La mare de Déu del miracle

L’any 1248, quan el Rei Jaime I reconquistaba i poblava Cocentaina amb població cristiana, va aixecar el primer temple catòlic que consagrà a la Santíssima Mare de Déu al misteri de la seva Assumpció gloriosa, la que posà per defensa de la terra, ara seua. Contra la tradició que, Contra aquesta fortalesa de la fe s’estavellarà l’imperi musulmà d’al-Andalus, i Cocentaina quedà lliure per adorar la seua Immaculada Mare.

La Mare de Déu es troba a la vila des de llavors. Des de l’any 1520, el poble mateix la va proclamar la seva advocada i Patrona principal, sota el títol de Verge del Miracle, que li donaren, en contemplar-hi, amb sorpresa, el prodigi de les seues santes llàgrimes, poguent-se encara vislumbrar.

Està realitzat sobre una taula de fusta, que mesura 31 centímetres d’altura per vint-i-sis d’amplària, amb un elegant marc de plata artísticament repujat i enriquit amb pedres precioses, amb el bust de Maria pintat sobre un fons d’or, cisellat amb adorns. El seu rostre és de color rossat, duu una toca blanca i un mantell blau fosc sobre el cap, i tota l’efígie posa en tó solemne i devot. Al peu de la Santa Imatge figura una inscripció, en la qual es llegeixen aquestes paraules: Mare de Déu.

Segons la tradició, es diu que Sant Lluc Evangelista la va pintar, i estigué a Jerusalem fins al segle V. A mitjans del mateix segle va ser traslladada a Constantinoble, on l’Emperadriu Aelia Pulqueria va aixecar Basilica per a la seua millor veneració.

Al segle XV, Gregori Bassarión, Patriarca de Constantinoble, veient que la santa imatge podria ser-hi profanada pels turcs i cismàtics, la portà a Roma i li la regalà al Sobirà Pontífex, en gràcia de la distinció que li acabava de fer. Així ho escriu el frare Agustí Arques a la seua obra (de qui ja hi hem parlat a anteriors entrades), però en l’actualitat només s’hi admet aquesta llegenda com a tradició piadosa.

Més creïble és la creença provinent de Roma, que es basa en un fet històric. Segons Escolano, en la seua obra de 1879 “Història general del Regne de València”, per l’any 1445 el Papa Eugenio IV, assetjat pel capità Francesc Sforça, que amb un gran exèrcit havia entrat per terres de l’Església , i volent defensar els seus drets, el papa va demanar-ne auxili al Rei D. Alfons V d’Aragó. Vegè justificada la demanda del Pontífex, i li envià tropes auxiliadores sota el comandament de D. Ximè Pérez Ruiz de Corella. Es tractava, a més, de defensar la causa de l’Església, i per aquest motiu va defensar-los. Finalment el papà recuperà el territori el 1448. Sent en aquest moment papa Nicolás V, volé manifestar la seua gratitud amb alguns béns eclesiàstics. Una de les joies que rebé del Papa sigué la santa Imatge.

Aquest mateix any de 1448 va comprar Ximén al seu Monarca la vila de la Baronia de Cocentaina, signant-se les escriptures , segons Escolano, a Pompilia, al regne de Nàpols, el dia 28 d’Agost. Va partir fins a la seua nova possessió, i ell mateix la portà amb ell, i la col·locà a la Capella del seu Palau Comtal. A aquesta Esglèsia, dedicada a Sant Antoni Abad, va ser venerada aquesta Imatge amb el títol de la Concepció de Maria des del 1448; fins al 19 d’Abril de 1520, en què va canviar l’antic títol pel qual hui té.

This entry was posted in Cultura and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink.

1 Response to La mare de Déu del miracle

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà