Ens diuen caragols, perquè fem la festa quan plou, a l’abril, i perquè som banyuts, arrossegats i amb la casa damunt. Com si ells no parlaren amb cançoneta, ens anomenem xauets, perquè la nostra tonada els recorda la d’eixa au passeriforme. Fa anys pel carnestoltes, una colla de Muro eixí al carrer engominada, amb trage, una cullera de fusta a la solapa i una pancarta on podia llegir-se “22, 23, i 24 sempre”; anaven disfressats d’alcoians. En este oceà intercomarcal que va d’Agres a Tibi, la pluja més o menys àcida de les burles descarrega principalment sobre la fèrtil, rica e delitosa illa d’Alcoi. És antològica la disputa veïnal entre socarrats i alcoians i s’ha d’anar amb compte quan es fa aquell acudit que diu que a Cocentaina les festes són a l’agost perquè és el mes que sant Jordi dóna vacances a sant Hipòlit, patró de tots els contestans.
La proximitat, la convivència, els matrimonis mixtos, els fluxos migratoris i la bona fe en general fan que totes estes picabaralles no passen de ser les bromes amables que, entre xarrades i colps de café, es fan uns amics al voltant d’eixa barra geogràfica que Emili Beüt anomenà les Valls d’Alcoi. Però, mentre Benilloba, Cocentaina, Penàguila, Gorga, Muro… i Alcoi riuen i es burlen alegres, en un racó del bar, amagat darrere del port d’Albaida, Ontinyent cova la seua enveja. Quan intervinga en l’escena dirà que els seus moros i cristians són més lluïts, que la seua indústria és més potent o que els seus rics són més rics; dirà qualsevol cosa que el situe per damunt d’Alcoi. En un parell d’ocasions, l’ontinyentí Pere Mayor, líder carismàtic i secular del valencianisme no dimissionari, em recordà que ATEVAL té la seu a Ontinyent i no a Alcoi. Ho encaixe, d’acord, però no és un punt de set.
Si es combina esta rivalitat entre ciutats veïnes amb la nul·la voluntat que té l’actual govern municipal d’Alcoi per a encarar responsabilitats i assumir culpes, tindrem l’origen d’un altre episodi gloriós de la gestió de Sedano al capdavant de l’Ajuntament. Quan el passat mes d’agost un nou brot de legionel·losi es cobrà la vida d’un altre veí, Ontinyent degué aparéixer al mapa de la Terra Mediocre del nostre primer edil com una mena de Mordor, d’allà venia el bacteri maleït que s’abraonava sinistre sobre els pobres alcoians. Després vam saber que això no era cert, que no hi ha cap conjuració ontinyentina per a acabar amb nosaltres, però encara estem esperant que algú demane disculpes per l’error. Els verbs rectificar, esmenar o retractar-se no estan en l’agenda del PP alcoià. Quanta supèrbia, redéu!
I ara una recomanació. Per a saber més sobre dites, tòpics i comentaris entre veïns, llegiu Els pobles valencians parlen els uns dels altres, de Sanchis Guarner, quin gran mestre.
Salutacions
És tant curiós observar com les poblacions com més pròximes estan…més allunyades se senten. Alacant-Elx, València-Alacant, Dénia-Xàbia, i supose que totes tindrem més exemples.Si no passa de l’anècdota, doncs res. Però a qui detenta el poder –siga local, autonòmic, estatal– li sedueix la idea de fer les distàncies com més lluny millor. Juntem-nos, guardant les distàncies. Cordialment
Lluís-Enric Pellín
A Ontinyent, la terra que em va acollir durant tants anys, es barrejent sentiments trobats. La gent mira a Alcoi com si fós un objectiu a conseguir. Ens respeten i a la vegada ens envegen. És cert que sempre ens estàn comparant, però pense que és més com admiració, encara que sempre hi haurà de tot en este món.
Jo m’en recorde sobre tot en gent major que em dien: ” les dones més elegantans de la comarca eren les d’Alcoi, mentres que les seues dones pareixien uns adefesios, els senyors eren senyors de deveres i els xiquets els més educats”.No crec que la gent jove pense el mateix, són altres temps, però la realitat és que ens donen feïna i nosaltres a ells i que de tot s’ensenya uno. Visca alcoi, els alcoians i els ontinyentins que ens donen de menjar!
Mª del Mar
I no parles de l’enveja Madrid-Barcelona, Madrid- Londres, Madrid-Rio?
Efectivament, no parle de territoris que no siguen del País Valencià. El tema que proposava Jordi era molt valencià. Un altre dia parlarem de qüestions internacionals, cordialment
Lluís-Enric
A Benilloba també van eixir una Nit de l’Olla de “dones alcoianes a la festa”, ben maquillades amb un vestit ‘mudaor’, una pamela enorme i fem palmes a un balcó. Em sembla que el títol era “mujeres florero”. A mi em va resultar graciós. I sí, els temps canvien.
Molt encertat l’article,
Una ‘xeueta’ (com em diuen a Beni).