Falten poques hores perquè una multitud festiva i legitimada recórrega els carrers principals de la capital espanyola, és la celebració del Dia de l’Orgull Gai. Enhorabona a totes i tots! Hi haurà matrimonis, pares, mares, fills, filles, famílies senceres, gent discreta i no tant, però demà als mitjans vorem sobretot óssos, leather i mariboges a punt de rebentar el tanga, perquè en un parell de legislatures es pot assumir la diversitat, però fan falta generacions per a renunciar a un estereotip. Com que hi ha molts gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i la seua és una causa justa, a la mani no estaran tots els qui ho són, ni ho seran tots els qui hi vagen. Enguany, però, n’hi ha uns quants que volien anar a fer-se visibles i hauran de quedar-se a casa. Deuen ser gent poc creient, heterodoxos i laics tots, perquè s’havien apuntat a una festa que es fa en dissabte, el sàbat del seu país. Així és, un grup de gais i lesbianes israelians havia de participar en la parada, però l’organització els ha retirat del programa. Per què? Perquè no els podien garantir la seguretat. Malament va el col·lectiu LGTB si sospita que poden acabar a galtades en el seu dia gran. Evidentment, en l’origen de l’exclusió hi ha l’atac de l’exèrcit israelià a l’anomenada flota de la llibertat, una incomprensible acció de pirateria que condemne sense pal·liatius. Però si allò fou un error i nou crims, per què convertir en víctimes col·laterals uns xicots i xicotes que molt probablement també estan en contra de l’atac? Entre els símbols de la comunitat gai està el triangle rosa amb què els nazis identificaven els presoners homosexuals als camps de concentració. Paradoxalment, i no tracte en cap cas d’establir una comparació, la marxa de demà ha aplicat una de les consignes més sinistres i difoses del III Reich: Juden raus!
Entrades recents
Comentaris recents
- joan en Castell de la Costurera
- Mercedes en Castell de la Costurera
- Daniel Climent Giner en Castell de la Costurera
- Lluís Català Oltra en Toni Arques, llum de les Fogueres.
- Josep Rafael Pastor Gosàlbez en Toni Arques, llum de les Fogueres.
És necessari fer una xicoteta aclaració, tot i estar d’acord en que és una errada no deixar participar a la delegació de Turisme Israeliana. L’aclaració es senzilla… No estem parlant d’una delegació associativa ni dels gais i lesbianes israelians… parlem de la Delegació de Turisme de Tel Aviv com a institució. A ells és als que la FELGTB els demanà que condemnaren l’atac a la “flota de la llibertat” i al no fer-ho es pregué la decisió de no deixar participar a aquesta carrossa comercial.
Jordi,
Jo que hi vaig ser, t’assegure que hi hagué un gran suport al col·lecti LGTB d’Israel a través de pancartes, eslògans i futllets.
Estic totalment d’acord amb tu, Jodi. Els gais i les lesbianes, els bisexuals i les/les transsexuals d’Israel no tenen la culpa d’allò que fa el govern o l’exèrcit del seu país. Per tant, crec que han pagat justos per pecadors.
En fi, visca la llibertat i convide a tota la població a participar, alguna vegada en la vida, en la festa que cada any se celebra el primer cap de setmana de juliol a Madrid, tot un exemple de convivència.
Salut i força al canut,
No conocía la noticia y lo que más perplejo me queda es quién sufre(ó) la represión política y social durante tanto tiempo se conviertan en cómplices de los represores.
Los dioses, ante la necedad humana luchan en vano!!!
Sol llegir els teus comentaris amb interès però crec que hi falta un matís important: en efecte, es tracta d’ una delegació oficial i no poden desfilar com a tal delegació oficial però els mateixos organitzadors els han oferit l’alternativa de prende part integrats i integrades en altres comitives. Em sembla una resposta tímida però decent i necessària davant la monstruosa actuació d’ Israel que és, per aquest cas i d’ altres similars, perfectament comparable amb la del règim nazi en el ghetto de Varsòvia
Algú sap quin any organitzaran la marxa de l’orgull gai i lesbià a la franja de Gaza? O a algun altre lloc del món arab i/o islàmic?
l’Enric anterior no sóc jo, i no sabeu com ho lamente!
El problema, pense, és que Israel no sols no deixa viure i desenvolupar-se al país que era abans Palestina, sinó que encara diu donar la llibertat als seus habitants, quan realment no és aixina. En part, tots voldríem que fora així arreu del món però, almenys desitge també el respecte d’unes cultures i altres, així com la llibertat d’uno no deu anar mes enllà de la barrera que fa mal a l’altre. Una frase de Mahatma Gandhi diu:
“No vull ma casa murallada per tots costats ni els meues finestres segellades. Jo vull que els cultures de tot el món entren en ma casa tan lliurement com siga possible. Però em negue a ser abassallat per cap d’elles.”
Encara així, pense que tot comença dins de casa i la llibertat sexual és una de les més castigades de la història. Tot siga per què en el futur puga vore el sol en tot el món.
Per a Violeta: quan parles d’Israel et refereixes als diputats àrabs del parlament israelià, al jutge àrab del Tribunal Suprem, o als beduïns que serveixen en l’exèrcit isralià? Convé nomenar les coses pel seu nom; no és el mateix el govern d’Israel, que l’organització Dones de Negre, o els escriptors Amos Oz i David Grosman, per nomenar uns exemples. Tot és més complex del que sembla. Defuig el pensament únic. Cordialment: Enric