Home » 2023 » febrer

Monthly Archives: febrer 2023

Vicent Carrillo

Hui fa un any era dilluns i vaig començar el dia i la setmana amb una notícia terrible: Vicent Carrillo havia faltat. La mort li arribà en un matí dominical i lluminós, a l’interior de la Marina, passejant entre ametlers en flor. Quanta bellesa en el decorat d’esta tragèdia, tenia 61 anys i tanta bondat, tant humor, tant per fer, per aportar, per compartir amb tots els que el volíem.

No vam tardar a fer amistat. Ell era molt del valencià i jo, al Servei d’Informàtica, era el del valencià. Evoque tant i tan bo. El viatge a València, la Llum de les Imatges a Alacant, Del roig al blau, les trobades d’escoles en valencià, aquella pel·lícula en què féiem d’extres, la classe magistral d’herbero, centenars de cafés amb llet, desenes de dinars, Der Himmel über Berlin (que encara no he vist), l’acudit del mosquit, el seu riure potent i sincer…

Vicent era molt gran, un artiste voraç i eclèctic. A més de la fotografia (la seua gran passió), tocava l’ukelele, pintava, interpretava, ballava els nanos, feia trucs de màgia, era clown, futboliste, tabaleter, generós fins a la munificència, enamorat d’Alacant i de tot el país. Per a mi, Alacant no és igual sense ell. I al llarg d’este any de dol he cregut vore’l en trobar-me algú paregut. Un instant fugaç en què l’afecte és més ràpid que la memòria, una pena que va fent-se enyorança.

Com sol passar en estos casos, n’érem moltíssims per a dir-li adeu. Recorde les paraules de Daniel, el fill actor; del germà major, Don Rafael (tal com ell li deia); de Naïma, la seua mestra d’àrab. Però el que amb més força ocupa ara el meu pensament era l’únic somriure d’aquella cerimònia. Al braç de Mar, la filla professora, Alai, el seu net de poc més d’un any, mirava la foto de l’avi projectada en una pantalla. La mirava i, de tant en tant, es girava a vore’ns i somreia. I en aquell somriure estava el del meu amic. Ara mateix somric també jo i a tu, Vicent, et trobe molt a faltar.