Està el personal rebolicat amb les eleccions i encara no ha començat la campanya. L’assumpte pinta disputat i interessant. Jo me’l mire amb la tranquil·litat que dóna saber que l’endemà de les eleccions seré decisiu. Així venia ahir la premsa: “Los sondeos otorgan a los nacionalistas un papel decisivo”. Enhorabona als catalans, bascos, gallecs, canaris, basconavarresos, aragonesos, andalusos, asturians, mallorquins i valencians que quan pensen en el seu país no els ve al cap el mapa amb què treballa José Antonio Maldonado.

Malgrat la importància d’eixe tercer vèrtex de la política estatal, el combat electoral està més polaritzat que mai. A la dreta, amb calçó blau fosc i la superenergia de Sarkozy-Merkel, el potent anabolitzant francogermànic,… Marianooooooooooo Rajoy! A l’esquerra, amb calçó roig suau i la pegada contudent del món de la faràndula, José Luis Rodríguez Zapaterooooooooooo!

Un dels artistes que dóna suport a Zapatero, José Luis Cuerda, ha dit en poques paraules que els del PP i els qui els voten són imbècils. Se n’ha passat. Si eixa ha de ser la línia dels de la PAZ, podien haver-se estalviat la faena de musicar un poema de Mario Benedetti en pla We are the world i haver optat directament per El rock and roll de los idiotas, que resulta més atractiu i canalla i a més és de Sabina, un dels integrants de la Plataforma.

El centre sempre està en litigi i el PP ocupa tota l’ala dreta de la pista, però, hi ha espectacle a l’esquerra del PSOE? I tant que n’hi ha, especialment en esta Bella Dorment nacional que és el País Valencià. Compromís es dispersa per a cobrir tot el mercat electoral. Esquerra Unida es presentarà amb Izquierda Republicana, partit que arribà a assumir la presidència de la República. Llàstima que no queden molts votants d’Azaña. Iniciativa del Poble Valencià ha decidit reforçar la unitat d’Esquerra Unida i, conseqüentment, se n’ha anat. Han aconseguit l’objectiu: si hi ha menys militants en Esquerra Unida, per defecció dels crítics, els qui queden resulten més units, més unívocs, més uniformes.

Isaura Navarro, quadre insígnia de la Iniciativa valenciana, i el seu partit són l’aposta del Bloc Nacionalista Valencià, juntament amb Els Verds – Esquerra Ecologista, coneguts familiarment com Els Verds d’Arnal. Després estan els altres Verds, els de la franquícia europea. Són els de Peris, no? No sé si van a soles o amb algú, disculpeu-me. Sense xarxa i a molts metres, algunes acrobàcies han sigut excitants. Llamazares paga l’adhesió de Navarro pactant amb els seus contrincants en EUPV. Havent-se coalitzat ja amb el Bloc, Navarro diu que si resulta elegida demanarà entrar al grup d’Izquierda Unida-ICV. I els d’Iniciativa per Catalunya Verds donen suport al Bloc-IPV-V EE. Impressionant.

I en una pista un poc més recòndita, Víctor Baeta, l’històric lluitador valencianista, no falla al seu públic més fidel i, després d’abandonar el Bloc, funda un nou partit. Darrere de les sigles RV-pve, hi ha República Valenciana-partit valencianista europeu. En els annals de la política valenciana quedarà que Víctor Baeta va refundar un partit nacionalista de principis del segle XX (Esquerra Valenciana) i en va fundar un altre al començament del XXI. Com s’esdevingué amb l’Esquerra Valenciana refundada, supose que esta RV-pve, eixida en part del Bloc, tornarà a la nau nodrissa i, en harmònica comunió, s’hi fondrà fins a diluir-se. No és la primera vegada que passa.

El circ és tot això i 400 euros per any, 400 arbres per minut, el 15% de l’activitat escolar en anglés, un col·legi públic d’ensenyament en català a Madrid, la publicació de les balances fiscals, Trillo com a mal menor dels populars a Alacant, la valencianitat de Fernández de la Vega, un poc de color entre tant de blanc i negre… Al final eixirem ben parats perquè, ja ho sabem, serem decisius. Llavors entonarem el famós espiritual d’acció de gràcies: Amazing Grace. Al·leluia, germans, al·leluia!