Cocentaina ja presentava un augment notori de població cap a la segona meitat del segle XVII, tenint el seu punt àlgid a partir de 1680, però és durant la centúria del segle XVIII (dins de la tònica general d’increment demogràfic del Regne de València) quan el nombre d’habitants presenta un creixement més intens, encara que hi haurà diferents punts d’intensitat i no sempre els censos poblacionals ens poden donar xifres cent per cent segures, ja que podem estar davant de dades parcials al desaparèixer molts documents sobre la natalitat.
El primer dels censos va ser el de Campoflorido, que fa referencia a les dades de 1712 i 1713 encara que no es molt fiable en tant que es va realitzar per a poder posar en marxa els impostos borbònics, el ‘’equivalente’’, després de la Guerra de Successió, la qual faria tremolar l’índex poblacional. Per tant les xifres poden diferir un tant de la realitat i per això s’aplica una correcció a l’estudi percentual. Sembla que la població s’incrementa en un 24’5 % en relació a la del segle anterior tenint en compte la primera meitat del segle XVIII, mentre que a la segona meitat ens encontrem amb un increment al voltant del 80% aproximadament seguint als censos. Parlant amb xifres, Cocentaina gaudeix en 1712 – 1713 de 2159 habitants (cens de Campoflorido corregit), en 1768 de 3767 (cens d’Aranda) i en 1786 de 5040 habitants (cens de Floridablanca), superant-se la duplicació.
Als censos parroquials queda perfectament registrat l’increment de baptismes tant de la primera meitat del segle com de la segona, tenint com a mitjana de baptismes al voltant de 1712 o 1713 uns 250-260 i duplicant-se cap a 1760. Molt probablement, tal índex de xifres demogràfiques hi haja que vincular-lo també i juntament a l’increment de natalitat, a l’arribada de famílies o individus immigrants d’altres localitats de la comarca o d’altres comarques veïnes, encara que amb una intensitat molt baixa. Per a poder mantenir-se tan bé l’increment demogràfic comentat abans, s’ha de nomenar que Cocentaina no es va veure afectada per les catàstrofes i epidèmies que varen ocórrer a finals del segle XVIII, com la malària o el tifus, que en canvi, si que arribaren a localitats properes com Penàguila, Gaianes o Agres, i no hi ha que oblidar que, l’augment dels treballs agrícoles i la major extensió de terres posades en cultiu, van contribuir a afavorir dit creixement poblacional.