Població de Cocentaina al segle XVI. Entre l’expulsió dels moriscos i catàstrofes.

Com a molts llocs de l’antic Regne de València, l’important fet històric de l’expulsió de la població morisca va suposar un dràstic i notable canvi en quant a la naturalesa dels pobladors de Cocentaina i també, al seu desenvolupament econòmic. Cal dir que els grans senyors que tenien com a vassalls a moriscos estaven totalment en contra, ja que estos eren qui treballaven la terra i feien les tasques de tipus econòmic que beneficiaven a les autoritats.

Una vegada desapareix de Cocentaina la població morisca o també coneguts com els cristians nous, tindria lloc un episodi en el que la vila rep una onada de (re)població emigrada des d’altres nuclis. Així mateix, els vinguts per ocupar les terres que deixaren de treballar els moriscos, foren eminentment cristians vells, tant de poblacions castellanes com de poblacions valencianes. Del primer grup arribaren des de Montealegre, Villena o Yecla per exemple, mentre que del grup de pobles valencians vingueren des de Banyeres i Bocairent principalment, sent d’aquestes dos últimes localitats d’on provingué el gros poblacional. Resulta curiós indicar la presencia al territori Cocentaina (a Muro) de gent granadina, pot ser descendents d’aquells que van emigrar a Granada durant la revolta de las Alpujarras i tornaren?.

Els cristians vells arribats des de Banyeres i Bocairent, foren els que es convertiren en els primers propietaris de les terres que abans ocupaven els moriscos. Els repobladors foren bàsicament, agricultors (que podien estar endeutats) o artesans, generalment dels estrats baixos de la societat, mentre que als pocs individus de posició privilegiada se’ls dotava tant de terres per a llaurar, com de cases per a viure.

Encara així i amb un episodi repoblador després d’un notable descens de la població per l’expulsió dels moriscos, l’índex i el percentatge dels habitants no arriba a ser el mateix. Es així com a 1622, encontrem xifres més baixes que abans de 1609. La població es va reduir aproximadament un terç del que era originalment i a nivell comarcal la pèrdua va ser del 45%.

A banda de la expulsió dels moriscos, també s’haurien de nomenar la incidència de catàstrofes vinculades a terratrèmols i èpoques de sequia, que feren tremolar el percentatge poblacional però el moment més intens va ser el generat per la pesta, que a començaments de juny de 1648 fa acte de presencia a Cocentaina fins a gener de 1649, quan la epidèmia ja ha acabat i probablement, es soldés amb la vida del 14 per cent de la població.

El període de recuperació poblacional al segle XVII esdevindria durant la segona meitat de la centúria, encara que el creixement va ser prou moderat sense poder parlar de xifres, tan sols es té un coneixement de tipus indirecte reconegut per l’augment de la producció agrícola i una major existència de terres llaurades, així com la construcció de més cases, cosa que implica l’existència de més gent habitant.

 

This entry was posted in Població. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà