Població de Cocentaina al segle XVI

El segle XVI es un moment realment difícil per a abordar estudis i dades sobre la demografia de la localitat ja que no es coneixen censos parroquials de la primera meitat d’aquesta centúria. Si tenim en compte a més, que els que existeixen no son fiables o son de moriscos estrictament, ja tenim dificultats per intentar fer una visió poblacional de la època. Els que es coneixen, de 1510, 1563 o 1573 – 1575, recullen a la població per unitats familiars i per tant, les xifres s’han de transformar a individus (entre 4 i 6).

Seguint les pautes generals que es proposen, ens toparíem amb un estancament demogràfic a les primeres dècades del segle XVI entre altres raons per, les revoltes mudèjars i la guerra de les Germanies, que van suposar moviments poblacionals i moltes morts. 1530 seria la data en la que la població, té l’índex més baix. Però, esta constatat que entre 1535 i fins 1609 la població morisca del raval de Cocentaina, pareix que es triplica, per altra banda, els espais de població cristiana, no presenten la mateixa naturalesa, sinó que hi ha estancament o descens. El que es triplique la població morisca hi ha que relacionar-ho a una costum social d’aquest sector social, i es que accedien molt prompte al matrimoni (uns 11 o 12 anys d’edat), a més de tindre en compte que habitaven en les zones muntanyenques i no en les planures com la població cristiana, estant exposats  tot tipus de malalties contagioses, també s’ha de incidir en la importància de la introducció del ‘’blat de moro’’, és a dir, el panís vingut d’Amèrica, amb importants nutrients i hidrats de carboni. El nombre de cases o ‘’focs’’ (de població morisca), que apareixen als censos, es de 25 per a 1563 i de 54 per a 1602.

La pesta, una de les moltes que estaven per vindre a terres valencianes, fa acte de presencia a partir de 1500 a Xàbia, Yecla i Alacant, arribant també a Benifallim encara que en retràs. Seria entre 1522 i 1523 quan encontrem episodis a Cocentaina, on el comte va fugir a refugiar-se amb els seus familiars a una vivenda seua situada a Alcoi. La pesta dels anys 30 del segle XVI va ser la que va actuar amb més força i es va expandir de forma més ampla pel Regne de València. A finals de 1550 trobem un altre episodi de pesta, i es en les dates nomenades quan ens encontrem amb descensos demogràfics importants.

 

This entry was posted in Població. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *