El dilluns 14 de setembre, en la inauguració d’Invattur, un periodista va demanar a Francesc Camps si tornarien al PSPV les alcaldies de la Vila Joiosa, Dénia i la Vall de Laguar a canvi d’evitar la moció de censura de hui a Benidorm, tal com va proposar el ja alcalde i exsocialista Agustín Navarro. El Molt Honorable va respondre més o menys que “Estamos muy contentos de inaugurar este centro”. Quatre dies després i també a Benidorm, Camps aprofitava una visita a l’església de Sant Jaume per a manifestar “Li pregarem a la Mare de Déu per a que tot isca bé”. I la Mare de Déu del Sofratge ha atés les pregàries del president com el president al periodista, deu ser una advocació trànsfuga. Quant al PSOE, díhuit anys criticant el Marujazo i ara torna a manar a Benidorm gràcies al Bañulazo; la que no suma, se n’ix.

Dos anys de legislatura i catorze mocions de censura al País Valencià em semblen suficients per a considerar el pacte antritransfuguisme com un brindis al sol més. Mentres les actes de regidor o diputat pertanguen als electes, no es pot fer més que condemnar-los moralment si se’n passen a l’enemic, investigar si hi ha hagut interessos o maletins ocults i aguantar les conseqüències. Ja que votem llistes tancades, podrien canviar la llei perquè es desposseïra del càrrec a qui trenca la disciplina de vot. Així, Pérez Fenoll continuaria ara d’alcalde i Rafael Simancas hauria sigut president de Madrid l’any 2003. Molt més democràtic resultaria un sistema de llistes obertes, però als partits que tenim no els va la idea. Preferixen fer ells el càsting d’elegibles, amb l’habitual equilibri familiar intern, defenestració de crítics i sobrevaloració d’adeptes. Després passa el que passa.

Però el que passa ací és més greu perquè, al final, hi haurà una víctima col·lateral inesperada de les mocions de censura a Benidorm: la fonètica valenciana. Impulsat pel trampolí benidormí, Zaplana abastà el govern valencià i ens va desafricar la llengua tant com va poder: de la seua boca no eixia mai una Generalitat, tot era dir Ieneralitat. I ara, entre periodistes i polítics, no fan més que despalatalitzar. Diuen Pérez… Fenol, que sona a compost químic o marca de xampú barat; i José Joaquín… Ripol, i a mi, en comptes del president de la Diputació, em ve al cap RuPaul, famosíssima drag queen nord-americana, i me’ls imagine al dos cantant Don’t Go Breaking My Heart en un despatx del Palau Provincial. Això no és seriós, feu-me una moció de censura.