Bocut, llengut, garlaire, bocafluix, bocamoll, llenguallarg, anar-se’n de la boca, dir per dir, ser una boca de trons, no callar ni baix l’aigua, a molt parlar poc encertar, dir el nom del porc, boca en boca prompte es desboca, xarrar més que setze, parlar més que alenar, dir-ne de tots els colors, parlar foradat… Té la nostra llengua mots i expressions de sobra per a referir-se als excessos verbals. També anem sobrats d’exemples. Inauguració a Ontinyent d’un parc d’accés impossible per a persones amb mobilitat reduïda; Alfonso Rus, president de la Diputació de València, respon a la queixa: “agarreu cordes” els discapacitats. Fent un ús exquisit de la metàfora, un altre president provincial, Carlos Fabra, afirma que les gavines del PP es menjaran els “capullos del PSOE”. Impressionant nivellàs poètic. 26 de març passat, milers de manifestants a València contra la corrupció; un èxit, hi va anar fins i tot Alarte. Per a David Serra la manifestació era “catalanista e independentista, y en contra de la Comunitat Valenciana”. Punt 1 del manual: quan no tingues contraargument, acusa’l de catalanista. Que el putxero de polp no t’ha eixit bo, el peixater és catalanista i el polp també; que plou per la Puríssima Xiqueta, la pluja és catalanista; que a Ripoll no li apanya la llista, Ripoll catalanista. I així successivament. I Camps? Camps és un no parar. Presenta Rita Barberà com a candidata a l’alcaldia de València i la compara amb Jaume I; les pedres del monestir de Poblet encara retrunyen. És, més o menys, com posar al mateix nivell Martín i Soler, el Mozart valencià, i Luis Aguilé, “nadie me quita mis vacassiones en Castellóóóóón!” I això, que fa riure i plorar alhora, no és res al costat del que va amollar de Rodríguez Zapatero: “mala persona“. Si hom diu d’altri —catalaniste!— que és un desgraciat, un pixorro, un fill de puta… aniré amb compte, però voldré crear-me una opinió pròpia. Si em diu, en canvi, que és una mala persona, la falta de víscera que va en l’insult m’indicarà cert rigor en el judici. No sé si el president espanyol és bona o mala persona, el president valencià tampoc ho deu saber. I si no ho saps, per què parles?
Ja hauríem de tindre clar quines coses fer per a llevar eixa arma a l’adversari.
Efectivament, Jordi, parlar per parlar, és parlar fora fruitat.
Com no podia ser d’altra forma, estàs a la última! (insults)
I la cançoneta de Luis Aguilé no té desperdici…
Per a mi la gavina ha esdevingut voltor. I tots sabem que fan els voltors…
No patiu tant. Sabeu el què és bo de tot això, que no es podrà repetir. Jo amb una pila d’anys, no tornaré a veure un altre Messi, i de la mateixa manera, un Camps, una Rita, un Fabra i un Font del Gat. Perquè estem a un pel d’equipar-nos amb les deu plagues d’Israel, i amb això només ens queda una eixida com a poble, la diàspora.
Per cert, el tal Vicent Martin i Soler, de valencià tenia poquet. Un altre servent de Madrid, que mentre el seu poble patia el jou borbònic recent instaurat, el gran fill de… es dedicava a fer cançonetes i traduir-les al castellà en forma de sarsuela. Cague en la seua raça!
M’agrada! és… com si cagares, però “pa ca” dins.
Els polítics i això de parlar foradat van de la mà
Per a l’Àngel Exterminador. Què són les “deu plagues d’Israel”? Venint el comentari de l’Àngel Exterminador, aquell que es passejava pels carrers d’Egipte matant els primogènits de les cases en temps de Moisés, no acabe d’entendre el teu comentari.
No m’he explicat bé, disculpa Enric. Em referisc a les 10 plagues que Moisès llança contra els Egipcis, però que ara patim nosaltres en forma de polítics dolents. Sobre la meua figura apocalíptica s’han escrit moltes mentides i mitges veritats, en el fons soc bona persona.
Estàvem fent una reflexió a classe , i al finatlitzar-lo ens hem donat conté que era teu ,i m´ha donat que eras mon tio , i la professora D.Montse Vanyo .
Una abraçada tio , ja ens veiem en festes i ens fem una.
Ai, Jordi, quin fart de riure: «és un no parar». Pobre, que ara no té més remei que estar com una bassa d’oli 😉 no siga que l’hèrnia li forade l’esquena. Ai, que em pixe! Saps què passa, que feia temps que no “acodia” al teu bloc i estic posant-me al dia. Que bo eres, bandido!