Ser oli en un cresol, anar per damunt com l’oli, passar de taca d’oli, haver begut oli, estar com una bassa d’oli, voler surar com l’oli… La nostra llengua està plena de referències a este líquid untuós i comestible, de color verd groguenc, que s’extrau de l’oliva. Què faríem sense oli? No tindríem allioli, ni espencats, ni pericana, ni pa amb boix, ni un bon sofregit, ni rosquestes, ni bescuits… Tot faria gust de mantega i bategaríem amb menys salut. I les oliveres? No em ve al cap cap arbre més carregat de simbolisme. La pau és una branca d’olivera, el temps és el seu tronc retorçut. Hi ha oliveres en la Torà, en l’Alcorà i en la Bíblia. Hauria d’estar prohibit arrancar una olivera de monts i bancals ancestrals, per a estacar-la en una trista rotonda. Per més bonica que hi quede, això no es pot fer; és un arbre sagrat!

Per què comente tot açò ara? Perquè ahir va ser el Dia Mundial de l’Olivera i perquè tots els dies l’amic Carles Pérez Orihuel s’esforça a fer el millor oli del món. I ho aconseguix, el tio valent. Sí, a Balones, al cor mateix de la comarca de les Valls d’Alcoi, es cria el millor oli del món: Castell de la Costurera. No és només mèrit dels arbres, la terra, el clima i els segles d’experiència; estic convençut que també compta l’amor. L’amor de Carles a les oliveres, a la terra, a Balones, a la Vall de Seta, al país i el món sencers. Quan heu vist una empresa que diu el següent?:

Conscients del desequilibri social i de les necessitats de molta gent, per la injusta i desigual distribució de la riquesa, considerem que la solidaritat ha de ser un valor fonamental de les empreses, un compromís per a ajudar col·lectius desfavorits. Et convidem a participar amb nosaltres en algun dels projectes als quals dirigim la nostra aportació. Quan fas una compra a la nostra botiga i veus l’import que correspon a la donació, pots escollir el projecte al qual destinarem l’ajuda.

Per això, ara que potser comenceu a pensar què regalareu (o què voleu que vos regalen) per Nadal, compreu i demaneu oli d’oliva Castell de la Costurera, un sabor de primera. N’hi ha ecològics, convencionals i mil·lenaris (com el Falcó de Han Solo). I no penseu que van embotellats en plàstic, l’envàs és quasi tan excel·lent i cuidat com l’oli mateix. Quedareu molt elegants i originals. Bé, ahir era el Dia de l’Olivera i 2024 és l’any Estellés. Acabarem amb els versos del poeta que estàveu recordant ara mateix:

Res no m’agrada tant com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat, tallat en tires.
Conte llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb 
els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.

L’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa, com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament, me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
Cloc els ulls i me’l fot.