Com que enguany el dia de l’orgull gai cau diumenge, serà celebrat dissabte. Mira que són llestos els organitzadors; la vespra s’allargarà i alguns l’empalmaran amb la festa i tot el cap de setmana serà disbauxa i reivindicació. La coincidència graciosa és que estos dos dies de desenfrenament bàquic, sàfic i homotransbiqueer estan flanquejats en el calendari per hui, divendres 26 de juny, festivitat de sant Josemaria Escrivà, i el dilluns 29, dedicat als sants Pere i Pau, roca i espasa del cristianisme primigeni. Ja estic com sempre: els ministres de Déu, el poble de Déu i les diverses inclinacions que tenen els uns i els altres quan es tracta del cor i l’entrecuix. “Dels pecats del piu, el Nostre Senyor se’n
riu”, diu la dita, però això no lleva que reprovem l’actitud del Vaticà en oposar-se a la despenalització universal de l’homosexualitat i que no ens agrade que el sant pare iguale transsexualitat i autodestrucció.
Però, malgrat això, cal buscar espais de diàleg, punts en comú, llocs on la fe i la pluralitat d’opcions sexuals puguen conviure amb relativa harmonia. Jo n’he trobat un: Múrcia. Concretament la pedania del Llano de las Brujas. Allà, cada segona octava del Diumenge de Resurrecció, la Virgen del Contrapasmo, que compta segons la premsa seriosa “con muchos seguidores entre la comunidad homosexual”, ix en alegre comitiva a recórrer l’horta, acompanyada pels fidels i una banda de música que, a més de passos processonals, interpreta entranyables peces com Paquito el Chocolatero o España Cañí i d’altres més del gust d’alguns romeus com ¿A quién le importa?, sí, la d’Alaska, o Sobreviviré de Mónica Naranjo. Marededeusenyor!, mai millor dit. Si voleu riure un poc, no us perdeu la crònica que en fa Planeta Murciano, impagable:
Mare meva Jordiet
Si que t’avorreixes si, es veu que el vostre fill és dels bons i us deixa dormir tota la nit …
La meva també i per això tinc temps de llegir-te !! 😉
Això ja arriba a Alacant per tdt ?
Doncs, si ara el vaticà reconeix un 4% de pedòfils entre els seus membres (a l’Avui de 26/09/2009), més un percentatge important que supose jo d’homosexuals, més un altre més gran encara que s’ho fan amb dones (pagant o de la catequesi), calcule que només resta un 2% que acompleix amb el celibat. Déu meu!
El meu comentari anava a ser de l’estil del de “l’Angel” però, per què redundar en els més que obvis “punts en comú” entre els beneïts gais i els bujarrons dels cures? I si no, que l’hi pregunten als irlandesos… (http://www.lasextanoticias.com/noticia/abusos/sexuales/iglesia/irlandesa/401931)
El que sí que no vull és desaprofitar l’ocasió per a compartir amb vosaltres una descobriment sorprenent relacionat amb el “senyor” de la foto: Sabíeu que va ser actor?
Aneu al minut 1:50 d’aquest vídeo… http://www.youtube.com/watch?v=JG7znh49a44 😛
Per cert, l’enllaç a planetamurciano no té desperdici… X-D
Jordiet,
Gràcies per tenir en compte, en els teus savis escrits, el col·lectiu gai. Ahir, 28 de juny, a part de celebrar l’aniversari de la nostra estimada companya Rosa, celebràrem també el dia de l’Orgull. I tant que sí. Perquè estem molt orgullosos de ser com som. A qui agrade bé, i a qui no, també! Però és el que hi ha, i punt. I el cap de setmana que ve ho celebrarem, tots junts, a Madrid, en una manifestació reivindicativa (i calorosa, a les 18 h, collons!) que no té desperdici i a la qual esteu tots convidats, gais i no gais.
Quant a l’església, millor no parlar-ne! Estic encés amb els sacerdots, bisbes, capellans, arquebisbes, papes…
Jo, en qualsevol cas, i parlant de l’església, aniré a Madrid el cap de setmana, com diu la meua mariliendres Cristina, a batejar-me: perquè és la primera vegada que vaig a l’Orgull. Espere tornar-hi a la comunió, la confirmació, el casament… Hahahahahahahaha.
Salut i, mai millor dit, força al canut,
Òscar
A l’enemic, ni aigua!
De romeria per l’horta, una merda!
De parròquies ocupades per pederastes i persones desesperades, a cabassos!
De generadors de pors i angoixes en criatures indefenses, moltíssims!
Abusadors de la ignorància dels adults, sempre ells!
Encara n’hi ha que caminen amb la sotana, llarga i negra, pels carrers, orgullosos i corcats per la vergonya que els acompanya en silenci de tants i tants delictes no jutjats. Escopinyades a rejo!
I sí, que acompanyen la maredéu; que facen el que vulguen; que s’ho passen bé; que la vida són dos dies i hem de viure-la amb alegria. Però pensar que amb ells un futur millor és possible, ni pensar-ho. Com es nota que no vos consideren desviats, no vos consideren pecadors, ni producte contranatura, com es nota. Si no, ho tindríeu ben clar: a l’enemic, ni aigua.