A partir de l’any que ve, no hi haurà anuncis en la televisió pública espanyola. Alguns han criticat el canvi perquè diuen que el govern vol desviar ingressos als canals privats i es pregunten com es finançaran la Primera i la 2. Doncs com la RENFE, supose. Em sembla una bona mesura, l’abús d’espots et fa avorrir la tele, la xica, el bo, el roín i la pel·lícula sencera. Si canviem de mitjà, esta fórmula lliure de publicitat és la que oferix, per exemple, Radio 5. Hi ha principalment notícies, però també entrevistes, reportatges, consells mèdics, assessorament legal, biografies, història, divulgació científica, informació sobre Internet… generalment en microespais de pocs minuts. Entre la programació de més durada, destaque la tertúlia política de 24 Horas, l’única per on passen representants de tots els partits que hi ha al Congrés; Espacio en blanco, el clàssic de por i misteri per a valents i caguerris, i Las aceras de enfrente, que conduïx Luis Antonio de Villena.
M’agrada l’estil d’eixe paio. És intel·ligent i elegant, sense caure en la pedanteria o l’afectació. Pel títol podeu imaginar que és un espai sobre el món LGTB i pel conductor que és, sobretot, un programa cultural. Cada dissabte a la nit, per a començar emissió no sonen The Village People o el Dragostea Din Tei, sinó unes notes antigues, potser de les Danses de Terpsichore, molt adequades a l’aire de noble republicà que té De Villena. Està molt preocupat l’home per l’anivellament intel·lectual del col·lectiu gai: l’arquetip d’homosexual culte s’està esvaint. Diu que és un símptoma de normalitat, perquè gais i lesbianes ja no necessiten trobar conhort en els textos de Safo, Wilde, Cernuda, Gil de Biedma o Kavafis, però lamenta que la carrossa substituïsca la cultura com a emblema del grup.
Per això, parla de llibres, cinema, educació, política, teatre, filosofia… El 21 de novembre, convidà un joveníssim i incipient rapsode que, al final del programa, tingué l’oportunitat de llegir un poema propi. Hi fa el xaval la descripció d’una experiència homoeròtica a tres bandes i l’acaba, més o menys, amb estes paraules: “nos amamos mucho con la boca y con el culo”. Quanta sensibilitat, quin refinament! És una pena que no puga reproduir fidelment el fragment perquè, curiosament, este àudio és l’únic que no apareix en la llista de posdcasts del programa. Ara bé, el millor de tot va ser l’epíleg de Luis Antonio de Villena, me l’imagine arquejant les celles i pujant-se les ulleres amb l’índex abans de dir: “Un final muy catuliano”. Bé, recomane l’emissora, el programa i que feu clic ací, si voleu rescabalar-vos de la cruesa anatòmica anterior amb els versos enamorats d’un valencià imprescindible, cantats per un català inspirat. Tots dos del ram de l’aigua, que és com es diu en esta llengua “la acera de enfrente”.
Amic Jordi, és el pitjor article que has escrit amb diferència. Radio 5? Antonio de Villena? La 1? La 2? Espere que et paguen per escriure aquest article. De les poques coses que puc fer per viure en català (o en valencià) és sentir Catalunya Ràdio, i no sols per militància, sinó per qualitat. Perquè pel que toca a TV3, no cal que et diga com estan les coses. Aquesta prohibició gràcies als teus amics de Radio 5, La 1, La 2 i la recontrafiga de la mare que va parir tots els espanyols militants. Ho sent, no tinc més remei que informar d’això al comitè d’afers interns, ja t’arribarà l’expedient. I que ho sàpigues, al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor.
“Estér Píscore? Está buena la mina?”
😉
http://www.tu.tv/videos/les-luthiers-esther-piscore
Cada dia s’aprenen coses noves. Ja veus! Ram de l’aigua. Ja pots contextualitar l’expressió que si no, no sabrem com usar-la. És un ram de l’aigua? Beu del ram de l’aigua? Poètic sí que és. Molt millor que allò de “amarse con el culo” perque no és de veres: “Se amaron por el culo”, segur.
¡¡Viva Villena!!.
Visca la convivència en pau i el respecte als nostres conciutadans!
Viva la convivencia en paz y el respeto a nuestros conciudadanos!
Ya ves, querido amigo, yo también aprendo cosas nuevas con lo de “ram de l’aigua”. No tengo dificultades en enteder catalán y menos aún la variante valenciana, como pueden atestiguar amigos como Joan Margarit. Tus amigos (o no amigos) “nacionalistas” se enfadan porque oigas Radio-5. No les hagas (aunque no sea quien para opinar) pero los nacionalismos no son buenos ni bonitos, ni el catalán ni el español, por supuesto. Amb un feix d’abraços.
Jo no soc nacionalista, tan sols intente llevar-me la espanyola bota del damunt. L’únic nacionalisme que he conegut és el de d’Institut Cervantes, el de Bono, el de la bandera de 200 metres, el de la cabra de la “Legión”, el de l’arxiu de Salamanca, el de la transició sense culpables, el de l’anti-País Basc diari, el que no puga veure TV3, el regionalisme de tartana, el de Canal 9 i el de la Barbaritat Valenciana. Quin nacionalisme coneixes tu?
Jordi, per a quan una llista d’autors nostrats del ram de l’aigua?