Home » General » Merda d’artista

agost 2010
M T W T F S S
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

Comentaris recents

Merda d’artista

L’amic, el mestre, el patriota, l’il·lustrador sense parió Jordi Sempere comentava fa poc que Piero Manzoni enllaunà la seua femta i la va vendre a preu d’or; al preu que l’or tenia el dia que la va cagar: tants grams de merda = tants grams d’or. També es va dedicar a unflar globus i vendre’ls car perquè duien dins el seu aire. Signava sobre el cos d’algú i el declarava obra d’art vivent. La caricatura de l’art com a art, no està malament la idea. Si l’etiqueta del producte no enganya, les deposicions de Manzoni fa quasi cinquanta anys que estan en conserva. Mig segle en què la postmodernitat, les tendències, les avantguardes, l’art conceptual, la deconstrucció… han omplit els museus de grans obres, però també de grans fraus. D’una exposició a la Universitat, recorde una espècie de collage poc elaborat al qual l’artista havia afegit unes ungles ensangonades. Què ens volia transmetre amb allò? Que suspenia Plàstica quan feia l’EGB? Que era Jack l’Esbudellador en la penúltima reencarnació? Disculpeu-me, no tinc sensibilitat suficient per a esbrinar-ho. De visita al Georges Pompidu, vaig vore una mostra de videoart que em va deixar mal cos: un tio lligat a una cadira, bosses de sang per tot arreu… quina agonia! En una altra sala, un muntó de brossa a la qual els visitants havien afegit bitllets de metro, kleenex, paquets de tabac; bé, com a mínim era funcional. I en eixir em vaig trobar amb Pere Mayor i la seua família; eixe sí que és un artiste, xe! Digueu-me ignorant, però espere dels anomenats creadors un cert virtuosisme, qualsevol pot omplir bosses de sang i dedicar-se a rebentar-les mentre un col·legueta fa d’ostatge-estaquirot. El de la brossa, el de la sang i molts altres deuen haver destacat en el seu currículum que han exposat al Beaubourg, però això no és garantia de res. “Malgrat les represàlies de la policia, continuaré assaltant els carrers en la foscor. Dur el treball directament al carrer és part primordial de l’evolució de l’art”, va dir Blek le Rat. Jugar-se-la per un bon mural, fer somriure o fer pensar a qui va cap a la faena o vagareja per una ciutat qualsevol té molt de mèrit. Per això, acabe esta suite d’août amb Banksy, deutor de Le Rat i actual subcomandant Marcos del grafit. Visiteu el seu web, escriviu el seu nom en el cercador d’imatges de Google.


4 Comments

  1. Xè Jordi! Te’n passes molt amb la meua presentació… Sóc això i molt més!HAHAHAHAHAHAHAHA!!!!!!!!!!!!!!!

    La merda de l’artista, la sang, les palles en directe, l’automutilació, el cos com a substrat del fet artístic (has de vore el que fa Arman amb el seu cos…) és, com bé dius, una paròdia de la paròdia d’allò que en un moment donat feien els homes quan vivien a La Sarga (collóns! semble Mestre o Toni Miró!) el que em duu a pensar que en eixe tipus d’art (en minúscules) quí pega primer és el que marca la diferència i que a partir d’ahí, la rècua de seguidors i imitadors perden tot l’interés i la gràcia.

    Vaig estar fa uns dies a l’IVAM i també a mi em va semblar tot una presa de pèl. Estaré fent-me vell.

  2. Completament d’acord! Per a mi, la reacció d’acceptació de molta gent envers eixe pretés art és una de les majors mostres d’estupidització de què podria presumir la massa.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *