Ja està ací de nou el Halloween. Les i els mestres amb qui he parlat del tema demostren poca simpatia respecte d’esta festeta que, tal dia com hui, els fa disfressar-se de bruixes, monstres o morts vivents. Alguns directament abominen el nou costum que els ha arribat terrible, com una tempesta de l’Atlàntic Nord. Entre a un bar de la Universitat i, damunt de l’expositor de les ensaladilles, han col·locat una d’aquelles carabasses de Stingy Jack. Se’m rebolica la panxa i canvie el café per un Aquarius, a vore si així se’m refà la moral diària de combat, també contra esta classe de colonització subtil, simpàtica, cosa de xiquets, no sigues aixina. En un centre comercial, una immensa calavera em fa plantejar-me si estic al País Valencià o al de Gal·les. L’efígie macabra i somrient m’assenyala i em diu “Trick or treat”. A l’hipermercat venen les carabasses maleïdes, les disfresses horribles i els articles de broma per a fer-te el trick. En un petit racó de la secció de brioixeria hi ha ossos de sant i panellets. Si en comptes de productes foren persones, aquell racó seria el més paregut a una reserva índia. M’identifique amb eixos dolços tendres i avials i renegue d’este món, on la pervivència d’una tradició és directament proporcional al consum que genera i a l’imperi que l’exporta.

Potser som indis, sí, però no enterrarem fàcilment la destral de guerra. Tenim l’esperit de Gerónimo, passat pel tamís d’esta mediterraneïtat jocosa i autèntica. Què pretenen els additius de la seua Worcestershire sauce al costat del nostre garum mil·lenari? Diguem no a un futur de fish’n’chips, nostres són la llampuga i les mongetes! I amb elles, germans, vencerem el Halloween, el Pare Noel, Sant Valentí i totes les bajanades que fins ara ens hem empassat. Si heu seguit les vinyetes precedents, vegeu la resposta contundent i última dels nostres herois i este cap de setmana, quan un grup de xiquets alienats pique la vostra porta i demane “Truc o tracte?”, apliqueu l’estratègia Ortega y Pacheco. És com el papa de Roma, infal·lible.