La Fira al segle XVIII.

Al llarg del segle es va celebrar quasi ininterrompudament, no trobem referències entre el 1700-1717, tal volta degut a la Guerra de Successió. Inclòs van haver peticions d’allargar la fira uns dies desprès de períodes de pluja.

Al traslladar-se la fira a finals d’octubre, principis de novembre, van tindre un conflicte amb Ontinyent (1777-1795) ja que les dades de la seua fira coincidien amb les de Cocentaina que al final aconseguirà legalitzar el canvi de data que es manté fins l’actualitat que coincideix amb la festivitat de Tots Sants.

El muntatge de les tendes suposa una forta inversió de temps,en el segle XVIII, dedicaven quatre setmanes per a la plantació i dues per a desplantar-la. En 1778, per exemple, tenim constància de 370 tendes plantades. Estan construïdes amb dos o quatre pals de fusta que suporten unes bigues o tables de fusta i sobre aquestes es col·loca un entramat de canyes cordades, damunt algeps, per evitar que la pluja es filtre i a partir de 1796 es col·locaran teules.

El poder d’atracció de la fira es centrava en la franquícia, que donava l’oportunitat de vendre tot tipus de productes sense cap tipus de reserva, sense pagar cisa ni cap altre impost, tant als veïns com als forasters, sense restriccions legals senyorials o municipals.

La venda de gènere i mercaderies a la fira era i es molt variada: en alimentació a més de llegums, carns, pa, especies, confitures… destaquen sobre tot els venedors de torró, ja des de el s.XVII existia la costum d’enviar per Nadal torró als advocats que la vila té en Madrid i València.

Altres productes que podiem trobar: joiers; música, es a dir, tambors, panderetes, guitarres…; pells com el cuiro, utensilis de metall, per a la casa, per a l’agricultura i el ramat, jocs per a xiquets i nines, utensilis personals i de vestir; matèries primeres i els seus productes manufacturats o panys, aquestos eren un dels productes amb més importància a la fira.

Però a més del comerç, tant grans com menuts, es diverteixen a les atraccions. Per als grans estaven les rifes, tómboles,  tir de ballesta, el fonògraf, circ, teatre i espectacles. Per als menuts: barques, circ, rodes i carrusels.

Però també es comerciava amb el ramat, sobre tot cavalleria major i menor, la fira de ramat era de les més importants entre les fires valencianes, i el seu nombre de tractes mercantils era molt elevat.

A partir del segle XVIII, a nivell global, va començar la decadència de les fires en la seua concepció tradicional. Les causes serien el desenvolupament dels mitjans de comunicació que permetien traslladar els productes amb major freqüència; l’establiment de centres comercials permanents, sobretot a les ciutats, l’ unificació del mercat nacional i l’establiment d’aduanes. Desaparició condicionada per la mecanització del camp i l’estabulació del ramat. Encara que el procés d’industrialització va provocar un renaixement de l’ institució encara que amb un caràcter diferent: les fires de mostres.

Però a Cocentaina no va succeir el mateix, al estar mal comunicada i amb un desenvolupament industrial molt més lent, la fira te vigència perquè els seus mètodes i objectius segueixen sent vàlids, s’adapta al pas del temps, es substitueix el cavall pel tractor, el comerç s’adapta a la demanda, es segueixen plantant les tendes amb diferents materials però amb el mateix estil que les antigues.

La fira en l’actualitat sobreviu a la modernitat, adaptant-se a les noves circumstàncies.

This entry was posted in Economia and tagged , , , . Bookmark the permalink.

1 Response to La Fira al segle XVIII.

  1. Qui fora advocat a València durant el segle XVII perquè els productors de torró de Cocentaina m’enviessin aquest menjar per Nadal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *