Hui, 9 de juliol, toca parlar del Petroli. En este mateix dia, però de l’any 1873 i en el marc d’una vaga iniciada dos dies abans, milers d’obrers alcoians es concentraren davant de l’Ajuntament. Una comissió entrà a la casa consistorial per a negociar amb l’autoritat i els patrons. Agustí Albors, generosament untat pels amos, ordenà disparar contra la classe que l’havia fet alcalde i així començà un combat de quasi 20 hores, durant el qual es produïren molts incendis. Per 
això, esta revolució cantonal i anarquista s’anomena el Petroli. Albors pagà amb la vida i, tal com diu la làpida, la ràbia dels revoltats s’encruelí amb el seu cos. Després vingueren tres dies de govern obrer, els militars, la negociació, una falsa promesa d’amnistia i, com quasi sempre, la repressió dels rics als pobres. Polítics i historiadors de tot el món han escrit molt sobre el Petroli, però a mi la lliçó me l’ensenyà una novel·lista alcoiana, Isabel-Clara Simó. Gràcies a Júlia, títol i personatge principal del llibre, em vaig fer una idea de com va ser aquella gesta. Ací en van uns fragments:
“El juliol del 73 havia molta gana a Alcoi. I el poder és sempre el poder. Si ells diuen demà és festa que és el dia, del que siga, del patró o de la Constitució, del naixement d’un príncep o de dol per la mort d’un rei, tot està bé. Si els obrers diuen, demà no es treballa, perquè passem gana, aleshores això és desordre, això està castigat. Les vagues del juliol del 73 foren sonades. La mare deia que hi havia 10.000 obrers en vaga. L’avi Aracil, que devien ser uns 7.000” [… ] “Però… mira, en Alcoi no es pot ser obrer i no ser anarquista. O bé un és ric, o bé anarquista. I si un és obrer i no és anarquista, és que té l’esperit de ric, de llepaculs de l’amo, i renega de la seua condició, que és la pitjor cosa que es pot fer” […] “En el judici no s’aclarí res de res. Van quedar com uns revoltosos. Engels va dir que era la pitjor manera de fer una revolució, però Engels no va estar en Alcoi el 73″
Efectivament, l’any 1894 Friedrich Engels escriví una memòria d’aquells fets que anomenà Els bakuninistes en acció, en què diu coses com “Totes les notícies terrorífiques dels periòdics burgesos, que parlen de fàbriques incendiades, guàrdies afusellats en massa, persones ruixades amb petroli i després cremades, són pura invenció. Els obrers vencedors, encara que estiguen dirigits per aliancistes, són sempre massa generosos amb l’enemic per a actuar així. Este enemic els imputa totes les atrocitats que ell no deixa de cometre quan venç”, però que acaba amb la sentència següent: “Els bakuninistes espanyols ens han donat un exemple insuperable de com no s’ha de fer una revolució”. Hi podem estar d’acord o no, era l’opinió d’Engels. Però, al cap i a la fi, Engels no va estar a Alcoi l’any 1873 i, a més, era un comunista i… què saben eixos de fer una revolució?
Tot això està molt be, però que ens resta de l’Alcoi anarquista? Jo t’ho diré: Res. Sanus i Sedano. I ara, més Sedano que Sanus. Ni Marx, ni Engels, ni Bakunin. Tan sols podem consolar-nos amb Jordi Davó, exemple viu de l’esperit d’aquella revolució, només hi ha que veure com vesteix, altres diuen que és una etapa hippie, i els crítics que està en la etapa yuppie, això ho confirmem els restaurants de la comarca.
AIXO QUE CONTES, REFERIS AL ALCALDE “PELLETES” DEL QUI DIUEN LI PEGARA UN MOS A LA ORELLA QUI EL VA AGAFAR ANTES DE TIRARLO PEL BALCO DEL AJUNTAMENT, YO CREC TINDRE UNA FOTO DEL QUI EL MOSEGARA PER SI TE ALGUN INTERES PER A TU
Molt interessant la reflexió. Tan sols una petita observació, qualificar a Engels de comunista des de la perspectiva actual i contraposant-lo als bakuninistes de 1873 és certament inapropiat. Des del punt de vista de 1873, dins l’AIT tan comunistes eren els partidaris de la línia de Bakunin com els seguidors de Marx. Sols alguns anys més tard començarien a distingir-se per les seues “etiquetes” ideològiques i, aleshores, els bakuninistes se’ls coneixeria per anarquistes o llibertaris (del “comunisme llibertari”) i els marxistes per socialistes o socialdemòcrates. Res més (i disculpa la vena erudita), una forta abraçada,
Lluís Torró
Guillermo i jo vam fer un treballet amb fonts primàries sobre “el Petrolio”. Hi ha alguna que altra confusió entre les dates que si el dia 8, 9… res amb importància, però si n’hi ha diferències en la interpretació, com assenyales. Engels atacà als anarquistes per desorganitzats, per crear un mini ‘Estat’ renunciant a l’Estat, però no es creu tota la informació de la premsa burguesa. Probablement era una imatge més propera a la realitat, ja que algunes de les exageracions i allò de que cremaren el poble no està provat. Parlen si no recorde malament, de 6 cases o així. Els que van escriure després van ser burguesos i un feixista. Encara falta una investigació de les que se solen dir “definitives” XD.
El que més ens va sorprendre va ser l’actuació d’Albors. Alcalde republicà, però republicà d’ordre, va tancar-se en l’Ajuntament amb alguns guardies i voluntaris i va encrendre la vaga pacífica, disparant (diuen que ell en persona) a la gent que hi havia en la plaça. Però no acabà ahí, van fer un butrón de l’ajuntament a les cases veïnes i va eixir a la balconada d’una d’elles a cridar ‘Viva la República’. Sembla el comportament d’un home boig. Al final els ‘incendiaris’ van agafar-lo crec que per una d’estes cases i li van fer de tot.
Dels anarquistes en Alcoi resta la piscina, Ángel exterminador. Podria ser un lloc de la memòria. Menys dóna una pedra… en aquest cas les pedres de l’església.
Benvolgut G.Duc: crec que deuries canviar-te el Nom, perquè em sembles massa partidari de revolucions i alçaments. Jo, lamente dir-ho, sóc d’extracció petita burgesa i no simpatitze gens amb fets com la Revolta del Petroli (tampoc amb la repressió). Pero comence per no simpatitzar amb la revolta, ni en esta ni en cap circumstància, perque sempre paguen els humils i, a més a més, quan s’establix un govern revolucionari les injustícies continuen, encara que amb un “signe” diferent.
Jo suposava que la gent del Bloc no simpatitzava en este tipus de planteja-
ments, ni que fora a nivell històric. Sempre és bo coneixer els detalls…
Estimat Josep Lluís,
Les úniques dues revoltes que conec i he patit són: la revolta de Franco i la del 23-F. De resultes d’aquestes tenim la mediocritat política actual, que alguns anomenen “transició”. Així és que no pots acusar a Jordi ni al Bloc de revolucionaris, ben lluny de tot això. El que no tinc tant clar si la teua posició antirevolucionària té a veure amb la comoditat actual d’aquesta digestió de llarga daurada en la política valenciana.
Revolución
Siempre habrá nieve altanera
que vista el monte de armiño
y agua humilde que trabaje
en la presa del molino.
Y siempre habrá un sol también
-un sol verdugo y amigo-
que trueque en llanto la nieve
y en nube el agua del río.
“Donde hay satisfacción, no hay revolución” (Confucio)
Las ideas de Bakunin en acción (CAT)…
El 9 de Julio de 1873 se gestó en la localidad alicantina de Alcoy un conato de revolución libertaria……
Una pregunta León: ¿Eixe Confucio era dels de la tercera via?
Ací tens una altra aportació del mateix autor:
Y que yo me la llevé al río
creyendo que era mozuela,
pero tenía marido.
La filosofia del confucianisme escapa a qualsevol alternativa actual, tot i que gran part del seus plantejaments són “really cool”. Com que ha despertat en tu, Àngel Exterminador, eixa curisotat innata que nodreixes, ací tens algunes de les seues màximes que, potser, t’ajuden en l’ubicació política que pretens del pensador xinés:
“Un poble governat despòticament i en el que es manté l’ ordre mitjançant els castics, pot evitar la infracció de la llei, però perdrà el su sentit moral”.
“On hi ha educació no hi ha distinció de classes”.
“Jo no procure conèixer les preguntes; procure conèixer les respostes”.
I, com que sembla que t’agrada García Lorca -per la citació que has fet adés- m’acomiade de tu amb un vers d’ell:
¡Ay! No puedo decirte, aunque quisiera,
el secreto de la primavera.
Estimat Leon,
Alguna cosa ha nascut entre nosaltres. Sé reconèixer un lletraferit a kilòmetres de distància i m’he enganxat a aquest blog on crec que no hi cap una neurona més. Bonobos, Bakunin, Confucio, Lorca, estic devanit. Aquest blog és el Barri Sèsam de la cultura valenciana. Però trobe que encara no s’ha dit res del triplet del Barça (Copa , Lliga i Champions!)
En un dia com hui, només puc dir-te :”Àngel, creo que este es el principio de una gran amistad”.
Per cert, per al Sesame Street de què parles jo podria ser “el contacontes japonés” i, tu qui en series? “Perezjil o el Comte Draco”?
Salut i República
Tu i Jordi esteu al nivell de Gustau, llest i honrat, per la meua part, estic més a prop de la banda de Coco, un poc torracollons. De totes formes, ja ús dic que estic més pels epigrames que pel text dur i ampul.lós, és per això que et recomane al mestre Llombart:
A la abella semechant,
Pera que done plaer,
L’epígrama deu de ser
Chicotet, viu y picant.
Abelles i abellerols, 1878