Introducció

a la història de Cocentaina.

El municipi de Cocentaina és, sens dubte, una de les zones del País Valencià on hi ha més jaciments prehistòrics documentats. La presència humana es constata des del musterià (40.000 anys d’antiguitat). L’any 1972 es van localitzar, a la partida de les Jovades, les restes del que va ser el primer poblat prehistòric de la comarca i pertany al neolític final (5000 anys d’antiguitat).

De l’època del bronze, apareixen diversos poblats en zones altes i escarpades, envoltats alguns amb muralles de pedra seca. Alguns exemples en són el Piquet del Baladre, Mastec, el Pic Negre o Sant Cristòfol. En el món ibèric, Cocentaina representa una zona importantíssima amb poblats com el Terratge, el Sompo, l’Alberri, Petxineta, la Torreta, el Castell i el poblat i santuari de la Serreta, conegut mundialment pels ploms amb escriptura ibèrica. Alguns historiadors situen la capital de la Contestània ibèrica en aquesta zona.

De la presència romana i tardoromana es conserven testimonis d’algunes viles i necròpolis principalment a la partida de la Plana, Polixisto i l’Alquería de Canisio.

Del període musulmà coneixem assentaments agrícoles a partir del segle X, com els de Sompo, les Jovades o el Puntarró i un poblat d’altura situat en una de les vessants de la muntanya del Castell. A partir del segle XI, el nom de Qustantaniya (Cocentaina) apareix en els textos àrabs com a capital d’una extensa regió administrativa que abraça tota la zona nord muntanyosa de l’actual província d’Alacant que depenia de Dénia i València amb un important castell. Va mantenir la capitalitat fins a la conquesta cristiana.

En 1248 els cristians conquereixen Cocentaina, encara que el cabdill musulmà al-Azraq continua la lluita. Va ser necessària l’arribada del rei Jaume I a Cocentaina perquè es produís la capitulació d’aquest cabdill el dia 8 de juliol de 1258.

L’any 1291, l’almirall de la Corona Aragonesa, Roger de Llúria, passa a ser el primer senyor feudal de la vila. El seu llinatge es conserva fins al 1378. Al setembre de 1304, musulmans que venien de Granada cremaren i saquejaren la vila. Des d’aleshores ençà els habitants de Cocentaina són coneguts amb el malnom de socarrats.

A partir de l’any 1378, la vila passa de mans d’uns senyors a altres fins que el 1448, Ximén Pérez de Corella la compra per 80.000 florins. Aquest senyor ennblirà la vila perquè el rei aragonés Alfons el Magnànim li va concedir la categoria de Comtat. D’aquesta manera va quedar formada l’actual comarca del Comtat.

Durant la primera meitat del segle XVII, el títol de comtess de Cocentaina passa de la família Corella a la de Benavides, que el va posseir fins a la segona meitat del segle XVII i va passar a mans dels Medinaceli pel casament de Joaquima Benavides i Corella, quinzena comtesa de Cocentaina amb Lluís Maria de la Soletat Pere d’Alcántara Fernández de Córdoba i Figueroa de la Cerda, tretzé duc de Medinaceli, família que posseeix el títol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà