Paquita la Rebentaplenaris va entrar a l’Olimp de la reacció valenciana per l’afició que li valgué l’àlies: rebentar a crits, insults i improperis els plens de l’Ajuntament de València i altres reunions obertes i democràtiques. Els qui la recorden i veneren li reconeixen mèrits com escridassar el president Lerma acusant-lo de “catalaniste”, la qual cosa, a més de la lògica violència verbal, constata una greu distorsió a l’hora d’interpretar la realitat. Les xiques de Femen, tan distants de la Rebentaplenaris en temps i pretensions, compartixen amb l’heroïna blavera les formes. Quan es tracta de violentar l’adversari tant fa llançar-li ous com ensenyar els pits pintats.
Dit açò, vull deixar clar que Rouco Varela em genera aversió. Per a mi, monsenyor és l’Església que no vull, la del xocolate amb pastes i beates i el nihil obstat al final de l’edició. Em sembla eixit directament d’una d’aquelles fotos on hi ha bisbes fent la salutació feixista. Tampoc m’agrada gens el projecte de llei amb què el PP vol retallar la llibertat de les dones per a avortar. Tot i això, no diria mai que l’avortament és sagrat, no perquè m’ofenga l’ús d’un adjectiu denotadament religiós, sinó perquè trobe certa frivolitat en la consigna. L’avortament és un dret, sí, però crec que totes les dones que l’han exercit haurien preferit no vore’s en situació de prendre una decisió tan dolorosa. Sagrades són la sesta, la cervesa del divendres, la paella del 9 d’Octubre, algunes postes de sol… però l’avortament no.
A més, vista la performance Femen del dia 2, convindrem que si l’alcalde de Valladolid és un porc per dir allò dels morrets de Leire Pajín, estes xiques també ho són. No està bé llançar bragues tacades de sang menstrual a ningú, això és una porcada. Veig més intel·ligent i correcta la inscripció que desenes de dones han fet del seu cos en alguns registres de la propietat. És més intel·ligent perquè la paradoxa mou al debat, a concloure que cadascú és amo o ama de la carn i els ossos amb què naix, creix i es reproduïx. És més correcta perquè no pretén ofendre ningú.
En fi, les causes justes compten amb defensores i defensors, però sovint també els toca patir-ne unes quantes, i uns quants.
Beatets dels Salesians …
Molt bo, Jordi.
Totalment d’acord.
Jordi, el tema no és si l’avortament és sagrat, allò que és sagrat és la capacitat de decidir de cadascú, la llibertat personal de triar. No estem parlant que s’haja d’avortar, estem parlant que aquell que vulga puga avortar. La teua església, és la de Rouco, no hi ha una altra, per molt que et capfiques en el contrari, i està plena de indocumentats i ignorants, i el que és pitjor, d’inquisidors.
¿Pot ser que el nihil obstat es pose al inici i no al final del llibre? (crec recordar haver-ho vist davant del texte i no darrere)
Es veritat tot aixó de la sacralitat de la cervesa però, dins del pensament religiós de la tradició a la que pertany la religió catòlica, potser no siga impossible dir que l’avortament és sagrat, perquè es tracta d’una religió fonamentada en el sacrifici d’una vida humana (alhora que divina). És a dir: crec que és una blasfemia, pero no il.lògica dins el seu contexte.
No estic d’acord Jordi. La decisió d’avortar és això, una decisió i no veig perquè siga dolorosa. En la meua opinió, més dolorosa seria ser mare per obligació de l’Estat, Gallardón o el senyor Rouco
Estes de Femen són unes loques fora de context. Potser en Ucraïna, on van nàixer, té sentit determinat tipus de protesta, però l’han exportat a altres territoris on el que fan és pura extravagància, fatxada i màrqueting, a més de no fer cap favor a la causa igualitarista (que és la que mereix respecte i per la qual hem de treballar tots: igualitarisme, no feminisme ni matxisme). Per fortuna, hi ha moltes dones, i cada volta més, que rebutgen eixos moviments feministes radicals, que lluny d’ajudar-les, les perjudiquen. Pregunteu a les de circuloatenea.com. Curiosament, entre els homes passa el contrari: cada volta hi ha més despistats que, supose que per un pressumpte “progressisme”, són seduïts per les consignes feministes radicals i simpatitzen amb moviments i accions com els de Femen i que reivindiquen el mantra que “l’avort és un dret de la dona”, com si ells, com a col·laboradors imprescindibles en la concepció, no tingueren ni veu ni vot en la decisió!
Ai Jordi, Jordi…
Quan vas a abandonar d’una vegada eixa secta per abraçar y practicar l’ateisme?
O, si de cas, refunda el catarisme, amb dos collons!
Però no era d’açò del que volia parlar…
Des que vaig veure els vídeos de la notícia hi ha una cosa que em té obsessionat i en la qual ningú ha reparat:
Qui és eixe ser angelical que es mou entre l’algaravia com si no fora d’aquest món i desmunta el tumult cantant el “Salve Regina, Mater Misericordiae”?
Al final d’aquest vídeo li la pot veure més estona…
I Ací li la pot veure de més a prop.
Reconec que, amb la seu rebequeta cordada al coll, provoca el meu dimoni interior molt més que totes les femen despullades… ;-P