Industria segles XIV-XVI.

El abans de la conquesta a la península precedeix a l’aparició de localitats poblades per cristians que tendeixen a especialitzar-se en la producció de teixits de llana. Junt a una producció de major qualitat dirigida a mercats llunyans i situada a les grans ciutats, van anar desenvolupant-se altres nuclis secundaris en els que la especialització era menys acusada (de fet la seua activitat fonamental era l’agricultora) i amb una producció de inferior qualitat i uns mercats molt mes restringits social i geogràficament. La principal condició per a la seua aparició, era l’abundància de la principal matèria prima, la llana. El territori era apte per a la pràctica de la ramaderia llanar, tant per a la local, per la seua progressiva integració amb l’agricultura en els massos, com pels ramats transhumants que utilitzaven estacionalment els pastos de la zona. El rei Jaume II li va concedir en 1311 un privilegi a Cocentaina per a que els seus habitants pogueren portar els seus ramats a pastar per tot el regne, de manera franca i lliure.

En 1510 la comarca presentava un dels índexs de concentració ramadera mes alts del país, superant els 36 caps per família, front a una mitja de 20 caps per al conjunt del País Valencià.

Hi va haver un intens desplegament de la draperia durant el s.XIII a Europa, que va vindre acompanyada d’una sèrie de transformacions tècniques: el telar horitzontal, el torn per filar i el batan mecànic, per aquest últim la producció de llana es va traslladar a llocs on existien corrents d’aigua per moure-lo que solien compartir els seus mecanismes amb els molins fariners (també coneguts com molins drapers).

2013-12-26 12.56.07

El poder local es va estructurar al voltant d’un petit grup de rendistes ennoblits.

Les activitats draperes es van consolidar en el s.XIV, per a donar un important salt qualitatiu i quantitatiu en el XV, fins a mitjans d’aquest segle els draps produïts a la comarca tenien una qualitat molt baixa i els seus mercats eren restringits. Fins el segle XVI, el paper de les autoritats locals serà molt important en la regulació de les activitats draperes. El canvi tècnic que va suposar la generalització del abatanat hidràulic, podia ser una de les raons de fons de la progressiva importància de la manufactura drapera de la zona. Es tracta encara d’una industria poc desenvolupada que es dedicava a la producció de draps barats (draps de la terra) destinats al consum dels mercats locals o a curta distancia. Però ja en aquestos moments apareixen artesans-empresaris que combinen les activitats draperes amb altres negocis, impulsant l’activitat manufacturera, protagonitzant els primers processos d’acumulació constatats. No serà fins la dècada dels 60 del s.XV quan es va iniciar el creixement. El canvi es vora reforçat per les mesures proteccionistes contra els draps castellans aprovats per la reina en 1467.

Per tant, importància de les ordenances i transformacions durant la segona meitat del segle XV i durant el XVI. El procés de producció va començar a ser dirigit per un grup d’artesans que pertanyien al ofici dels paraires. Controlaven la matèria prima, la llana, es netejava als seus propis obradors i desprès la repartien per les cases dels llauradors on era cardada, pentinada, emborrada, emprimada, torçuda i filada. Aquesta feina era feta per dones i xiquets que a canvi rebien una quantitat de diners per lliura de floc o de fil. Una vegada el fil estava recollit, una part d’ell es portava a altres cases per a que altres dones feren la “urdimbre”, desprès s’entregava a altres artesans que s’encarregaven de donar-li forma al drap: els teixidors, desprès el teixit devia de netejar-se, abatanar-se i tenyir-se. Desprès el drap tenia que cardar-se a perxa per a traure-li el pèl (ofici dels pelaires), “tundido” per anivellar-lo (abaixadors) i premsat (encara que aquesta operació no es va introduir en la comarca fins el s.XVIII).

El progressiu augment de la qualitat i la uniformització dels draps fabricats al llarg del segle XV, seria el principal impulsor de la reglamentació.

L’augment de la producció va dur una utilització major de treballadors a domicili el que explica la necessitat de dictar normatives que facilitaren el control de la qualitat dels productes realitzats per aquells treballadors. Les primeres ordenances gremials de les que es te noticia en la comarca son les aprovades a Alcoi pel consell el 9 d’octubre de 1497.

2013-12-26 12.56.34

La participació dels artesans en les freqüents lluites socials pareix un fet antic. Ja durant la guerra de l’Unió, els menestrals contestans van agafar les armes contra el seu senyor. Mes endavant, les tensions acumulades durant el creixement del segle XV, i l’hostilitat d’algunes oligarquies locals front als interessos manufacturers, units a la tendència creixent a la exclusió del accés als poders locals als grups socials en ascens, esclatarien de forma violenta en la segona germania a principis del segle XVI. El resultat d’aquestos enfrontaments anava a ser decisiu a l’hora de configurar el mapa de la producció tèxtil de la comarca en el futur, desprès de les germanies les represàlies del rei es van traduir en el pagament d’una sèrie de multes i compensacions, sanció de 3.000 ducats per a Cocentaina i recarregues imposades pel comte en el seu propi benefici (10.000 ducats) anaven a comprometre el desenvolupament posterior de la vila comtal. L’oligarquia que tenia el poder local contesta va traslladar el pes de la fiscalitat als mes desfavorits mitjançant la creació de cises sobre alguns articles de consum amb un resultat desastrós per a la manufactura local, així es va produir l’èxode de molts artesans a altres viles properes amb una fiscalitat menor.

This entry was posted in Economia and tagged , , , . Bookmark the permalink.

1 Response to Industria segles XIV-XVI.

  1. Marc says:

    On es poden consultar les ordenances gremials de 1497? I una altra pregunta: el premsat per què servia?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *