Després d’un vol per Espanya, per a conéixer la sobrietat romànica de Zamora, el gòtic majestuós de Lleó, la bellesa acadèmica de Salamanca… torne al niu. Abans d’anar-me’n cap a ponent, Joan Ignasi Pla havia criticat el PP valencià, per no comptar amb Zaplana per a la seua pole position electoral. Per a Pla, un expresident de la Generalitat mereix ocupar un lloc preeminent en les llistes del seu partit mentre continue en política. Així, sense concretar-la molt, la idea és bona. Té raó Pla. Ara bé, tots hauríem trobat lògic que el secretari general del PSPV utilitzara l’argument per a referir-se a Joan Lerma, però a Zaplana! Després de fer-li oposició durant anys i dir-li el nom del porc, ara va i el defensa. Amb tantes coses com hi ha per a dir d’este exalcalde de Benidorm.

I el que ha tornat a dir la seua és José Maria Chiquillo, d’”estricta obediència valenciana” com a secretari general del seu actual partit i d’estricta obediència al PP com a senador del PP. Mo’n recordàvem d’ell? No, veritat? Ell de nosaltres tampoc, però d’ací a poc hi ha eleccions i ha de fer vore que encara té un paper en l’auca. I l’Institut d’Estudis Catalans li ha donat l’oportunitat que necessitava. Deu estar brindant a la memòria de Prat de la Riba i Pompeu Fabra per l’exposició “L’Institut d’Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans”, que visitarà, entre altres ciutats, el cap i casal del Regne. Torna l’espantall d’un Anschluss en versió catalana que brandà González Pons! Ho ha tingut fàcil el senador. Unió Valenciana va ser, no fa tant de temps, una taronja ufana i sucosa, com aquella que mostrà González Lizondo al Congrés. Només queda d’aquella fruita la pellofa desgastada per tant de temps a l’espremedora. Potser Chiquillo encara en traurà alguna gota, ja vorem.