Comprovat, al número 4 del carrer Blanqueries no han instal·lat el Salt als ordinadors. Feu-ne la prova: obriu un document, escriviu “Otro camino es posible” i cliqueu en traduir al valencià. El resultat serà “Un altre camí és possible”. Qualsevol valencianoparlant, qualsevol alumne de nivell elemental, qualsevol altra màquina de traduir ho saben. Amb tot, no ha comés el PSPV una errada. Vegem què diu la Gramàtica Normativa Valenciana (AVL): “L’indefinit altre s’usa generalment precedit de l’article o d’un altre indefinit. En singular, l’ús sense cap altre especificador és poc habitual i es limita a casos molt concrets, que sovint admeten també l’especificador un”. Consultem ara la Gramàtica Valenciana (Bromera, IIFV, Generalitat): “L’indefinit altre expressa un grau d’indeterminació molt gran. Semànticament equival a les expressions ‘més’, ‘qualsevol’, ‘cap altre’.” Ja està l’assumpte clar, la tria no és casual; amb esta campanya els socialistes valencians volen manifestar un alt grau d’indeterminació. Ells saben que hi ha més camins, però no saben ben bé quin agafar, pot ser qualsevol o pot ser cap altre. Més del mateix, deixar l’actual camí de cabres popular per a tornar al camí de treta socialista. No. Ja és hora de girar camí, de fer el camí retent —que vol dir camí bo i dret—, d’obrir-nos camí els valencians, de fer el nostre camí. El camí és llarg, però sembla que anem pel bon camí, les enquestes situen la Coalició Compromís amb 4 diputats en les pròximes Corts Valencianes. Afanyeu-vos que va de bo, poseu-vos la manta al coll, unes bones espardenyes i que ningú abandone el camí. Endavant!
Entrades recents
Comentaris recents
- joan en Castell de la Costurera
- Mercedes en Castell de la Costurera
- Daniel Climent Giner en Castell de la Costurera
- Lluís Català Oltra en Toni Arques, llum de les Fogueres.
- Josep Rafael Pastor Gosàlbez en Toni Arques, llum de les Fogueres.
On son aquestes enquestes ? 😉
Anàlisi lingüística genial, senyor Davó. Més coses sobre “el camí” del senyor Alarte. Tinc davant un fullet que em convida a votar i m’adone que el candidat, una de les mans dretes d’Alarte, ha suprimit el PSPV completament. El PSOE apareix en un racó tallat per la mitat. I la llengua dels valencians no hi apareix ni que siga per a dir ‘collons’. De manera que m’agradaria tornar-los la publicitat, pero com me l’han tirada per davall la porta no ho podré fer. I prou de mal que em sap. Però, no fa res, hi ha “un altre camí”.
I se m’ha passat dir que en una comarca valencianoparlant que acabe de passejar-me he comprovat que els cartells van tots amb “Otro camino…”, els de “Altre camí…” són una exígua minoria. Repetisc: en una comarca valencianoparlant.
És clar que els de Blanqueries no troben el full de ruta. Ja fa molts anys d’això. La seua estratègia consisteix a bandejar; i així els va. Ara bé, Jordi, pensa que a Alcoi si un canvi (molt necessari) és possible, és amb aquesta gent. I bé saps que tenen a la nostra vila, poca cosa. No veig un futur clar: amb el Partido Peligroso, ja ho sabem; i amb el PSOE? Ens esperem mesos de patiment.
Jo crec que nosaltres bàsicament tenim ja un compromís amb el camí que hem de seguir… I anar per “alarte” camí, no m’apanya!
Xe, quina bonicària lingüística més apanyaeta! “Un alt grau d’indeterminació”: aquest hauria de ser l’eslògan de la campanya del pspvpsoe. Perquè ja no deuen saber per a què val el “salt”, si és que mai ho han sabut, ni tan sols deuen recordar què és “fer un salt” (o millor encara, “fer un bot”) i no et dic res de “fer el salt”. En qualsevol cas, això del “camí” a mi fa temps que em sona a paraula de mossén, al sant josemariaescrivadebalaguer. Clar que el cami d’Alarte pot ser un altre, el que va cap a l’infern, no per pecador sinó perquè guanyar unes eleccions vol dir que altres les perden. Hi ha tot de camins possibles, com tu dius, Jordi, més compromesos, amb més compromisos. Esperem que cadascú trobe el seu camí. O que tots puguem anar pel bon camí. Jo ja el faig cada dia.
Aquest “Jorge” té menys futur que un submarí descapotable i no per culpa dels populars, sinó per aquella mania del PSOE de carregar-se qualsevol secretari general del PSPV que no siga del seu gust.
“Un submarí descapotable”
Genial. És genial. Una comparació mestra. Pareguda al pixador posat al revés de Marcel Duchamp.
M’has fet riure bona cosa, Txomin.
Salut i avant, que ho tenim a l’abast!
Novament, molt bo, Jordi. Molt ben parida l’explicació sobre “altre” i molt bona l’aportació de tots els camins possibles. Tant de bo el pronòstic que fas siga encertat.