Potent com una locomotora vingué el president a Alacant. A la porta de l’auditori l’esperava una colla amb edat suficient per a haver estudiat quan allò del florido pensil, amb excel·lent en Formación del Espíritu Nacional, però fluixeta en àlgebra i geografia: “Cataluña = España”, deien en uns cartells. També esperaven Jordi Vayà i alguns membres d’Alacant.som, amb plagudes invitacions al seu primer acte, que tindrà lloc esta vesprada a la Seu Universitària d’Alacant. Molta sort, amics, i, com que hui celebrem la conversió de sant Pau, ja sabeu on teniu l’aixopluc i la casa comuna. No tardeu a vindre que hi ha molta faena. Una vegada dins, veig Joan Borja i Josep Forcadell, eficients i comprensius directors meus al Departament i el Secretariat. També hi són Manolo Santana, no el tennista sinó el professor de dret, i Ángel Franco, tots dos del PSOE, si no vaig errat. Salude Daniel Climent, druida insubornable; Pau Caparrós, articulista independentista i enyorat company de pis; Ferran de Rojas, democristià tricolor i única dimissió en la Unió Valenciana que manava de la Conselleria de Mig Ambient; l’assenyat Herme Maria, germà de Joangre, rauxa i sobretot disbauxa de la família; Xavi Tro, atret fa anys per ERC i ara per Jordi Pujol, amb qui es fa una foto mentre li diu “als valencians ens fa falta tindre un president com vosté”. De l’aplec excursionista a la realpolitik sense abandonar les xiruques; això és evolucionar, Xavi. També estan Paco Blay i Rafa Terol, que han sigut respectivament, a Alcoi, el primer regidor nacionalista i el primer convergent declarat. Es fan els desmenjats, però, quan puge al cadafal perquè el Molt Honorable em dedique un llibre, s’hi enfilen ràpidament per a fer-li el besamans… Hi ha igualment el meu assessor i cosí Robert Vilaplana i la companya de treball Anna Puigcerver i el seu hereu Francesc, que són els dos Bloc però encara no ho saben. Canal 9 comença a enregistrar la sala plena de gom a gom. El càmera és un gran professional, intuïx els lideratges futurs i fa un gir de 180 graus per a gravar unes imatges de Natxo Bellido, assegut justament al meu costat. Açò volia ser una crònica seriosa i sembla la d’una revista… de Lina Morgan: “Ya reconosco al caballero que manda flores y…”. Fem una ullada a la premsa digital:
- Pujol: “Estamos arrinconados sin el corredor AVE Mediterráneo” (Información)
- Jordi Pujol urge al Consell y a Cataluña a un pacto para exigir el Corredor Mediterráneo (Información)
- Pujol cree “urgente” que Cataluña y Valencia colaboren (El País)
Això i més durant quasi dos hores, amb 80 anys a l’esquena i sense cap paper davant. Anà de Tortosa a la Xina, d’allà a 
Estrasburg, Castelló, Londres, València, Maó, Algèria, Zaplana, Barrionuevo, Aznar, González, Martorell, March, Marta… Em quede amb la sentència que, a Europa, els estats que hi ha al centre del mapa no ajuden els més extrems: “França no ajuda Espanya i Espanya no ajuda Portugal”. Si extrapolem això a casa nostra, ¿ajuda Catalunya al País Valencià? Crec que amb Pujol de president sí, i amb el pròxim… també!
D’allò que recorde del marxisme, m’agrada molt la idea d’actuar sempre “basant-se en les forces pròpies”. En completa contradicció amb la major part dels valencians/nes que sempre esperen que els vinga l’espenta de Madrid o Barcelona. I és que servidor té l’estima molt, molt, alta. Oi que està bé estimar-se?
He de reconèixer que feia molt de temps que escoltar parlar a una persona no m’impresionava tant. I si, Jordi Pujol ho va acoseguir, va ser un vertader plaer escoltar les seues paraules que sens dubte no van deixar indiferent a ningú. Ací vos deixe la meua crònica, evidentment no domine la ploma i la paraula com l’altre Jordi, aquest, el nostre, Davó, però es la meua modesta visió de la magistral conferència que va impartir el Molt Honorable President Jordi Pujol
http://www.ciutadansdebenissa.com/llegir-noticia.php?noticia=1341
Personalment, crec que Jordi Pujol és i ha segut un estadista, comparable (en qualitat) a aquells que han manat a Espanya i per Espanya, però és que quan ve a aquest desert de política d’alt nivell i ple de política-brossa, polítics acabats i “chupa-cabras”, trobem que tenim davant la reencarnació del Dalai Lama Rimpotxe II amb 2º Dan. No hi ha color i tots restem esmaperduts i esparverats, quan encara no ens hem recuperat d’allò de la Belén Esteban.
T’agraïxc l’ullet que em fas al traurem a la relació d’assistents, que fou ben ampla i de tots colors, però més encara la condescendència de recordar-me que ja fa 13 anys vaig estar dins l’acció política amb dos trets que em fan rememorar batalles que romanen en el temps… una la d’estar a un partit valencianista que jugà a guanyador i no va saber trobar el seu lloc, en Alacant tan anecdòtics com siguerem ens passavem el seccesionisme lingüístic de la direcció unionista per l’arc del triomf i els explicàvem que aquelles dèries de certs personatges del cap i casal ací no ens afectàvem de cap manera, tinc l’orgull de dir que mai vaig posar un cartell a un espai natural mentre estiguí de director en normes que no foren les oficials. També recorde (i mai vaig esventar) que és cert que vaig ser l’únic que va dimitir després de denunciar les situacions dels contractes i “enchufes” que es volien aplicar als treballadors al meu càrrec, i no m’apenedixc.
Amb Pujol estiguerem 5 democristians valencianistes, i en eixa tasca extic, per cert, te vaig enviar un mail sobre el que per cortesia m’hauràs de respondre. Un abraç ben gran 😉
Curiós. S’admira una posició, es desitja una posició i… es cavalca en sentit contrari. Curiós.
És molt trist, però no crec que siga el problema de tot el Bloc, ha sigut cap a on els han embolicat entre el corrent del BES, la direcció del partit i la vella guardia i la necessitat d’un sòl que xafar i un lloc a on asseure’s per part de Morera i companyia. Curiós és que altres s’ho creguen i remen cap a on no volen …. una altra vegada!!!
Companys Carles i Gallart el BLOC camina cap on els militants del partit diem, ì eixos qui som? Els que paguem una quota i tenim el carnet del BLOC a la butxaca, per tant els que tenim dret a decidir. Si vosaltres voleu que el BLOC camine cap altra direcció es rasqueu la butxaca, pleneu la butlleta d’afiliació i condicioneu amb el vostre vot allà on calga (congressos i consells locals, comarcals i nacionals) el camí que ha de seguir el nostre partit i que vosaltres (amb la vostra seguretat absoluta) penseu que arribarà a eixes cotes de poder i que farà que en uns pocs anys puguem assolir la independència d’eixa pressor de pobles que es l’estat espanyol.
Malauradament els valencians hem tingut uns polítics tant mediocres, roïns, ridiculs i innútils, ja es diguen Lerma, Zaplana, Lizondo, Chiquillo, Olivas, Plà, Camps, Alarte, etc., que qualsevol polític que ve del nord, d’una societat tan democràtica com Catalunya (on fins i tot el ciumarranos-UPyD tenen dos diputats) i on han tingut polítics de la talla de Pujol, Maragall, Piqué, Carod-Rovira, Mas, etc. li peguen cent patades als nostres. I evidentment que si, que jo vull un Pujol de president pel País Valencià, però de moment m’haurè de conformar amb eixigir que el que tinguem porte a cap polítiques que siguen favorables als valencians i al nostre país. Per això, la solució es tindre un partit valencià nacionalista fort i en aquest cas es el BLOC. La resta, les sucursals del PSOE, del PP, d’IU o d’E al País Valencià no serveixen per assolir els nostres objectius, i de la resta de minipartits m’estalviaré de parlar perquè no val la pena.
Que conste que el meu comentari no era malintencionat. Per descomptat respecte les decisions preses en el si de qualsevol partit i sé que si pretenc influir en un en particular el que he de fer és afiliar-me i “rascar-me la butxaca”.
Un abraç.
Un abraç Carles i ja m’imagine que el teu comentari no tenia cap mala intenció.