L’octubre passat, Ana Sempere comentava: “A mi me gustaría saber lo que piensas sobre la Avenida JOSE JORNET NAVARRO que han dedicado a un rojo Alicantino. Besets mil”. Respondré en pla consultori sentimental d’Elena Francis: “Querida Ana, me parece maravilloso que le hayan dedicado una avenida a un rojo alicantino, no tanto por lo que tenía de alicantino, sino por lo que tuvo de rojo, que es el color del amor, la pasión y un mérito poco considerado a la hora de que te dediquen algo en Alicante”.
A Ana Sempere, a qui no conec personalment, li envie l’agraïment per descobrir-me l’avinguda i tot el meu suport, ara que es recupera d’una operació. Anem al tema. José Jornet Navarro (Alacant, 1916-2007) va ser un dels molts republicans que lluità contra el feixisme a esta banda dels Pirineus i fou esclavitzat pel nazisme a l’altra. Sobrevisqué a Mauthausen i només per eixa sort, pel posterior testimoniatge i sobretot en nom i record de tots els qui perderen la vida en aquell infern, José Jornet Navarro mereix una avinguda.
Situat al cor mateix del Reich, al nord d’Àustria, el camp de Mauthausen fou alliberat el 5 de maig de 1945, pocs dies abans de les capitulacions alemanyes davant nord-americans, britànics i soviètics. Per tants com n’hi havia, alguns l’anomenaven “el camp dels espanyols”. Per a la història ha quedat el moment en què hi arribaren els aliats, encara hui emociona llegir aquella enorme pancarta que els donava la benvinguda. Cliqueu en la imatge si la voleu vore sencera, amb rostres somrients i molts punys tancats.
Mesos abans, el 27 de gener del 1945, havia sigut alliberat un altre camp: el d’Auschwitz. Tal com va dir el Nobel de literatura Imre Kertész, supervivent també d’aquell horror, “Des d’Auschwitz no ha ocorregut res que haja abolit Auschwitz”. Des de la memòria de l’holocaust i hui que celebrem, especialment a les escoles, el Dia de la Pau, apel·le a una altra Anna i a Alfonso, tots dos companys de treball, perquè mediten la rapidesa amb què sovint parlem de genocidi, tot i que ens referim a crims execrables. També m’agradaria que repensaren la inconsciència de demanar el trencament de relacions diplomàtiques amb Israel.
I per a acabar, les notes antigues i alegres d’una cançó en jiddisch, una llengua que perdé molts usuaris i no precisament per deserció de la seua comunitat de parlants.
Estimat Jordi,
Molt oportú i intel·ligent el teu comentari, que compartisc plenament.
Una salutació cordial,
Pep Sanmartín
Doncs jo sí crec que el que fan els jueus huí és genocidi… Que no empren càmeres de gas i crematoris? Són més subtils… Gaza ja és un nou gheto de Varsòvia, però els palestins no tenen cap exèrcit d’alliberament que lluite contra els que els oprimeixen, davant els morros de tota la comunitat internacional, convertida en un remake de Chamberlain i Deladier a Munich. Vaig a dir-li a Ade que t’envie (no tinc a teua adressa) un correuet amb unes fotos comparatives molt curioses que il.lustren el que dic. Un abraç
Xé, és que un poble que pateix el que pateix i fa el que fa, és que o ha oblidat el que va patir, que no ho crec, o té el cor tan dur que no li importa repetir-ho (amb l’escusa de no ser atacats de nou)… Em trau de polleguera… Quin argument és: si als meus avis els van turmentar, violar, robar, massacrar, matar de fam, exterminar, faig jo el mateix a altres per si de cas pensen en fer-ho als meus fills? Quantes ressolucions de l’ONU fan falta perque obliden el seu propi Lebensraum i tornen a les fronteres de 1948, per les que ja deurien de donar gràcies i tractar de compensar els seus veïns en compte de fer-los reviure la Història més cruel que l’home ha parit?
Bé. Fins a ara m’havia resistit a fer el meu comentari perquè en aquest tema hi ha moltes coses que dir i molts matisos que aclarir, però com eres un furgueta i a més m’esmentes directament (i indirectament pel de “rojo alicantino”… :-P), vaig a limitar-me a “defensar-me” de l’acusació vetlada d’antisemitisme o que, suposadament, m’he posat incondicionalment de part dels palestins.
El fet que acudira a la manifestació (la d’Alacant, no la de València) no vol dir que estiguera d’acord amb cadascuna de les pancartes que en ella es pogueren veure. Cree que l’important era parar allò. Punt.
Quan hi ha una baralla entre dos nois, el primer que fas és separar-los. No et poses a decidir qui està més legitimat per a agredir a l’altre. Després, quan ja no estan donant-se d’hòsties, t’asseus amb ells i intentes resoldre la disputa parlant.
I llavors és quan comences a investigar qui és qui i què ha fet cadascun… I preguntes als seus amics… I uns et contaran el bon xic que és el primer i com de dolent és l’altre (degut segurament al fet que de menut ho van maltractar)… i que si la culpa és del que va llençar la primera pedra… i que si no és just contestar a aqueixa pedra amb una bala…i que si la llei de l’ull per ull… i ja estem entrant en un assumpte que no es pot resumir en un comentari d’un blog, per molt bon blog que siga 😉
Quan vulgues, tornem a fer-nos un arròs mallorquí MELOS en la Poli i discutim el tema de debò, però sense embullar-nos en embolics semàntics: “Que si el matrimoni gai no hauria de cridar-se matrimoni”…”que si no és crisi, és deceleració”… “que si es pot cridar genocidi o no a la matança de milers de civils, xiquets inclosos…”
AL final ens estem oblidant de l’important: NO A LA GUERRA, COLLONS!
Alfons, jo també m’he sentit acusada d’antisemitisme.
Perquè els sionistes utilitzeu tan ràpidament aquest argument per a justificar la política agresiva d’Israel?.
¿Es deuda histórica?
De què estem parlant? de l’acceptació d’un religió o de la política de l’Estat d’Israel?.
Aprofite que Jordi m’anima a fer un comentari. Podia escriure el comentari des de qualsevol ciutat al voltant de Gaza i us contaria que des del 2000 han caigut 8.000 cohets damunt els camps i les ciutats que envolten la Franja. Sabeu a quina hora cauen els cohets? Sobre les 8.45h, quan els xiquets van a escola. Per què ningú ha protestat d’aquest fet?
Ara escric des de Gaza, perquè els de Hamas segresten o disparen sobre els membres d’al-Fatah? Heu escoltat que han tret els ulls de militants de Fatah? Perquè els acusen d’espiar a favor d’Israel! Sabeu que l’exèrcit d’Israel telefona a les cases que envolten objectius de Hamas perquè es desallotgen? Per què disparen els de Hamas des d’edificis que són escoles, hospitals? Per què usen les ambulàncies per a transportar explosius? Per què van ensenyar una escola intacta i explicaven que allí havien mort alumnes? D’on penseu que arriba l’electricitat, el gas, el menjar a Gaza? I per últim sabeu que el Hamas va disparar obre la cua d’àrabs que anaven a la misa de Gall de Betlehem? O és que no sabeu que no tots el palesins són de l’Islam!
Ho sabem
Seguisc argumentant. Ara des de Gaza, ara des dels voltants. Durant els dies de l’atac de l’exèrcit d’Israel es va acusar l’aviació d’atacar una escola de Nacions Unides. Hui l’ONU rectifica i diu que no va haver atac. Aquesta notícia serà tan difosa com la falsa acusació d’atac a una escola?
Altres notícies relaionades amb Hamas: l’ONU demana que retornen material que anava a cobrir necessitats de persones sense casa. Resulta que han furtat mantes i diveros estris. Bé qui tinga ulls que vega.
“Y dale molino…”
Disculpeume, pero avui no tinc ganes ni temps de donar-li canya a l’internostrum, així que vaig a escriure en el “alacantí” de ma casa…
Vamoraver… De què es tracta? De triar al “FilldePuta de l’any”? A vora qui fa més atrocitats?
I per qué tenim que triar? No podem donar-los el premi “ex aequo”?
Però “ojo”… Com es pot llegir en els comentaris d’alt, estem parlant de dos contendents molt clars: d’una banda, dels fills de puta de Hamas, una organització terrorista i, de laltra, dels f…, ejem, de l’Estat d’Israel, un Estat denominat democràtic, que te una ambaixada a la que podem protestar…
I ja posat, permeteu-me que faci conya amb lo de la trucadeta telefònica abans de bombardejar…
I si no es trobaven a casa? Paraven l’atac?
Com deia Jordi, ja m’imagino una conversa a l’estil Gila…
– ¿Señora de Al-Garsia?… ¿qué va a estar en casa a eso de la seis y media? Lo digo porque, si no le importa, se vaya a ca’ su suegra… es que hoy vamos a bombardear antes por lo del futbol, sabe? Ah! y no le diga nada a su vecino, el moro Muza, que sabemos que es de Hamás… 😛
Y una altra cosa…
Tots sabem com de roíns són els de ETA…
Això li dóna permís a l’estat espanyol per a bombardejar Mondragón o Hernani?
HAMÀS I ETA, DUES HISTÒRIES
Iu Forn
(Avís: recomano llegir un parell de cops aquest article abans d’assenyalar el seu autor com a sionista o com a antisionista i, per tant, situar-lo en una de les dues trinxeres.)
¿Són el mateix Hamàs i ETA? Hi ha qui defensa Hamàs com un moviment d’alliberament d’un poble oprimit i qui pensa que Hamàs és un grup terrorista que només té com a objectiu assassinar. De la mateixa manera, hi ha qui veu ETA com un moviment d’alliberament d’un poble oprimit i d’altres que els veuen com una colla d’assassins que ja ni saben per què maten. La diferència entre uns i altres és que, referit a ETA, el 99,99% de la humanitat està d’acord amb el segon supòsit i, en canvi, amb Hamàs la cosa està més repartida.
¿Fem ara un parell de suposicions? Va, imaginem que un equip de bàsquet de Segòvia (dic Segòvia com podria dir Cangas o Écija) anés a jugar a Palestina i uns espectadors saltessin a la pista amb crits a favor d’ETA i de la seva lluita “alliberadora”. Amb quina cara ens ho miraríem aquí? Amb quina cara ens miraríem els palestins que defensessin que ETA lluita a favor de la llibertat del poble basc? I encara més, què pensaríem dels palestins que consideressin que ETA parla i actua en nom de tot el poble basc i que, per tant, ETA és Euskadi? Segona suposició: imaginem ara que una Audiència Nacional palestina pretengués jutjar Rubalcaba (ministre de l’Interior) o Balza (conseller d’Interior basc). I, miri, encara vaig més enllà. Va, caminem per la línia. Que els casos en què volgués intervenir la justícia palestina fossin el de Santiago Brouard o el de Josu Muguruza. O el d’Argala. Què, com ho veuria? Sí, ja sé que ara mateix no són dues situacions comparables, però, i fa 30 anys, què? Vostè pensa ara d’ETA el mateix que fa 30 anys?
On vull anar a parar? Que res és blanc-blanc ni negre-negre, sinó una successió de grisos. I em remeto al primer paràgraf de l’article.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Diumenge, 8 de febrer del 2009
Noticias
Israel y la Autoridad Palestina (10-02-09)
Represalia mortal de Hamás contra “colaboradores”
Londres.- Desde el fin de diciembre de 2008, durante y después de una ofensiva militar israelí que duró tres semanas y acabó con la vida de unos 1.300 palestinos, en su mayoría civiles, las fuerzas y milicias de Hamás han llevado a cabo una campaña letal de secuestros, homicidios deliberados e ilegítimos, torturas y amenazas de muerte en la Franja de Gaza contra personas a las que acusan de “colaborar” con Israel, así como contra opositores y críticos, según ha revelado hoy Amnistía Internacional en un nuevo documento.
Al menos dos docenas de hombres han muerto por disparos efectuados por hombres armados de Hamás, y varias decenas más han recibido disparos en la rodilla o en las piernas o han sufrido lesiones en otras partes del cuerpo destinadas a causarles incapacidad permanente, o han recibido graves palizas que les han producido múltiples fracturas y otras lesiones, o han sido torturados o maltratados por otros medios.
En la mayoría de los casos fueron secuestrados de sus viviendas y posteriormente abandonados, muertos o heridos, en zonas aisladas o en el depósito de cadáveres de algún hospital de Gaza. A algunos los mataron a tiros en un hospital cuando recibían tratamiento de sus lesiones.
Un equipo de investigación de Amnistía Internacional que visitó Gaza durante y después de la ofensiva israelí documentó testimonios de varias víctimas, así como de fuentes médicas y testigos presenciales que pudieron corroborar sus relatos. Decenas más de personas no quisieron hablar públicamente por miedo a sufrir represalias de las fuerzas y milicias de Hamás.
Amnistía Internacional pide a la administración de hecho de Hamás que ponga fin de inmediato a la campaña de abusos y acepte el establecimiento de una comisión nacional de expertos independiente e imparcial para que los investigue.
http://www.youtube.com/watch?v=c8yUwdeFb2U