El passat 2 de desembre, Abelard Saragossà va fer una conferència sobre el lingüista Josep Nebot (1835-1914). Que un professor universitari parle a un auditori, més o menys nombrós, d’un tema que coneix bé no hauria de ser notícia. De fet, i amb tota la consideració que mereixen el treball de Saragossà i la memòria de Nebot, l’interés en este cas el suscitava el lloc on el conferenciant havia de dissertar: el número 10 del carrer Trinquet de Cavallers de València, la seu de Lo Rat Penat. Un poc de passió per este país i d’interés per la seua història recent són suficients per a saber que, des de la seua creació i especialment durant el franquisme, Lo Rat Penat va ser una entitat promotora de la llengua valenciana tal com la consideraven Meyer-Lübke i tota la romanística internacional, ço és, una part del català. Allà, a Lo Rat Penat, un jove Eliseu Climent s’indignà un dia perquè el temari afirmava que Ausiàs March era un poeta català. “No pot ser català, era de Gandia”, replicaria 
l’alumne, i Xavier Casp i Miquel Adlert el tancaren en una habitació per a aclarir-li que sí, Ausiàs March era un poeta català. Anys després començava la batalla, Casp i Adlert canviarien de criteri i la trajectòria digníssima de Lo Rat Penat fou esborrada dels annals, per a donar una excusa d’antiga legitimitat al blaverisme, un fenomen gens antic, molt dels anys 70. Abans d’això, el mateix Saragossà estudiaria a Lo Rat Penat. Per això, saludà als assistents dient que ell havia nascut allí, com a amador de les glòries valencianes, suposem. Esta conferència no serà una fita històrica, ni marcarà un abans i un després, ni serà el principi de la fi de res, però fa llum en comptes de fum entre unes parets ennegrides de tanta sutja. Alguns s’han digustat perquè un professor de la Universitat es rebaixara a parlar en una entitat secessionista. Potser preferixen que Lo Rat continue donant la paraula a pardalots com César Vidal. Ho entenc, així és tot més fàcil i còmode: bons i roïns, blaveros i quadribarrats, elitisme i populisme… i en el llarg camí a la llibertat dels Països Catalans votar al PSOE, “però nosaltres al vent, la cara al vent, les mans al vent, els ulls al vent!”. Sí, quatre cançons basten per a callar la mala consciència. Jo felicite el professor, l’entesa s’ha de buscar amb qui no t’entens i la pau amb qui estàs barallat. Tan erroni és creure que tots els que defensem la unitat de valencià i català som uns pancatalanistes, com pensar que tots els qui sostenen el contrari són uns espanyolistes. En fi, de maniqueus, envejosos, botiflers i resignats, Déu te’n guard, Abelard.
Sempre criteri equànim Jordi, això és de lloar. Amb bona voluntat i suau insistència s’arriba a trobar el lloc comú, complex, conjuntural, útil al temps i al lloc, pràctic i alhora ajustat a la voluntat de les majories, allò que mai hem volgut ser els valencianistes… majories. Gràcies pel teu article.
Meyer-Lübcke no va dir això exactament. La clau es troba en les paraules següents de Calaforra: “Les gran obres de Meyer-Lübcke, des de la Gramatik fins la Einführung, van repetir amb veu tronadora, en cada una de les seues edicions, que el català era un occità transportat a Espanya el segle VIII”. (V. La llengua i el diassistema), pàg. 214/15/16. Si no canvieu el paradigma clàssic de pegar-li voltes al català-valencià-és-no és, no s’entendrà mai res.
A resaltar de la conferència de Saragossà. Diu que en temps de Nebot hi havia tres models de llengua culta: els arcaistes, els catalanistes i els neollemosins. I diu: “Com que els neollemosins ocupen la posició mitjana o central, podrien fer convergir els grups extrems els de l’ortografia del castellà, els arcaistes i els catalanistes”. I en eixa lluita convergent continuem, després de cent anys.
Toni, segur que vols dir Einführung? Des de la “Gramàtica” fins la “Introducció”?
Jo vaig tindre Saragossà de professor…bona època: Saragossà, Borràs, Saldanya,… Llàstima no haver estudiat quan tocava!!
Molt bo l’article, Jordi.
Ves per on, i sense que servisca de precedent, antecedent o conseqüent, comparteix tot el que dius.
Una abraçada
Daniel
Tot això de ‘Hander Krander Gramatik’ està molt bé, però la majoria de gent funcionen amb el mestre Pompeu Fabra i el Coromines, no cal anar-se a Romania, Limoges ni Lo Rat Sonat.
Hola Davó! Amb el teu permís apegue ací el comentari que he fet al teu article d’Aramultimèdia. Per a qualsevol cosa, el correu és autèntic. Salut!
Ai, Davonet! Quina moda la de creure que el centre és més equitatiu o neutral. Quin article més descolorit, descolorit com el BLOC. L’entesa s’ha de buscar, sí. Però tenint clar qui està del costat de la ciència i qui no ho està. Amb els que neguen la unitat de la llengua catalana no cal cercar cap entesa. O S’ESTÀ AL COSTAT D’UN FET COMPROVAT CIENTÍFICAMENT O NO S’ESTÀ. No té volta de fulla.
No cal cercar entesa amb els qui neguen la unitat de la llengua o amb els qui neguen la teoria de l’evolució… O tal vegada per a Davó sí? Per aquesta mateixa regla de tres, “podriem arribar a l’entesa amb els qui no ens entenem”, amb l’Església, i fer les paus: Adam i Eva els va crear Déu, però eren molt més peluts que no els humans actuals. Ja veus quina entesa.
Passant per alt la “rallada” de “votar al PSOE en el llarg camí a la llibertat dels PPCC” (espere ho explique en la propera entrada), us deixe un enllaç interessant del Liante (espere que aparega):
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/12/14/rat-penat-carga-totalitarios-blaverismo-aisla-secesionismo-politico/765497.html
Bon dia.