El taller dels Requena: Gaspar Requena “El vell”

Entre el segle XVI i els primers anys del XVII, l’enigmàtic taller d’aquesta família de pintors, els Requena, va deixar-hi petjada en la pintura valenciana. Totes les pintures, des de les del fundador del taller, Gaspar Requena “el vell”, de qui començarem parlant-hi primerament, fins a les dels seus descendents; formen un únic i sòlid corpus que ens ajuda a calibrar-hi millor els deutes i contribucions del llinatge dels Requena en un període clau de la pintura valenciana del Renaixement, i que abraça des de el període d’irrupció dels Hernands fins a Francesc Ribalta. Un clar exemple de com exerciren el seu ofici ininterrompudament els integrants d’un taller (o, tal volta, dos) al socaire de la potencia artística dels pintors citats, dels seus deixebles, seguidors i coetanis i, a més, dels Macip de la mà de Joan de Joanes.

Gaspar Requena “El vell” (Cocentaina, finals del segle XV- segon terç del segle XVI). Ha sigut, fins no fa molts d’anys, confós amb el seu fill homònim, des de Orellana es va creure-hi erròniament que la seua trajectòria artística abastava un fecund període entre l’any 1531 i el 1603, com oportunament advertí Benet Domènech. L’obra que defineix els seus quefers, contractada amb Pere Rubiales l’abril del 1540, és el retaule de “Santa Úrsula i les onze mil verges” per al convent capitolí de la Puritat, com s’ha esmentat. Aquest conjunt s’ha relacionat recentment la taula nomenada les “Lamentacions a la mort de Jesucrist” que custòdia la parroquial de la Nostra senyora de l’assumpció de Foios, sobre la base de les seves clares concomitàncies formals amb la mateixa escena. Potser també fou l’autor del retaule de la “Verge de les virtuts”, el 1556, per a l’església de Sant Esteve a València. Var ser-hi pare de Gaspar Requena “el Jove” i de Vicent Requena “El vell”, nascuts probablement entre el 1530 i el 1535, també pintors.