Sóc innocent. Visca l’Escola Moderna!

Escola_ModernaEstes diuen que van ser les últimes paraules de Francesc Ferrer i Guàrdia, abans de morir afusellat al castell de Montjuïc. Pedagog, lliurepensador, anticlerical i anarquista, Ferrer i Guàrdia tenia el perfil exacte d’allò que hui en diríem autor intel·lectual de la Setmana Tràgica. Hi havia guerra al Marroc, els obrers no hi volien anar, però en comptes d’atacar edificis oficials començaren a cremar esglésies. Així, en acabar el desordenat sarau de les barricades i els temples incendiats, els que de veritat volien guerra eren l’estat, la burgesia i el clero i, a falta d’un grup organitzat al qual acusar, anaren per Ferrer i Guàrdia.

Educat en la fe catòlica i convertit successivament a les fes republicana, maçònica i llibertària, Ferrer i Guàrdia entengué que els fonaments d’una autèntica revolució, d’un avanç col·lectiu i durador no estaven tant en l’agitació i la revolta, sinó en l’educació. Així, en l’Escola Moderna que va posar en marxa no hi havia dogmes, ni castics, ni exàmens, xiquets i xiquetes eren educats junts i en contacte amb la natura, els pares participaven en el funcionament de l’escola… Afectivitat, coeducació, laïcisme o atenció a la diversitat són conceptes molt propis de l’ensenyament actual, però no gens del que es feia a principis del segle XX.

L’Escola Moderna ho fou realment i crec que cal conéixer i reconéixer als qui iniciaren aquell mètode, que pretenia no només instruir sinó també alliberar l’ésser humà de bona part de les seues cadenes: la intolerància, el sexisme, la violència, el bel·licisme, l’exclusió, el fanatisme… Per això vaig demanar als meus alumnes de magisteri que feren un treball sobre Ferrer_i_GuardiaFerrer i Guàrdia i em satisfà saber que ja saben qui és, encara que continue  preguntant-me què pensaria hui aquell egregi educador sobre Google, els traductors automàtics i la tècnica del copy + paste. Per això al meu calendari he marcat amb roig l’11 de novembre, dia molt principal. Despús-demà comencen a la Universitat d’Alacant unes jornades sobre l’Escola Moderna i el seu fundador. No costen res i sembla que valdran molt; no us les perdeu, germanes i germans.

Tags: ,

  1. Toni del Montgó’s avatar

    Com es pot comprovar, viure en pecat -amb diversos pecats damunt-, a voltes, dona per a guanyar-se el cel (si més no, el de la posteritat). Visca Ferrer i Guàrdia!

  2. Lao Tse’s avatar

    Lamente que els teus lectors habituals no es pronuncien davant una entrada en què parles d’avanç col·lectiu i canvi social mitjançant l’educació; sens dubte, l’instrument més efectiu que podem fer servir per a millorar la realitat social que ens ha pertocat viure.

    Potser, no estem preparats per assumir el repte grupal i el compromís individual que implica una transformació d’eixa magnitud, encara que siga molt necessària.

    La saviesa oriental, des de les seues albors, ho ha tingut clar: “Si fas plans per a un any, sembra arròs. Si els fas per a dos llustres, planta arbres. Si els fas per a tota la vida, educa a una persona.”

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *