Vicent Requena “El vell” (Cocentaina, cap al 1535-1590?). Pintor Renaixentista. Membre d’una família de pintors. El coneixement que tenim d’ell és escas, amb prou feines existeix documentació sobre la seua formació artística. Només apareix en la documentació que en 1555 va contraure-hi noces amb Úrsula Feliu, amb la que tingué 5 fills (dels qui només hi coneixem els noms del fill major, Vicent, i del xicotet, Francesc Joan).
Cap al 1556 va col·laborar-hi amb Joan de Joanes en l’execució de tres de les nou taules del retaule dedicat a la vida de Sant Esteve de la parròquia homònima de València, que va ser-hi venut al rei Carles IV l’any 1801. Les tres taules obra seua són: Sant Esteve ordenat diaca, els Improperis i les Oracions de l’hort. Encara que recents informacions degudes al biògraf del sis-cents, Vicent Vitoria (1650-1709), primer historiador de Joan de Joanes, en l’obra Acadèmia de pintura del senyor Carles Maratti, li atribueixen les dos últimes taules, entre d’altres, a un poc conegut Onofre Falcó, pintor renaixentista al que no se li coneix cap obra de moment, encara que tenia el seu propi taller i va col·laborar-hi estretament amb Joan de Joanes en la fabricació del banc del retaule per a la parròquia valenciana de Sant Bartomeu.
Per aproximació amb el seu estil artístic li atribueixen: el Retaule de l‘Adoració de l’església valenciana de Santa Maria de Requena (actualment sense rastre d’ell, malgrat tot, el coneixem per fotogràfies). Es tractava d’un conjunt de dues pintures: d’una predel·la i una taula amb La Verge amb el xiquet acompanyada pels Sants Cosme i Damià; la predel·la ofereix a l’esquerra una pintura amb Santa Catalina i Sant Nicolau, a la dreta Sant Martí esmicant la capa; el centre l’ocupa una escena apaïsada amb Jesús camí del calvari; que va estar-hi aquest retaule en l’església fins al 1936; la Rebel.lió dels àngels, la Defunció de la Verge, Sant Pau, una sèrie sobre Sant Dionís a l’Areòpag, un Calvari, una Verge amb el Xiquet i els Àngels, i la Processó a la muntanya del Gargano, i moltes altres.
El seu estil es singularitzava pel gust en les esveltes figures d’allargada anatomia i dits llargs, amb rostres greus, serens, més el·laborats quan corresponen a figures de gran renom i escala, presentant en major mesura marcats pòmuls i fins nassos rectes o una miqueta aguilenques, però en qualsevol cas tots els seus personatges pressenten xicotets caps amb celles perfilades i boca petita generalment tancada, no exempts d’una certa monotonia, que contrasta amb la varietat gestuals que les figures de Joanes. Quant al tractament de les teles i la seua forma de frunzir-les, resol els seus volums d’una manera simplificada mitjançant aguts plecs rectilinis que hi confereixen als seus volums un aspecte geomètric, que hi contrasta amb les suaus i harmonioses cadències del pinzell de Joanes . A més el seu estil cromàtic és menys intens que el de Joan Joanes
Probablement el seu fill, Vicent Requena el Jove, col·laborà amb ell en l’execució d’algunes obres, com en el cas de la Pietat.
M’agradaria investigar amb més profunditat sobre els Requena, es un cognom que em produeix una curiositat indescriptible, sobre tot perque la meva sogra també es Requena i l’agraa pintar molt, té molts quadres pintats amb la tècnica del óleo i també alguna aquarel.la.
hehehe ^^ que genial Maribel :). Si vols saber més sobre aquesta família tens més informació a l’apartat de bibliografia, n’hi han molts articles on-line. M’agradaria veure obres seues, que a mi m’agrada molt l’art 🙂