Dret a la bellesa

Al començament d’este estiu que ara acaba, vaig tindre el plaer de compartir àpat i arguments amb Eduard Mira, sociòleg, assagista, estudiós del cos i l’ànima de la ciutat, comissari d’exposicions, assessor àulic i no sé quantes coses més. Sobre les estovalles, menges típiques de la mar: mussola, calamar, ous de lluç, amanida de saladures i el millor arròs a banda que es fa a esta banda del puig Campana. Cerveses per a la set, vi negre per al paladar i orujo per a afavorir la digestió dels sofrits comensals. Jo vaig demanar postres, ell no. Mentre begudes i viandes apareixen i desapareixen a taula, el mestre parla un poc de tot. Jo l’escolte atent, com Corbino escolta Godofred de Chaucer en la seua penúltima novel·la. Llegir-la paga la pena, però feu-ho amb un bon diccionari al costat, que l’autor té gust pel lèxic antic i sonor: calàpet, atanor, eixalbar, prosàpia, batollar, destrer, glànola, nauxer, fiola, emblar, malanança, hetera, sòlit, gaubança, ribald

Les tribulacions d’en Mira no són les dels espies vells que descriu. L’atribolen la salut del país i la democràcia en què vivim, el civisme minvant que observa, la impostura d’algunes correccions polítiques… I entre totes estes qüestions una que ens resulta especialment punyent: l’urbanisme i l’enrenou que campegen a Xàbia. A ell perquè és el port on ha recalat amb Astrid, la seua dona, i a mi perquè és el meu partit qui governa el municipi. S’explica el company de taula i ho fa com qui creu en el projecte del Bloc. És la crítica d’algú que et valora i eixa és sempre sincera i sol ser fonamentada. “Un partit conservacionista no pot fer això amb el patrimoni”, diu. A més de la raó, li reconec la capacitat de condensar una llarga reflexió en pràcticament un aforisme. El dinar continua i ara compara la relació d’Holanda i Flandes amb la de Catalunya i València i les troba molt semblants. Els caràcters català i holandés resulten circumspectes als riallers valencians i flamencs dels suds respectius. L’idioma és comú, i tant, però la gent és d’una altra pasta: “Una llengua s’escampa segons els meridians, però els sentiments seguixen els paral·lels”. En una altra ocasió, en enumerar els llocs d’Europa on es trobava còmode, digué: “No em fie d’una ciutat que no tinga catedral gòtica. Per això, Madrid no m’agrada”. I arrufà el nas mentre feia que no amb el cap.

I així, després de lamentar un model turístic que buida els restaurants i ompli els supermercats, després de doldre’s perquè els arquitectes, i no la gent de lletres, fan d’urbanistes, després de batre’s contra els molts auditoris i centres socials alçats més per supèrbia de l’alcalde que per necessitat del poble, després clamar justícia per tots els enderrocs injustos i declarar la guerra a la modernor coenta i despersonalitzadora, després de tota eixa proclama em digué concís: “Jordi, tenim dret a la bellesa”. Inapel·lable.

Tribulacions_espia_vell

Tags: , ,

  1. Anna Dèlia’s avatar

    “…després de doldre’s perquè els arquitectes, i no la gent de lletres, fan d’urbanistes…”. ¿Segur que els de lletres no fan d’urbanistes quan palpen el poder?

  2. Toni del Montgó’s avatar

    Em pense que tindràs pocs comentaris, Jordi. A Mira l’entén poca gent, i el retrat que tu has fet encara el presenta més pertorbador. Al personal li interessa més que tot saber si parles d’un enemic o no. O no?

  3. Segària’s avatar

    Qué gust per favor… més gent així.

  4. robert’s avatar

    Sols pel lèxic, ja val la pena xiquet! però si a això afegeixes el criteri que jo no he oït mai: “Una llengua s’escampa segons els meridians, però els sentiments seguixen els paral·lels”

    barretada!!!

  5. l'Àngel Exterminador’s avatar

    Enhorabona per l’article, sobre tot per la part que he entés. El trobe més a prop de la prosa de Llul que de la poesia Hegeliana. Però hi ha una cosa clara i repetitiva en l’obra davoniana, l’àpat. No trobareu mai un dinar frugal, suficient i humil. Ni un restaurant que no haja sigut recomanat almenys per tres lletraferits del paladar. I ara toca dejú! Dejú, els collons!

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *