Home » General » De dejunis i tortures

De dejunis i tortures

Les festes passades van dur cinc dinars familiars, tres sopars amb amics, dos dinars amb uns altres amics, un sopar d’empresa, un dinar de filà i alguna frugal, però insubstituïble, picadeta a la barra d’un bar. Si tinguera inspiració escriuria un relat, Els dies pantagruèlics es titularia. Després de tanta fartera, vaig decidir avançar el meu dejuni depuratiu anual. Una setmana he estat sense menjar, nodrint-me a base de sucs i un beuratge a base d’aigua mineral, llima i xarop d’auró canadenc. No patiu, l’auró canadenc no és cap animal en vies d’extinció. Anys arrere, vaig fer el primer dejuni perquè dos companyes de treball —dejunadores en aquell moment i petardíssimes sempre— em digueren que jo seria incapaç de fer el mateix. Llavors, emulant Paul Newman i la seua heroica ingesta de 50 ous durs en La llegenda de l’indomable, vaig dir “Dejunaré 10 dies”. Enguany han sigut quasi cinc quilos menys en una setmana; prompte en recuperaré uns quants, perquè l’objectiu principal és depurar-se. Si algú s’anima a fer el mateix que espere un canvi d’estació —primavera o tardor són la millor època— i llija un poc sobre dietètica; us recomane el bloc Menja sa.

En l’últim dia d’ascetisme, passava el temps afaenat a casa —perquè el temps que no dediques a menjar i l’energia que no se’n va en la digestió els has de d’entretindre d’alguna manera— quan vaig escoltar a la ràdio els resultats d’una enquesta a través d’Internet. No pare molta atenció a eixa classe d’enquestes, perquè esperonen els ja molt posicionats i en molts casos una mateixa persona pot votar més d’una vegada. En esta ocasió es preguntava als oients cibernautes si estaven a favor o en contra de la tortura. La qüestió contenia el condicionant de torturar sempre que fóra per a evitar mals majors. Només això faltava, que es tractara de torturar per pur càstig a la víctima o plaer del torturador. Em vaig espantar, el 53% de les respostes eren favorables a la tortura. La resta es repartia entre els contraris (39%) i els qui no tenien una opinió creada (8%). No s’ha de fer cas d’estes consultes, d’acord, però, tot i això, és preocupant que en este cas més de la mitat haja dit sí a la tortura. Més encara si es pensa que l’emissora que feia l’enquesta emet únicament música pop i rock; no està fora de lloc, per tant, creure que els qui respongueren devien ser joves, gent de mitjana edat potser.

La detenció a Arrasate dels presumptes etarres Igor Portu i Mattin Sarasola i la denúncia d’haver sigut torturat que ha fet el primer deuen haver suscitat el tema de l’enquesta. Probablement també són la causa dels resultats. Estic convençut que, si s’haguera fet la pregunta quan les tortures de què sentíem parlar als mitjans eren les d’Iraq, el no a la tortura hauria guanyat. Però ara els de les bombes són de ben a prop i la perspectiva canvia. Cal anar amb compte, el monopoli de la violència que té l’estat no el pot dur a deixar de ser un estat de dret. Si es passa eixa ratlla es perd la raó, la superioritat moral, la lògica democràtica. Llavors es combat l’enemic amb totes les formes de lluita, tal com fan ells. Espere que la justícia aclarisca les circumstàncies que envoltaren la detenció esmentada i desitge que no hi haja hagut tortures, tant com m’agradaria que no n’hi haguera en cap cas, tot i que la realitat sembla ser una altra. També desitge que ni l’opinió pública ni els governants caiguen en el parany de pensar que tot val contra el terrorisme. Eixe error ja s’ha comés i no va aturar la violència.

Ni que siga en sentit figurat, tampoc vull torturar-vos jo, acabe ja. Us deixe unes quantes garrotades i quants manars, per a escoltar-los feu clic ací.


6 Comments

  1. Sens dubte el dejuni pot ser una tortura. Jo personalment en seria incapaç, deformació professional i perquè el meu cos no ho aguantaria. Ara, que l’extrem oposat del dejuni, també ho pot ser una tortura, i sinó mireu la peli seven! En tot cas els resultats d’aquesta enquesta fan por, i més encara si dius que el públic d’aquesta emissora és principalment gent jove, és a dir, el futur.

  2. Només pensar-ho se me posen els pels de punta!! Dejuni?? Règim de la carxofa?? Ja estic vell com per a maltratar-me d’aquesta forma. Depurat, depurat només tinc el compte corrent (per a la meua desgràcia).
    Pel que fa a les esmentades tortures (fora del dejuni), la reacció de la gent, desgraciadament, no és sinó conseqüència de la impotència. Les coses de fora no es veuen igual que les d’ací. Fora és tot una salvatjada, ací les tortures, denunciades per aquesta gent, pareixen més una preneura de pèl que un altra cosa. És la conseqüència dels seus actes (molt perillosa per cert), que moltes voltes ens fa oblidar què és un estat de dret i les garanties que comporta, ens agraden per a certa gent o no.

  3. Jo també solc fer anualment el règim de xarop d’auró, tot i que, com apuntes, recuperes ràpidament els quilos que perds en eixa setmana. A qui no l’haga provat, jo també el recomane.

    I com no ho havia dit encara, Bon any huit!!!!

  4. Pots dir-me el nom del producte aquest? El compres o ho faig tu. Es podem prendre sucs (de taronja) o no és recomanable si vols fer una depuració en tota regla.

  5. El dejuni és una tortura, apart de la mala llet que tens quan veus que els kg que perds tornen inmediatament, cosa que és normal. Líquids només? Uff…! Jo vaig fer una dieta recomanda per un amic higienista que l’ha convertida en la seua forma de vida. ‘Higienista’ vol dir que s’alimenta només de fruita i verdura crues. La llet? Ni tastar-la. Vaig estar 7 mesos encara que el café m’agrada massa com per a seguir-la tal qual. Si teniu ganes, llegiu “LA ANTIDIETA” de DIAMOND, HARVEY y DIAMOND, MARILYN. EDICIONES URANO, 1998.
    Si la gent de l’enquesta és jove, no m’extranya que pensen així. Només hi ha que vore com està la secundària…

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *