Abans que res, vull agrair-vos les felicitacions, enhorabones, ànims, consells i lloances a la bellesa d’Aitana que m’heu fet arribar a través del bloc, el correu electrònic, per SMS… Deixe ací una altra imatge de la xiqueta, just en el moment en què comença a instruir-se en els patronatges patris.
Ja m’ha demanat Document 88. Què faig ara? No crec que siga un llibre adequat a la seua edat i, ho confesse, jo encara no l’he llegit. Rafa, el tinc demanat, però no me’l porten. Mentre espere eixa obra imprescindible i coral, glossarem, hui sí, el congrés del PP alacantí. De moment, l’ajustada victòria del díscol Ripoll manté ferma la fe en la victòria final que tenen els oficialistes. Com si fóra l’heroica María Pita de la seua Galícia natal, Sonia Castedo planta cara i fa créixer la militància afí a la causa. Diuen que entre els nous afiliats vinculats a l’alcaldessa hi ha molts policies municipals; s’està fent una guàrdia pretoriana.
Però obviem les entitats locals menors i centrem-nos en la capital. L’alcalde d’Alcoi ha deixat sense delegacions la regidora Amparo Ferrando. Diu que ho ha fet perquè la xica és també diputada a Madrid i així podrà dedicar-se al càrrec més i millor. Podria haver dit, clar i ras, “Me l’he carregada per campsista i punt”. S’equivoca novament Sedano i es crea una enemiga perillosa. Resulta il·lògica la seua tossuderia zaplanista i encertat el raonament de Ferrando: “Estic amb Camps perquè és el millor per a Alcoi”.
Es pot acceptar que un alcalde no connecte amb el president de la Generalitat si són de partits diferents, però dur-se malament quan són del mateix partit resulta incomprensible. La conseqüència que manifesta el veïnat, amb expressions ben alcoianes, és que la ciutat està “perdent passades” o, pitjor encara, que des de l’equip de govern s’està “fent el pixorro”.
Per a propiciar una imatge de sintonia amb el Molt Honorable, i de pas eixir en una foto més, Sedano s’ha sumat a la visita que la filà realistes ha fet a la Generalitat. Hi hagué herbero, café licor, intercanvi de regals, uns quants dolçainers, marxes mores, esquadres d’homes i dones i els llavis somrients del nostre primer edil diposats, si cal, a besar l’escultura de Benlliure que decora l’entrada del palau. Així creu que s’arregla tot, amb un parell de visques a sant Jordi.
Jordi, no sabia que havies tingut una xiqueta!!! Enhorabona!!! M’agrada saber que no vaig a ser l’únic que no dorma per les nits (i no precisament per anar-me de farra!!!) jajajaja
Quan has repartit els puros que jo no ho he sabut!!!!
Visca les ulleres!!!!
Hola Mestre
enhorabona des del Blog. Però crec que abans de donar-li a ta filla eixes lectures hauràs de passar com tots pel peatge de: Pocoyo, Micky Mouse, etc.
I ja que estem, algú sap on puc trobar cançons i material audiovisual per xiquets en valencià?
au!, dew!
jordi enhorabona per la criatura que d’això tampoc no en sabia res! Dona-li l’enhorabona a la mare i una besadeta molt gran. Estic segur que sereu uns bons pares que a mi ja em vau haver de criar en algun cap de setmana de la meua difícil adolescència…. Per cert per a quan un post congressual?
Jo li veig una miqueta de cara de castellanota davant del llibre de Sant Jordi.
Vés amb compte que si no es fará del Madrid (o del Valencia que es pijtor encara) y del PP (ja saps, Camps de Golf, la cuatro b … !!
La xiqueta tiene cara de “buff no entiendo na” allí arrinconada por la lectura.
Para el que preguntaba por canciones infantiles
http://ca.musikazblai.com/esplai/eram-sam-sam/
Ti Jordi! el Pujol estaria orgullós de tu així és com es fa nació
no sabia que havies tingut una nena, enhorabona amic.
Jo tinc Document 88 si vas la congres t’el preste, em sembla mentira qu eno el tingues.
JO NO VAIG A PERDRE PASSADA TAMPOC, així que informaré als teus col·legues i amics que el Col·legi d’Enginyers Agrícoles d’Alacant (www.coitapa.es) ha organitzat AMB CARACTER URGENT un curs de valencià nivell mitjà i superior en col·laboració amb la UA (professorat immillorable!).
Com a coordinadora del mateix, qui vulga informació que m’escriga a agisbert@coitapa.es
Abraç!
Xe, Jordi, enhorabona!!!! Una valencianeta més al territori, què bonica! Aixina se fa País. Estaràs molt orgullós ara sentint-te pare. Ja ens contaràs les batalletes que hauràs de suportar quan se faça major. Ànims! I ànims també a la xiqueta i la teua dona!
Molt bona la foto, pero creo que te has pasado un poco con el montaje, la pobre Aitana está a punto de desnucarse. En culquier caso, me parece bien, hay que ir incitándoles en el siempre beneficioso hábito de la lectura.