Home » General » Vicent Carrillo

Vicent Carrillo

Hui fa un any era dilluns i vaig començar el dia i la setmana amb una notícia terrible: Vicent Carrillo havia faltat. La mort li arribà en un matí dominical i lluminós, a l’interior de la Marina, passejant entre ametlers en flor. Quanta bellesa en el decorat d’esta tragèdia, tenia 61 anys i tanta bondat, tant humor, tant per fer, per aportar, per compartir amb tots els que el volíem.

No vam tardar a fer amistat. Ell era molt del valencià i jo, al Servei d’Informàtica, era el del valencià. Evoque tant i tan bo. El viatge a València, la Llum de les Imatges a Alacant, Del roig al blau, les trobades d’escoles en valencià, aquella pel·lícula en què féiem d’extres, la classe magistral d’herbero, centenars de cafés amb llet, desenes de dinars, Der Himmel über Berlin (que encara no he vist), l’acudit del mosquit, el seu riure potent i sincer…

Vicent era molt gran, un artiste voraç i eclèctic. A més de la fotografia (la seua gran passió), tocava l’ukelele, pintava, interpretava, ballava els nanos, feia trucs de màgia, era clown, futboliste, tabaleter, generós fins a la munificència, enamorat d’Alacant i de tot el país. Per a mi, Alacant no és igual sense ell. I al llarg d’este any de dol he cregut vore’l en trobar-me algú paregut. Un instant fugaç en què l’afecte és més ràpid que la memòria, una pena que va fent-se enyorança.

Com sol passar en estos casos, n’érem moltíssims per a dir-li adeu. Recorde les paraules de Daniel, el fill actor; del germà major, Don Rafael (tal com ell li deia); de Naïma, la seua mestra d’àrab. Però el que amb més força ocupa ara el meu pensament era l’únic somriure d’aquella cerimònia. Al braç de Mar, la filla professora, Alai, el seu net de poc més d’un any, mirava la foto de l’avi projectada en una pantalla. La mirava i, de tant en tant, es girava a vore’ns i somreia. I en aquell somriure estava el del meu amic. Ara mateix somric també jo i a tu, Vicent, et trobe molt a faltar.


11 Comments

  1. Xe, què bé ho has descrit tot!
    Quin goig haurà tingut Vicent, allà on estiga, i en particular en el cor dels qui el coneixíem, per tot el que has dit d’ell.
    Requiescat in pace​.

  2. Quines paraules més boniques i emblemàtiques. Bonic homenatge a un amic, Jordi. L’enhorabona!

  3. Gran persona, molt humà i bon tio!! Jo no ho hagués explicat millor…allà on estigues, sempre estaràs als nostres cors i pensaments!!

  4. el record de la bona gent, com Vicent, és un dels tres o quatre pilars que ens mantenen dempeus. Gràcies, Jordi

  5. Uvetín, ú dels molt grans d’aquesta ciutat,descansa en pau amic, sempre ens quedarem amb el teu riure i somriure.

  6. Cuanto se le echa de menos……. Siempre me recibía con una sonrisa y me preguntaba si había enchufado la Hilti el fin de semana(era nuestro lenguaje en código ) siempre le contestaba:Pues claro!!!risas……Un año sin Vicente, qué rápido pasa el tiempo pero seguramente nos volveremos a ver amigo.Hasta la vista amigo ?

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *