Home » General » My name is Pla, Josep Pla

My name is Pla, Josep Pla

Josep Pla i Casadevall (1897-1981) és l’autor més prolífic que ha tingut la nostra llengua d’ençà que algú, fa quasi 1.000 anys, posà negre sobre blanc en vulgar i no en llatí unes homílies. Prop de 120 llibres va escriure el de Palafrugell. Jo només li he llegit una tria d’El quadern gris i ha passat molt de temps d’això, crec que encara estiuejava amb ma mare en un càmping de la Safor. A Pla, l’han anatematitzat alguns per una possible col·laboració amb els franquistes durant la guerra. Sembla que, des de Marsella, els va fer d’espia. La planta amable i senzilla i el deler per la bona cuina i la sobretaula reposada no encaixen amb el clixé que tenim de l’espia. Però, vés a saber, potser els James Bond de l’Empordà preferixen la boina enroscada a l’esmòquing ajustat. Joan Fuster, que coneixia bé a Pla, digué que si realment haguera sigut espia de Franco, Franco hauria perdut la guerra. Deixem-ho ací.

De nit m’agrada escoltar la ràdio, especialment les tertúlies d’anàlisi politíca. I, com que faig zàping, despús-ahir hauria jurat que escoltava la COPE si no fóra perquè les veus eren les d’Àngels Barceló, Carlos Carnicero, Santiago Belloch i d’altres habituals de la SER. Comentaven els tertulians la campanya “Encomana el català”, que ha posat en marxa la Generalitat per a fomentar l’ús social de la llengua. Segons la Secretaria de Política Lingüística es pretén “sensibilitzar la població que sap parlar català perquè mantingui la llengua en aquells contextos en què la sol canviar, per exemple amb persones que l’entenen però no la parlen o en contextos multilingües”. Així és com s’encomana el català i qualsevol llengua, escoltant-la, percebent que és viva i útil. Amb un espot musical —entre Disney, Bollywood i l’America de West Side Story—, es simula una d’eixes situacions quotidianes en què sovint es canvia de llengua. I això va excitar els micròfons de la progressia radiofònica, fins al punt de fer una autèntica pluja d’idees… preconcebudes totes.

Que si adreçar-se a algú en castellà és “una cosa de educación”, que si s’ha de parlar perquè “hay mucho turismo”, que si la campanya és “una manera de dilapidar los fondos públicos” i un “despropósito de gasto”, que si “en el año 2025 cerca de 480 millones de personas hablarán español y 7 millones los que hablen catalán o valenciano o mallorquín”, que si “¿Por qué no nos dicen también cómo tenemos que acostarnos?”, que si “para los nacionalistas no existe el bilingüismo”… S’apuntà, amb un clar menyspreu, que tot era cosa “de Esquerra Republicana con algún consejerito haciendo números de circo”. Si algú parlara en els mateixos termes d’una campanya del Ministeri d’Igualtat, el condemnarien per masclista i reaccionari, però tractant-se del que es tracta no cal correcció política, hi ha barra lliure d’exabruptes! I escoltant-me’ls em va vindre al cap aquell senyor acusat d’espionatge. No cal tindre la perícia i la sagacitat d’un agent secret per a convindre que en molts casos, tal com va dir Pla, “el més paregut a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/XlH4ZLSi3YM” width=”222″ height=”175″ wmode=”transparent” /]


6 Comments

  1. Tu quoque, Jordi meu?
    També tu trobes la SER cada vegada més propera a la COPE?, i el País fent la competència a El Mundo? Sí, en la carrera per l’homogeneïtzació espanyolista,arrabassadora de diferències i enyorant de l'”España es una unidad de destino en lo universal” [artículo 1 de la Ley de Principios Fundamentales del Movimiento Nacional]?
    Doncs ja en som dos.
    I a eixos, podem afegir el PSOE-PP, a que sí?
    Doncs en eixes estem.
    Quanta raó tenia Pla en el darrer aforisme que cites!
    Salut
    Daniel

  2. Ja fa temps que PRISA és emblema espanyolista per antonomàsia (perquè amb el rotllo pseudoprogressista et cita a les 5 en punt). Jo no vaig escoltar la tertúlia perquè no suporte cap del tertulians que has esmentat, ni tan sols la petarda de presentadora. Això sí, em posa els pèls de punta que una senyora que ha estat en TV3 participe en una conversa d’eixa “calanya”. Mare de Déu, Senyor!

  3. Una “senyora” que ha estat a TV3 i que anava als sopars dels premis Octubre !

    Poca broma !!!

    Entre aquestes tertúlies i el fatxorro que va després amb els esports es cobreixen de gloria.

  4. Mira, ni cas. Ni als uns ni als altres.
    La campanya, molt bona, crec. Divertida i clara i directa i necessària. I això allà dalt. Que vinguen al sud…que vagen on siga, que acompanyen un valencianoparlant. Que facen un reality d’eixos, 48 hores amb algú que parla valencià sempre, que el facen, que isquen dels estudis de ràdio, que es mesclen en el carrer amb la realitat.
    Em pose dels nervis.
    He de deixar d’escriure.
    Quadrella de ganduls.
    Ells i els polítics.
    Aprofitats.
    Falsos.

    Que treballen, collons, que fa falta.

    I que intenten parlar valencià en la faena i en la vida…és impossible.

    I mira la Generalitat! Quina vergonya!

    Collons, que treballen!

    Quina vergonya!

  5. Anècdota escoltada a Prada: sí, Pla va ser espia de Franco, treballava de corresponsal a Marsella i espiava les eixides des del port dels vaixells amb armes destinats als republicans. Després els franquistes, des de Mallorca, o els feixistes italians els esperaven pel golf del LLeó i afonaven les embarcacions. D’un altre periodista català es conta el mateix, encara viu i fa poc se li va fer un homenatge.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *