La Fira de Cocentaina, ss.XIV-XVII

La concessió de fires, es considera al llarg de l’Edat Mitjana com una gran mercè, ja que moltes vegades suposava un ràpid desenvolupament mercantil e industrial per a la ciutat. El privilegi era atorgat pel rei, encara que existien fires organitzades particularment per senyors territorials.

A Cocentaina se li va concedir el privilegi de celebració de la fira el 12 de maig de 1346, donació que va ser feta pel rei Pere IV a petició de Roger de Llúria que durant quatre anys l’havia acompanyat en les seues guerres. El context socioeconòmic d’aquest moment està enclavat en un cicle de collites roïns, que va començar l’any 1340 i va acabar l’any 1347. A açò es va unir un canvi climàtic, que va combinar la falta d’aigua amb grans pluges i epidèmies.

Per a facilitar la seua celebració, el rei va disposar que tant compradors com venedors tingueren salvoconducte, assegurant les mercaderies i demés interessos, tant en el seu viatge d’anada i tornada com en la seua permanència a Cocentaina. Durant aquest temps no podien ser detinguts ni capturats per crim o delicte, excepte traïdors, falsificadors de moneda, saltejadors de camins, lladres i sodomites i els que cometeren crims contra el rei. Ordenà als oficials que compliren el dit al privilegi, baix pena de mil morabatins. A més prometia resoldre els danys comesos contra els participants de la fira i les seues mercaderies al llarg d’eixos quinze dies. Aquest règim jurídic especial, s’anomena “pau de fira”.

No trobem molta constància documental de la celebració de la fira en els segles XIV i XV, sabem que es celebra, però no de que forma, el nombre de comerciants, les mesures de vigilància municipal… tal vegada, degut al propi privilegi, la fira no exigia el cobrament d’impostos, per el que no es necessitava tindre constància d’un registre de mercaderies, els delictes no eren penats pel que tampoc estaven registrats…

Sí que hi ha un document de 1457 on es fa referència a la celebració de dues fires, una en maig i l’altra en octubre, l’explicació estaria en la concessió d’un nou privilegi a la vila per part d’Alfons V, sol·licitat per Ximèn Pérez de Corella després de les continuades pluges al llarg de la fira de 1456 en que els pocs comerciants que van acudir quasi no van realitzar vendes. El rei li dona el dret de celebrar una fira anual, que començaria el primer de maig i duraria tot el mes, sense deixar de celebrar-se la fira d’octubre. Es celebraran aquestes dues fires al llarg del segle XV, però no queda constància de que es fera en el segle XVI, tal volta la coincidència amb la celebració d’altres fires al mes de maig i les millores climàtiques al llarg del mes d’octubre va fer que decreixera fins desaparèixer.

En el segle XVII la fira va anar desplaçant-se de data, passant de celebrar-se entre els dies 29 de setembre al 11 d’octubre, a finals del mateix mes i principis de novembre.

L’ ubicació de la fira en el seu origen es situa en la plaça de la vila, probablement entre els segles XV-XVII la fira es situarà a l’interior de les muralles, entre la torre del Portal Obscur, la torre de Selfa i la torre de Segura, prop de l’actual plaça del palau. A finals del segle XVII te lloc el seu canvi de seu i passa a la plaça de les monges o palau. Però la fira ocupava tots els carrers del centre de la vila, els mercaders podien decidir entre alquilar una parada de les que muntava l’ajuntament, o dipositar els articles al terra, o sobre taulons de fusta o caixes que ells mateixos portaven.

A més el municipi oferia als comerciants el muntatge de les parades, del que s’encarregava un fuster, col·locades en mig de la plaça del palau o adossades a la paret de dita plaça. La resta de plaçes i carrers son ocupats per comerciants que exposen les seues mercaderies sobre taulons de fusta o sobre el terra, estalviant-se pagar l’arrendament de les parades.

El clima variable del mes de novembre impedeix en moltes ocasions l’assistència a la mateixa, com va succeir l’any 1695.

Els ingressos de la fira es destinen en molts cassos a cobrir les deficiències del sou de les arques reials o en altres cassos es destina per a fer front a un pagament extraordinari com va ser la restauració i ampliació de l’església de Santa María al 1695.

També es realitzaven jocs i apostes, que la resta de l’any estaven fortament penalitzats i que en aquestes dades es permetien, però abans devien de pagar al justícia municipal en concepte de permissivitat i arrendament d’aquestos jocs.

This entry was posted in Economia and tagged , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà