El passat 11 de maig, la Universitat d’Alacant va nomenar doctora honoris causa la primatòloga anglesa Jane Goodall. Este reconeixement s’unix a d’altres com el títol de Dama de l’Imperi Britànic, la Medalla de Tanzània, la Medalla Hubbard de la National Geographic Society, el Premi Kyoto, el Príncep d’Astúries, la Medalla Benjamin Franklin o el Premi Gandhi/King per a la no-violència. Se’ls mereix, Lady Goodall ha dit coses tan necessàries com “No podem deixar la gent en la pobresa més absoluta, de manera que hem d’elevar el nivell de vida del 80% de la població mundial, i disminuir considerablement el del 20% que són els qui estan destruint els nostres recursos naturals”.
En els dies previs al nomenament de Goodall, la Universitat va col·locar pel campus uns panells adherits al paviment que simulaven les petjades d’un ximpanzé, al costat de les quals hi havia inscripcions que recordaven com de pròxims estem ximpanzés i humans: aspectes genètics, cognitius, socials… La gran lluita d’esta gran dama ha sigut i és defendre este cosí prim nostre que és el ximpanzé. En efecte, estos simis són molt pareguts a nosaltres, tant que de vegades t’entren ganes de dir “Quin fill de puta el mono dels collons!”. Disculpeu-me el llenguatge groller, però és que no he pogut oblidar un documental en què els ximpanzés es baldaven a colps, practicaven alegrement la violència i mataven la cria d’una nova membre del grup perquè temien que els haguera arribat prenyada de fora. Que 
tendres i humans, no? Però no tot està perdut, no estem abocats a ser violents per cap ADN malcarat i perdonavides. Fa dos milions d’anys, una branca dels ximpazés s’escindí del tronc comú per a donar lloc al Pan paniscus, més conegut com bonobo.
A diferència del ximpazé comú (Pan troglodytes), el bonobo s’organitza en matriarcat i, segons el zoòleg holandés Frans de Waal, és capaç de manifestar altruisme, compassió, empatia, amabilitat, paciència i sensibilitat. És cert que poden arribar a caçar, fins i tot primats més menuts, però en un seguiment fet durant cinc anys només ho aconseguiren en tres ocasions. Definitivament, els bonobos són uns parents molt enrotllats i no només perquè siguen pacífics, sinó perquè passen el dia enrotllant-se els uns amb els altres i de maneres també molt humanes: femelles i mascles, mascles i mascles, femelles i femelles, amb coit, només amb petting, bucogenitalment… I si no hi ha companyia, doncs com es fan eixes coses quan no es té companyia. Són ells, els bonobos, i no els hippies els qui van inventar allò de “Fes l’amor i no la guerra” i és als bonobos a qui ens hem d’assemblar i a qui hem de considerar cosins, cosins germans.
Ja com a honoris causa, Jane Goodall féu una conferència a l’aula CAM d’Alacant. Tot va ser parlar del ximpanzé comú, hostil i patriarcal i sense possibilitat de fer preguntes en acabar la xarrada. Un comando d’activistes bonobistes s’apropà a la conferenciant i li demanà pels bonobos. La seua resposta fou, més o menys, “Oh, yes, yes, bonobos… I bring potatoes”. Tan bons i tan oblidats, apunteu una altra causa justa a la qual hem de sumar-nos: Salvem els bonobos!
Que gran que eres, cague’n Denia.
Com membre d’aqueix “comando”, i crec que en nom de l’integrant del Escuadrón Bonobo (http://www.myspace.com/alestbonobos) que ho comandaba, t’agraïsc de tot cor el teu suport a una causa tan important com aquesta.
Important no només perquè es tracte de salvar una espècie en extinció, que ja és bastant, sinó perquè, com tu has dit molt bé, aquesta espècie representa una de les últimes esperances per a l’espècie humana: Si som capaços de convèncer-nos que no som salvatges per naturalesa, que mitjançant l’amor, qué cony, mitjançant el sexe, podem evitar l’estar donant-nos de osties tot el dia, potser alguna cosa comence a canviar en el món…
No saps quant m’alegre que, en aquest tema, hages triat el bàndol correcte… ;-P
Si ja havia alguna cosa en la meua vida del que sentir-me orgullós, i era l’haver-te obert les portes del món Chanante, ara em sent doblement orgullós d’haver tingut alguna cosa que veure en el teu despertar al bonobisme… Sé que, amb tu d’abanderant, serem capaços d’arribar a totes les persones de bé que et segueixen i aprecien…
Folleu, Bonobos, folleu perquè el món no s’acabe!
Quin nivell! Simis, darwinisme, evolució, perdoneu que no estiga al tant. Ací al PV l’únic animal assilvestrat que conec és la rabosa i no en queden moltes. Particularment em cague en els bonobos, els ximpanzés i la recontra-figa que els parí tots dos. Encara no he vist cap article al voltant del triplet del Barça, de l’ensopegada de la “leyenda roja” contra els “Obama boys” ni cap comentari al voltant del tercer volum del llibre de reflexions País Valencià segle XXI (que reivindica el legat de Fuster). A veure si baixem dels núvols, home!
Doncs l’ésser humà deu ser una barreja entre un ximpanzé comú i un bonobo, encara que hi ha alguns amb el gen recessiu bonobo i d’altres que el tenen dominant. Espere que en generacions pròximes tinguem més bonobos, és a dir, gent amb aquest gen dominant, contràriament, aniríem cap a la destrucció massiva, sense les armes que Aznarín confonga.
Digues que si, Ángel.
Para què preocupar-se del que passa en el món, fora del nostre melic?
Mentre haja futbol, que es lleven les corregudes…
Que li donen (o li seguisquen donant) per cul al Bonobo… (altra cosa seria si parlara valencià, es clar…)
Preocupem-nos de les raboses i els rucs que representen més la nostra identitat, què collons!
(amb tot el meu respecte pel Sr. Fuster i el seu legat) 😉
Estimat Alfons,
Pel que veig et preocupa la desforestació de l’Amazònia, els nadons foca, les tribus perdudes de l’Àfrica, les balenes, el forat d’ozó i els maleïts bonobos. Pel que toca a mi, intente centrar el meu temps i recursos en l’Escola Valenciana, recuperar la senyal de TV3, els diaris tancats al País Basc, les malifetes de Lord Font de Mora i “Pasarela Gurtel”. És qüestió d’enfocar i no malbaratar esforços. Això és el que volen els espanyols, que et capfiques en problemes globals, llunyans, aliens i abandones els propis.
T’has oblidat del moviment antinuclear i algunes coses més, però sí, crec que m’has calat bastant bé. ;-P
Només per furgar un poc…
Quan creus tu que comencem a dispersar-nos?
Fins a on arriben els problemes propis i on comencen els globals?
Segons tu, que tanquen els diaris bascos, no podria considerar-se una mica llunyà i aliè?
I que conste que tots els problemes que has esmentat em preocupen també… sobretot el de la TV3: No suporte la versió en castellà de la bola del drac… >:-(
Clar que tampoc m’agrada la del Canal Nuev… Què és això de “Cor Menut” i “Geni Tortuga”? Cor Petit i Follet Tortuga, per favor!!! 🙂
VOLEM TV3!!!