Entre murs, perfils, enllaços i comentaris de la xarxa social, he trobat la foto que hi ha a l’esquerra. Correspon a la trobada de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes que va tindre lloc, l’any 2006, a la Universitat d’Alacant. Amb un comunicat intern, l’equip de govern de la UA ens informà de les possibles incomoditats que podria generar-nos el festival IUSY, però ho va fer amagant la filiació partidista dels hostes que vindrien i Mikel Forcada, catedràtic impulsiu i necessari, es queixà de la mitja veritat; tenia raó. Durant sis dies, milers de joves de tot el món acamparen en una àrea acordonada, vigilada i d’accés restringit. Allò semblava la ultrasegura zona verda de Bagdad. No fou l’únic regust de l’Orient Pròxim: en arribar a Alacant, Zapatero es tirà una manta al coll que resultà ser una kufia palestina. Els populars l’acusaren d’antisemita, però quan Camps féu el mateix no l’acusaren de res. Han passat quasi quatre anys, hem vist Zapatero amb una quipà i a Camps últimament no el veiem massa.
Però reflexionem ara sobre el lema de la trobada; a mi, m’ha recordat un parell de lectures que acabaré recomanant-vos. L’alegre jovenalla laborista proclamava “The world is our country”, heus ací la ciutadania mundial, única fulla perenne i comuna del brancam socialista. Digueu-me malfiat, però veig en eixa aspiració global més aïna un parany: la pretesa il·lustració alliberadora com a excusa per imposar un model únic. Sostenia Herder que “El vestit universal de la filosofia i la filantropia pot amagar opressions, atacs a la veritable llibertat personal dels homes i de la nació”. Herder i la nació, digueu-me ara romàntic o tribal, però pensem abans si hi ha nacionalisme o no en la imatge de dalt. Més enllà del del topònim concret, que resultaria sobrer i insultant a qualsevol internacionalista de veritat, quan els Joves Socialistes del País Valencià, amfitrions de l’encontre, decidixen obviar la llengua pròpia i manifestar que “El mundo es nuestro país”, no només estan perdent una magnífica oportunitat de palesar l’Espanya plural del seu credo, també fan una tria, conscient o no, per una determinada identitat i, al remat, per un nacionalisme: l’espanyol. Un exemple del que Michael Billig anomena “nacionalisme banal”.
Així és justament com titula el seu llibre: Nacionalisme banal. L’altre que volia recomanar-vos és El parany cosmopolita, de Jordi Sebastià. Tots dos en l’editorial valenciana Afers, de Catarroja (Horta Sud) a la tribu i el món.
T’he de felicitar per l’article, estic d’acord amb tot el que hi dius, fins i tot encara trobe que no ets massa punyent amb els socio-espanyolistes, com m’agradaria. També he de dir que deixes traspuar el teu enuig per no haver-te convidat, almenys com a atenció protocol.lària. Aquestos socialistes els compare a allò que passa amb el “Ligre”, és un híbrid de Lleó i Tigre, el podeu trobar a Youtube, gran, musculós, impressiona, però no és fèrtil, incapaç de reproduir-se ni deixar empenta. A més a més ha sigut creat en un laboratori, igual que allò del “mundo es nuestro país”. Quan ja tens el País Valencià, no et cal un altre.
Molt interessants els llibres que recomanes, Jordi. Me’ls apunte.
Una visió sesgada, intencionada i manipuladora. Jordi crec que cada vegada t’emboliques més en els teus pensaments fins que levites sobre la realitat però ni la roses.
El vostre país és Espanya, el nostre València. En tot cas, seria bo veure als socialistes espanyols fent estos mítings a la University of The Gambia. No poden ser tan provincians i limitar-se a estar adoctrinant en només alguns llocs o universitats, han d’obrir la ment i els horitzons, el seu país, diuen, és el món. Altres diuen que el seu món és la galàxia o el seu país potser, no sé. De segur que hauran conflictes entre les dos faccions.
Quina raó tens Carles Esteve, a la foto del concili socialista pots veure com la flama de l’avantguarda revolucionària del soviet alacantí està a punt d’esclatar i prendre el poder a les hostes neo-liberals. La veritat fan por, espere que aquesta gent no vaja cremant esglèsies. On puc apuntar-me?
Totalment d’acord amb Carles Esteve. M’olora a dreta, dreta carca, més encara el que s’oculta darrere de l’angel exterminador (¡quina por!). Jordi, cada volta utilitzeu un llenguatge més allunyat del mon dels mortals.
El discurs d’Ana i el Carles estic avorrit de sentir-ho, teniu la patent de Cors de l’esquerra i tot aquell que no és socialista és de dretes, que no vol dir que siga del PP. És més ara s’han inventat que el nacionalisme és de dretes, tot s’hi val si és per carregar contra qualsevol nacionalisme que no siga l’espanyol. No comprenen altra visió que la jacobina i centrípeta secular, tant de mirar a Madrid ús ha fet mal bé la vista. Què el meu llenguatge sona llunyà i immortal? doncs apunta aquestes quatre: carpetovetònic, mesetari, hispànic i centralista.
Àngel Exterminador, l’última cosa que soc i seré en esta vida és nacionlista espanyol. Que fart estic dels ximples que utilitzen estereotips i frases fetes per llançar les seues proclames pseudorevolucionàries. En fi! no se qui mira més a Madrid si aquells que veuen enemics a tots els que estan fora de les seues fronteres o els que entenem que les fronteres i muralles medievals no ens porten enlloc. Per cert Jordi, no volies polèmica, doncs ahí la tens.
Participe d’aquest Blog en primer lloc perquè és del meu amic Jordi, i en segon lloc perquè és de caire nacionalista valencià. Si no t’agrada allò que ací és diu, mala sort, bon vent i barca nova. Tria altres Blogs on et trobes representat. Amb el que costa viure en valencià i pel valencià, amb el que costa trobar un raconet d’aire fresc, vens tu i te’l vols carregar. Per cert de medieval teniu als Borbons, uns bons representants, van vindre el 1707 per ací i encara els patim.
A totes i tots, deixeu el to irat per als espanyols i discutim civilitzadament. No és gens difícil discrepar i respectar-se sense desqualificacions globals. No tot és o blanc o negre, n’hi ha –afortunadament– molts matissos. és el que enriqueix la convivència respectuosa, civilitzada, i greco-llatina.
Carles, no dubte que no sigues nacionalista espanyol…però no pots negar que el teu partit sí ha fet la tria: entre el valencià i l’espanyol, té més vots l’espanyol, i el valencià queda per atacar el PP que és encara més cavernari…encara que després no feu res per millorar el que ells fan i pacteu totes les abominacions que calguen per partir-vos el pastís electoral. I sé segur que no és la teua idea, però milites en un partit d’obediència espanyolista, i les consignes miren cap allí, malgrat la gent d’ací. I és una pena que precisament tu (tu quoque, filii?) no ho veges. Jordi, di-li-ho tu, per si no s’assoma per ací 😉