; sóc “de ciències”, ¿es nota?) perquè lliurement puguen creure’s o no la veritat del que m’atribueixen.
    Disculpeu-me si el que ve a continuació sembla (auto)atorgar-me cap mena de “raó” superior o cap “superioritat” de cap tipus; no és eixa la intenció. Pense que són les raons les que et donen la raó, i no la vellesa, les experiències o les contribucions anteriors.
    Des de l’època del franquisme vaig participar en política i en projectes cívics, contribuint a fundar partits (UPV), sindicats (STEPV), escoles d’estiu (la Marina Alta, Elx), entitats cíviques (Acció Cultural), i un llarg etcetera que no vull allargar; vaig passar per comissaria per editar (¡ah, l’època de les “vietnamites”!) i distribuir panflets, per donar classes en valencià (el primer professor que ho va fer a Alacant ciutat), per defensar drets cívics, etc.
    Pel que fa als Països Catalans, perdoneu que transcriga un fragment de l’inici del meu llibre “Les nostres plantes”, d’editorial Aguaclara (1992): a la pàgina 16, parafrasejant l’inici de la “Guerra de les Gàl•lies” d’un altre Juli, Cèsar, dic: “Països Catalans sunt omnis divisi in partis tres, quarum unam incolunt Cataloniani, aliam Baliarici, tertiam qui nostra lingua Valentiani appellantur”; i tradueix més avall: “Els Països Catalans estan dividits en tres parts, de les quals una està habitada per catalans, una altra pels balears, i la tercera pels qui en la nostra llengua anomenem valencians”.
    També vaig formar part dels primers tribunals on es feien les proves de selectivitat en valencià, a Dénia, i allí anàvem en cotxe tots els dies Bernat Sória i jo; que, altrament, també van participar en organitzar alguns dels Congresos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana. I pel que fa de la meua etapa al front del Centre de Professors d’Alacant (que en un principi abastava des de la Marina Alta fins a l’Alt Vinalopó) hi ha gent d’Esquerra que vos podrà informar més justament que jo sobre l’estratègia que hi vam aplicar pel que fa a aspectes com la formació en valencià dels professors, la normalització lingüística, etc.
    I, fins i tot relacionat amb Xixona (vos he felicitat pels resultats, ¿no?), allí vam portar una de les edicions d’una entitat de les altres que també sóc fundador, les Jornades Etnobotàniques dels Països Catalans, on per cert, la comunicació de Joan de Déu va ser molt ben acollida (malauradament, en les següents edicions, a Artà i a Amposta, també dels Països Catalans, vam tirar en falta noves contribucions seues), i n’esperem més a les properes, que seguim fent itinerants al llarg i ample dels Països Catalans.
    Tot i el que he dit (torne a demanar disculpes per contar-vos part de la meua vida) sembla que, segons les sàvies i amables paraules de Joan de Déu “l’odi que es veu en les seues paraules (està parlant de mi) no és bo, odia més unes persones que lluiten pel seu País que a la gent del PP o del PSOE, sembla que s’haja begut l’enteniment.” Potser tinga raó. M’ho hauré de fer mirar. Si m’ho diu Joan de Déu, a qui respecte més del que puga creure, potser tinga raó.
    Això d’atribuir-me “odi” per criticar amb arguments allò que em sembla que està mal fet, no és exclusiu, però, de Joan de Déu (al qual felicite pel programa tan … ¿independentista? que ha presentat a Xixona http://blocs.esquerra.cat/jdmartines).
    De fet, em sembla un programa sensat, com tinc per segur que és Joan de Déu, tot i que no veig l’independentisme ni els Països Catalans per enlloc a http://comunidad.diarioinformacion.com/entrevista-chat/2903/POLITICA/Joan-de-Deu-Martines/entrevista.htm (per cert, n’estic particularment d’acord amb els qui fan les preguntes 18 i 22); a més a més, hi observe que barreja castellà i valencià en les respostes, cosa que probablement seria molt criticada per un tal Joan quan diu en la seua intervenció (referint-se a Compromís, és clar): “a base de mítings en castellà barrejats en valencià com si foren Don Pio”
    Alguns altres, com qui signa “Garrofera”, m’atribueix també, “odi” a ERC.
    A l’igual que Saül, el flamant president d’ERPV de la Marina Alta (on Compromís ha fracassat, i on anem a demanar responsabilitats); Saül em dedica amablement un retret tan intel•lectualment elegant com “Un vot a Esquerra fot la dreta, o siga a tu entre altres…” Gràcies. Per cert: ¿quants vots n’ha tret en total Esquerra a la Marina Alta? ¿i quants regidors?; ¿assumirà Saül els resultats de no haver arribat ni al 2% en una de les comarques més valencianes del País? ¿Què hi ha fet, Esquerra, en aquests darrers quatre anys? He llegit la pàgina d’Esquerra (http://locals.esquerra.cat/paisvalencia/article/8939/esquerra-mante-els-resultats-autonomics-del-2007-i-dobla-el-nombre-de-regidors-als-ajuntam) i s’hi diu que han tret regidors a Xixona (l’Alacantí), Sellent (Ribera Alta), Vinaròs (Baix Maestrat), Simat de la Valldigna (la Safor), Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre), Faura (Camp de Morvedre) i Crevillent (Baix Vinalopó) [les comarques les he afegit jo]. M’estranya no trobar cap municipi de la Marina Alta. Potser siga un error: no m’ho puc creure! Tot i això, accepte humilment les lliçons de política, coneixement del medi, història, sociologia, i tot el que calga de Saül. Òbviament.
    En qualsevol cas, i per oferir als lectors la possibilitat de què contrasten el que jo he dit i el que m’atribueixen les anteriors persones, vaig a posar algunes de les frases que li he dedicat a ERC en els meus primers escrits en aquest debat:
    “… unes sigles de tanta tradició catalanista, democràtica i republicana”;
    “ jo mateix era un potencial votant d’ERC; a Catalunya els haguera votat.
    Ara, no els votaria ni allí ni ací”;
    “ i pregue al cel perquè entre un nou equip dirigent en eixe, altrament venerable partit, perquè puga ser el que hauria de ser en temps en què l’independentisme creix com la bromera”
    Ara, ¿algú vol comprovar si la definició d’”odi” es correspon a això? Excepte si el diccionari que es fa servir és el recent de la Real Academia de la Historia (española), no crec que de cap diccionari “normal” puga inferir-se que les anteriors frases cap “odi” meu a ERC, tot i que sí un fort rebuig als que (i no sóc jo, Josep Lluís) han abocat eixe partit a la situació en què es troba.
    En qualsevol cas, pensaré de seguir el consell tan savi de Saül quan em diu “feste mirar eixe odi envers l’independentisme d’esquerres que representa ERPV”.
    Espere que no eixa dolenta opinió que té de mi no li vaja molt més enllà, sobretot si manifeste el meu recolzament a les paraules de Joan Tardà, quan en el darrer article al diari Avui, recomana al seu partit (ERC) “defugir la temptació de recloure’ns a la cleda independentista”. O, traduït a llenguatge més planer, “evitar transformar-se en una secta”. Salut.
    De tota manera, com que tots els que m’atribueixen “odi”, “anticatalanisme” i coses semblants, són gent amb grans contribucions teòriques i pràctiques a “la causa”, que no és que es creguen bon jugadors perquè porten la samarreta, sinó que tenen historials impressionants de contribucions a la millora del nostre país, la nostra llengua i la nostra gent, no puc fer menys que seguir els seus consells.

    10. Després de molts anys de participar en projectes que, amb tots els ets i uts, va quallant en això a avui dia coneixem per Compromís, la cosa que més ha aprés a “odiar” (en el sentit feble del terme) és l’estultícia embolicada de paraules altisonants; sí, les grans paraules que tan sols serveixen per emmascarar els fets que contradiuen les pròpies idees, o la incompetència compulsiva. Paraules banals que serveixen per torbar, i que, al final porten a molts dels usuaris que acostumen a embriagar-se amb elles, a desprotegir-se davant els nous fets, i conduir-los sovint a acabar de servidors mesells, insensibilitzats, d’allò que afirmaven combatre.
    I agrairia que, si algú detecta alguna d’eixes misèries en aquests escrits, m’ho fera saber; no amb ideologia, sinó amb demostracions lògiques basades en dades contrastables. És que sóc de ciències, i cada volta em costa més creure’m les coses “perquè sí” o tan sols per l’emboltori retòric. ¿Què anem a fer-hi!
    En qualsevol cas, ¡salut! I que ens trobem més a gust en properes trobades.
    Gràcies als qui, des d’Esquerra, m’heu donat suport tot i que siga en privat. I als de Compromís, i als que no són de cap organització. En general, doncs, a tots els participants, i a cada lector en particular.
    Daniel.

37. No em trivialitzes, per favor,no em faces pensar que ho fas de mala baba; qui aguanta i espera i opina…no sempre el fa al voltant d´una taula cantant;he aguantat massa eixa acusació pel meu temperamet; qui aguanta i espera i opina també ho fa des- de la pressó, l´exili, la marginació social i he conegut uns quants d´eixos i conec els seus noms. Dades? Jo mateix, posa el númer que vulguis; després de pegar voltes i pensar i esperar : un vot més, un militant més, un candidat més i de 260 a 369 vots més. I ara, en broma, fes tú la resta que ets de ciències.

38. Gràcies, Josep Lluís, per permetre’ma aclarir el que volia dir.
    He degut expressar-me malament, perquè trobe la mar de positiu que ens asseguem al voltant d’una taula a parlar, cantar i discutir si cal, amigablement.
    I amb això trobe que sovint s’ha fet més país que amb mítings.
    Jo, almenys, així ho he fet en tantes ocasions que trobe molt positiu fer-ho.
    Altrament, em vaig limitar a repetir les teues paraules, dient només que pensava que eixe pensament/acció s’expressaria millor d’una manera que, com he dit, trobe d’allò més positiva, i que deuríem fer sovint.
    Perquè fer país no és només presentar-se a eleccions.
    És fer-ho en el dia a dia a classe, en les reunions de pares, formant els fills, participant en les trobades d’escoles, i un muntó de coses que tu no has parat de fer durant tota la teua vida, i sobre les quals només tinc paraules de lloança, d’ànim i de gratitud.
    I això també és fer política de la bona.
    Però, a voltes, i per no pensar en les conseqüències, fem política equivocada (és el meu parer; suponc que acceptaràs que en això puga dicrepar de tu i de molts altres). I a això, i només a això em referia quan apel·lava a repensar-se el sentit del vot, no de l’acció quotidiana, de la faena ben feta, de fer colla i de propiciar l’intercanvi d’idees.
    Perquè si haguera criticat tot això, en el fons estaria atacant-me a mi mateix; i, pel contrari pense que això de la taula, la colla, la cançó, la discussió i la rialla, la conferència, la xarrada, les classes en valencià, les eixides al camp, les escoles d’estu l’escrit, i fins i tot aquest intercanvi, fan en moltes ocasions més país que no el programa electoral, el míting, la papereta i el vot.
    Però, torne a repetir, un vot, matemàticament, legalment, electoralment, socialment, i cívicament, és una altra cosa.
    Potser m’haja expressat malament, i si és així m’agradaria veure el fragment que tinga una altra interpretació d’aquesta; però també és possible que alguns, sense llegir-me, estiguen jutjant-me sota les ulleres dels prejudicis: mira, sinó, com m’han atribuït “odi” a moltes coses per les quals he lluitat, he patit, he gaudit i continue lluitant, sense ser capaços de dir on havia manifestat això, mentre que jo, en només un minut he presentat tres frases meues on demostrava el contrari; alguns d’entre els “nostres” (¿?) jutgen amb prejudicis, no saben (no volen) llegir allò que no els alimenta les seues idees preconcebudes, i s’assemblen (senser voler-ho, no ho dubte) a eixe sistema d’interpretació que ens ha enverinat col·lectivament i que es pot veure i sentir dia a dia a la COPE, a Intereconomia o a formes semblants d’atacar “ad hominem” als discrepants.
    Ja sé que tu no eres d’eixos, sinó tot el contrari. I el que discrepem, i el que et diga que (des del meu punt de vista, argumentat) estàs fent un flac favor a la causa que dius defensar no té cap intenció peiorativa; ¿o és que tu no li has dit en més d’una ocasió als teus fills (i perdona la comparança: ni tu eres el meu “fill” ni jo pretenc exercir cap paper de “pare”; és simplement una metàfora), o als teus alumnes, amb la més gran de les estimes, que potser estigueren fent mal alguna cosa?
    ¿Els “odies” per això? ¿”Trivialitzes” els seus actes? ¿Eres “anti-X” per discrepar d’alguna cosa concreta que han fet?
    Jo he mirat més d’una volta la totalitat de l’intercanvi d’idees a través d’aquest blog.
    Si tens temps i ganes, torna a fer-ho.
    Tindràs ocasió de comprovar la talla d’algunes intervencions, la solidesa d’alguns arguments, l’atribució -no demostrable- de “males intencions”, eixes sí, amb “mala bava”.
    I si jo ho he fet, si he faltat al respecte a algú, si no he aportat arguments per defensar el que creia, fes-m’ho saber. Ja saps que t’ho agrairé.
    Excepte, és clar, que es considere una falta de respecte dir que és un insolvent intel·lectual, i que em dóna vergonya aliena sentir dir, que van a multiplicar per cinc els vots, d’una tacada; com si jo diguera en públic de què, per pujar a Cabeçó, d’avui a demà pujaré l’Himàlaia.
    En fi, comprendràs, que hi ha coses que m’irriten -des d’un punt de vista tan què em desagrada la mentida voluntària-, i que em té igual que les falsetats les diga Agustí Cerdà que l’alcalde de Xàtiva Alfonso Rus (quan diu les barbaritats que diu en públic); i, per suposat, també li dic el que pense a Enric Morera, o al sursum corda, si crec que estan fent-ho malament; i dels amics espere que siguen tan receptius com ho sóc jo quan et demane la teua opinió fonamentada; cosa que, també t’ho he de dir, no se la demane a qualsevol).
    En definititiva. No vull, creu-me, no vull, no desitge, de cap manera, que vos transformeu en una secta. Perquè vos necessitem, ens necessitem tots, en el projecte de fer un País Valencià molt més lliure, habitable i amb perspectives de futur. Unes perspectives, sobre les quals la meua biografia possiblement podria orientar-te (però no a tots, sembla) sobre quines són les meues preferècies.
    Tot i que no estiguen en cap programa electoral municipal, com -de bon segur- tampoc estaven totes les teues, totes les vostres.
    Salutacions cordials. I saps que ho dic de veritat.
    Daniel

39. Gràcies Dani pel teu dens escrit; ets molt dens i necessite un llapis per a subratllar i no sé si sabré; ho intentaré i ja escriuré alguna cosa.Podrien fer un parlament paral·lel amb més gent i amb certes normes i un temps reglat i discutir i parlar d´una manera més “presencial”. La que has liat amb el teu escrit; hi ha molta gent que vol sucar hi; em pareix bo; espere que siga per a bé.

    Bé , veurem que fem o que continuem fent: el teu esforç es bó o això em pareix a
    mí.
    I ja se m´ocurrirà alguna cosa.Ara estic sec i demà encara tinc 26 nanos de 8 anys…senyor!
    J.L.Molares

40. Perquè ús preocupeu d’ERC al PV, amb la que està caient al Principat. A més a més, allà els de CiU estan esperant-vos…

41. No penseu que fóra l’hora de muntar Compromís a Catalunya i a les Balears, ara que ERC hi ha fracassat estrepitosament i ha quedat orfe un vot nacionalista i d’esquerra? Segur que pitjor que ells no ho faríem, i al Parlament és més fàcil d’entrar que a les Corts.

42. Seria una cosa per pensar això de muntar Compromís al Principat.
    Si més no, en arribar el moment, plantejar a ERC (si encara queda algú) de fer el mateix que feren ells ací al País Valencià.
    Per cada candidatura que muntaren ací, muntar allí dos de Compromís; valencians treballant allí n’hi ha molts.
    I acordar el que fer a partir dels seus mateixos arguments: si va per davant el component legitimo-ideològic de què qualsevol puga muntar candidatures amb independència de les perspectives, seguir eixe camí allí; i si, pel contrari, prima la perspectiva político-racional, d’eficiència en la concentració de vots, doncs acordar no muntar ni Compromís allí ni Esquerra ací.
    Tenim quatre anys per pensar-ho.
    I, mentrestant, treballar ben a fons, revisar el Bloc i Compromís per dins, i ben a fons, i preparar les properes comtesses electorals, les intervencions socials tant on tenim com on no tenim (encara) respresentació, i donar resposta i responsabilitats a l’allau de gent que està demanant l’alta a Compromís i al Bloc.
    Salut i País, que ens queda molt per fer.
    Daniel Climent