La justícia municipal al Comtat de Cocentaina al segle XVI : els problemes jurisdiccionals (I)

Dins del Regne de València, cadascú dels senyorius posseïa unes ordenacions municipals particulars, això és degut a que l’Administració de justícia no estava concentrada, aquest és el cas de Cocentaina. A continuació, en diverses entrades, veurem els diferents plets i conflictes que van succeïr-hi a la vila al llarg dels segles.

En els temps que van seguir-hi a la Reconquesta , el rei o el senyor nomenaven directament al justícia . Algunes vegades, en comptes de nomenar-lo directament el senyor del territori , ho feia aquest per mandat del rei, segurament per donar-li més força a la concessió. En el cas concret de Cocentaina , va ser-hi el 15 d’octubre de 1276 quan Jaume I manà a Roger de Llúria “Alcaydo nostro de Cocentayna”.

Al segle XIV el municipi va anar-hi adquirint una personalitat jurídica clara. els monarques aniràn perfilant-hi les funcions pròpies del justícia a través de furs i privilegis .

Al segle XV el senyoriu el comprà don Ximén Peres Roís de Corella al monarca per 80.000 florins , segons consta a un privilegi despatxat per Arnaldo Fenolleda , secretari, el 28 agost del 1445 . D’altre privilegi donat l’any 1448 Roís de Corella adquireix el títol de comte.

Des dels segles XIII al XV , havia pertangut diverses vegades a la Corona . El 1370 , sent senyor del lloc en Antoni d’Aragó , li varen concedir-hi la plena jurisdicció civil i criminal .
En adquirir el senyoriu en Roís de Corella , li van concedir-hi la mateixa potestat . En aquests moments la pugna entre diferents parts per la possessió jurisdiccional del justícia començà a sorgir-hi . La vila intentarà defensar uns drets adquirits anteriorment.

Per defensar aquests drets Cocentaina elevà un plet davant la
Reial Audiència de València el dia 4 juny 1585 . Tracta la possessió de la jurisdicció judicial civil i criminal en primera instància , encara que al llarg del procés es van intercalant altres qüestions que una o altra part consideren com atemptats contra els seus drets .

Cocentaina basa les seves pretensions en el fur anomenat «un sol
vehí, pel qual s’estableix la creació d’un oficial, que serà el
Justícia , perquè haja de jutjar les causes civils i criminals .

El Comtat, acollint-s’hi al fur , va aconseguir-hi un privilegi reial , concedit per la reina Violant , llavors senyora de Cocentaina , i ratificat pel rei , datat el 8 octubre del 1398 , pel qual el justícia de la vila posseïa la jurisdicció civil i criminal en primera instància.
El plet s’inicia pel fet que Lluís Jovet , veí de Cocentaina, va matar-hi Xristófol Llàtzer, de manera que el lloctinent de justícia el va fer-hi pres a la presó de la vila . immediatament
el procurador general del comte protesta i la vila s’hi nega a reconèixer-li les seues pretensions .

El fur d’«un sol vehí» només es va donar-hi a la ciutat de València, per la qual cosa Cocentaina, en haver-hi aconseguit el privilegi de na Violant, emparant-s’hi en ell, enganyà la Corona i,  per tant, no hi tenia validesa . A més, en les terres de senyoriu els senyors tenien la plena jurisdicció judicial sobre els seus vassalls, i si alguna volta aquests han volgut suplantar-los, el que diverses vegades ha intentat Cocentaina , immediatament els Justícies han estat castigats i cessats dels seus càrrecs.

Van intentar defendre’s-hi, però la resposta de Carlos Blanch va ser-hi immediata . Afirmà que « tot lo que intentin provar és cosa contra disposicions d’ fur 1 sol vehi de la
cort i del batíle i encara que ho provas , seria provar costum contra
fur que no val (.. ) el fur 1 sol vehi és Valley pera tot lo regne i si
altra cosa es consedis , d’acord amb la part Altra diu, seria desfer totalment
el govern de tot lo regne , puix Tots els Justicies de les Ciutats ,
vils i llochs de tot lo regne exercigen jurisdictio fundantse altres sols ab
la dita disposicions foral ».

Només les viles reials podien tenir-hi aquesta jurisdicció , ja que als senyorius aquesta està concebuda als senyors. Cocentaina en un primer moment va ser vila reial i podia acollir-si al fur . Després, el monarca o el senyor li va cedir tota jurisdicció en primera instància al
Justícia , encara que ells es seguien quedant amb la propietat del càrrec.

This entry was posted in Administració and tagged , , , , , . Bookmark the permalink.

1 Response to La justícia municipal al Comtat de Cocentaina al segle XVI : els problemes jurisdiccionals (I)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà