Tan bon punt tanquen els col·legis electorals i apareixen les primeres estimacions de vot, tots els partits diuen que han guanyat. Els resultats estan ahí i demostren que no, que no tots han guanyat. La victòria, la satisfacció, l’alegria o l’èxit se’ls atribuïx cadascú en funció de l’anàlisi que faça dels comicis. Jo n’oferisc ací unes quantes:

1. Anàlisi de sant Mateu o de la paràbola dels treballadors de la vinya: “Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers”. No hem de perdre l’esperança, germans, és una gran virtut teologal.

2. Anàlisi Buenaventura Durruti o antídot contra la ruïna: “No ens fan por les ruïnes […] Portem un món nou dins de nosaltres i eixe món creix a cada instant”. I eixe món es diu espai valencià de progrés.

3. Anàlisi Rocco “Walter” Torrebruno: “Lo importante no es ganar, sino participar y divertirseeeeeeee!”. Missió acomplida, mestre.

4. Anàlisi Lluís Companys, el president màrtir: “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a véncer”. Sobretot a sofrir.

5. Anàlisi marxista: “He passat una nit estupenda, però no ha sigut esta” (Julius H. Marx, el gran Groucho).

6. Anàlisi Porky: “Th-th-that’s all folks!