Home » General » El valencià és una llengua diferent?

El valencià és una llengua diferent?

Bona pregunta. La resposta és sí, el valencià és una llengua diferent. És diferent del castellà, del francés, de l’urdú, del kordofanés, del quítxua… de les altres 6.911 llengües vives que hi ha al món. I el món sencer ho té més o menys clar. La qüestió capciosa, roent, recurrent a casa nostra és la diferència o no amb el català. Per això vaig incloure el llibre de Maria Josep Cuenca entre les plaents lectures de l’estiu. Anècdotes de taxi o d’avió que valen més que una lliçó de sociolingüística, un poc de genealogia personal, el treball com a lingüista, el repàs de la història recent valenciana, Espanya, Europa, els nacionalismes, el present… L’obra aporta molt més del que podríem intuir pel títol. Al cap i a la fi, per a fer un treball sobre si el valencià és diferent del català n’hi ha prou amb una paraula: no. En el moment d’escriure el llibre (2002), l’autora es mostra escèptica respecte de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un any després i des del que alguns anomenen blaverisme, Felip Bens adreçava en una entrevista termes molt crítics a l’AVL. Qüestionada per unitaristes i secessionistes, assaltada pel trabucaire Font de Mora i ignorada pel PP i el PSOE, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua mereix tot el meu respecte, suport i simpatia. Els anys han passat i potser Cuenca i Bens han canviat la seua opinió. No conec personalment la professora, però al periodista me’l va presentar l’amic Natxo Bellido l’agost passat a Elx. Allà estava el xicot amb ganes de vore el Misteri, que, com tots sabem, és un drama assumpcionista. Ells també tenen entre mans el seu propi drama assumpcionista. No s’és menys valencià, ni menys valencianista per assumir que la nostra llengua pròpia és la mateixa que parlen els catalans. Mantindre’s en la tesi contrària és aferrar-se a una visió decimonònica: llengua = nació, per tant valencians = catalans. No, els valencians no som catalans, encara que parlem català. Vinga, Felip, venint de l’altra riba jo vaig vore clar això, tu també pots. Ànim!


16 Comments

  1. Si vosté s’haguera llegit també ‘La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà’ de Lluís Fornés, n.1 de la col.lecció ‘Després de la Batalla, ara no ignoraria que eixes tesis de les quals vosté parla són, eixes sí, decimonòniques, pertanyen “encara” a la Batalla inútil. Li recomane, sencera, la col.lecció ‘Després de la Batalla’ si vol viure en el segle XXI, cas que siga vosté la persona suspicaç i dotada intel.lectualment que sembla ser. Mediocritats: abstindre’s.

  2. Toni del Montgó, he llegit cinc cèntims sobre això de “Després de la batalla”, i quasi m’agarra un espant. Per favor Toni, no recomanes certes coses sense avisar primer. Abans de llegir l’opuscle heu de prendre un protector d’estomac, no conduir seguidament i per suposat no barrinar amb alcohol. Perdó per ser mediocre, però no m’abstindré pas.

  3. Clares veig algunes poques coses, pero no unes quantes atres. Ni hi ha temps ni espai a hores d’ara per a relacionar-les raonadament. Tampoc tinc massa ganes. Crec q està quasi tot dit i m’estime més fer que parlar.

    Més enllà d’açò tinc clar que blogs com el teu contribuïxen a l’espai de convivència que fa molts anys hauria de ser el valencianisme. Si eixe espai no qualla —i no ho fa— deu ser perque tots ho estem fent prou malament. No tinc solucions màgiques per ad açò, pero em va encantar conéixer-te.

    Un abraç.

    Felip

  4. Bé, Jordi, quasi perfecte……. encara que…. ja saps, jo vinc de la mateixa riba que tu i continue sense vore totes eixes diferencies que tu vols fer “politicament incorrectes”.
    Xé, Toni el del Montgó no recomana llegir a Joan Fuster, perquè serà???

  5. Jordi, no sé si val la pana esmerçar tanta energia (i gràcia, eixa que tens tu) intentant convertir els blaveros al seny. De tota manera m’agrada la barreja de saviesa (Cuenca) i sàtira nostrada (Polònia). Perquè si ens prenem massa seriosament certes coses ens podem posar malalts dels nervis, aleshores baixen les defenses de l’organisme i amb qualsevol virus de no res, al clot. Jo tinc fe, sobretot, en la faena ben feta, siga amb llibres amens, siga amb programes d’humor intel·ligents. I de tot això és del que més falta tenim, pense jo.

  6. Senyor hereu (quina és la seua herència?) de Fuster és recomanable tota l’obra, especialment aquell aforisme: “No alcen un gat pel rabo”. Ningú no el va entendre. Ningú no es va parar a reflexionar què significava. I la bola ha anat fent-se gran. Senyor hereu, coneix vosté les darreres enquestes del CIS? S’ha informat de la intenció de vot actual dels valencians i valencianes? Fuster ja ho va vore fa… (quants anys?), els fusterians encara no ho han vist ara (Jordi Davó a part), ni han fet la reflexió i el mea culpa pertinents, malgrat que el mestre els ho va posar davant dels ulls. Probablement, ara Fuster ho diria d’una altra manera, o no diria res. Per a què!
    Signat: Cavaller valencià sense nació ni Regne ni res més que una Comunitat que no és ni valenciana.

  7. Che, pero quan assumireu que es tracta d’un assunt sociopolític i no llingüístic: ¿El portugués i el gallec són llengües diferents? (si la resposta és sí, no més cal fer busques en la web i/o en els programes informàtics i consultar a les respectives poblacions per entendre una miqueta la cosa), i el noruec i el danés? i el danés i el suec?, i el chec i l’eslovac?, i si finalment Catalunya haguera quedat dins de l’Estat francés, i Valéncia fora un país independent (millor ens aniria) o com a hores d’ara estiguerem -por justo derecho de conquista- enclavats en l’Estat espanyol, valencià i català serien llengües diferents?, i que em diu del cas aranés( divertit, eh?, 5.000 persones sí poden tindre llengua pròpia i 5 millons de valencians no)?

  8. Bon apunt, magnífic. Una consideració, però, gens capciosa: els valencians no som catalans? Què son, aleshores, els ciutadans de Tàrbena i la Vall de Gallinera que parlen català de Ses Illes i tenen sang (oh!) i cognoms (2n “oh!”) balears? Són Balears? Són catalans? Són valencians empeltats? Són balears avalencianats?

    Xe, jo que pensava que tots, valencians, catalans i balears, recollidets, érem “fills” de Jaume I, el pare de la nació catalana (era un mascle ben equipat, amb tant de fill i segle, eh). Jo pensava que totes i tots érem catalans, vés per on, ara som únicament i exclusiva valencians? I des de quin segle som una cosa i no l’altra també? O no hem sigut mai catalans? Ara sí que mos han fotut, jo que pensava que érem la nació de les quatre barres, la del bon dia i la bona nit, la dels setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat, la de la mata de jonc, la del “Oh Dio, la Chiesa romana in mani dei catalani” (referint-se al Papa Borja, valencià; que equivocats que estaven els “italiani”, tu). Hem contradit, doncs, el concepte de nació -gens decimonònic!- que feia servir Octavio Paz, tot un Nobel de Literatura? Una llàstima, si ha estat així.

    “’De la discussió naix la llum’, diuen. I l’experiència demostra que, efectivament, cadascú sol quedar-se amb les mateixes conviccions que tenia abans de discutir, però més clares.”

    Joan Fuster

    Salut des de Crevillent

  9. Toni Montgó. Et convide a demostrar les diferències i semblances entre català i valencià. Es tornarà boig buscant-les (les diferències, dic), si és que en troba moltes; diferències que condicionen la comprensibilitat lingüística i que establisquen en quin punt diferim lingüísticament valencians i catalans, sí és que existeixen. Amb gent com el Sifoner acabarem dient que parlem alacantí. Però bé, vosaltres seguiu calfant-vos el cabet: el nom científic de la llengua és català, i a nivell internacional així és reconegut (bé, excepte per vosaltres, els blavers).

    Per cert, Lluís Fornés, a la seua pàgina Òc-València afirma que tots pertanyem al diasistema occità (ja li dic jo que no), però sí valencià i català són occità, perquè va fer la llista de paraules prohibides a Canal 9 que va suscitar tanta polèmica? No són la mateixa llengua? No, alguns sembla que no us adoneu que aquestes polèmiques són per destruir la unitat, primer, i després acabar amb el català.

  10. […] de València, escriu “un llibre imprescindible que hauria de ser innecessari”: El valencià és una llengua diferent? La pregunta que planteja com a títol, li serveix per “desemmascarar tota la realitat […]

  11. Lo que vos costa a alguns es distinguir allò que fa al valencià diferent del català. I no ho veeu senzillament perque no vos interessa.

    1) Açò mai seria valencià:

    Aleshores, malgrat que enlloc hom diga quelcom diferent, nosaltres els del Regne de València, avui en dia no hi estem gaire convençuts de voler tallar el xai amb ganivet i punxar les maduixes amb forqueta, aquesta es la realitat. Adreçar-se als demés fent servir mots força estranys es veritablement al meu judici una autèntica ximpleria.

    2) Açò sí que seria valencià:

    Entonses, a pesar de que en cap banda se diga algo diferent, mosatros els del Regne de Valéncia, hui en dia no estem molt convençuts de voler tallar el corder en gavinet i punchar les freses en tenedor, esta es la realitat. Dirigir-se als demés utilisant paraules prou estranyes es verdaderament al meu juí una autèntica bovà.

    3) Açò seria castellà:

    Entonces, a pesar de que en ningún sitio se diga algo diferente, nosotros los del Reino de Valencia, hoy en dia no estamos muy convencidos de querer cortar el cordero con cuchillo y pinchar las fresas con tenedor, esta es la realidad. Dirigirse a los demás utilizando paraulas bastante extrañas es verdaderamente a mi juicio una auténtica tonteria.

    4) I açò mai podria ser considerat castellà, perque açò mai en l’història ha segut castellà, i seria una autèntica canallà obligar a un castellà a tindre que escriure lo anterior de la següent manera i prohibir-li escriure-ho per sancer de la forma (3):

    Alashoras, malgrato que enlugar homo diga quelcomo diferente, nosoltres los del Reino de Valancia, avoy en dia no hi estamos gaire convencidos de querer cortar el xai amb chuquillo y pinxar las maduixas con horquilla, aquesta es la realidad. Enderezarse a los demás haciendo servir motes fuerza extraños, es veritablemente a mi judicio una autentica ximpleria

    A on s’han fet les següents substituicions, catalanisant el castellà a la manera en que el catalanisme catalanisa el valencià:

    Alashoras = aleshores (cat.) = entonses, llavors (val.)
    Malgrato = malgrat (cat.) = a pesar de (val.)
    Enlugar = enlloc (cat.) = en cap banda (val.)
    Homo = hom (cat.) = se (val.)
    Quelcomo = quelcom (cat.) = algo, alguna cosa (val.)
    Nosoltres = nosaltres (cat.) = mosatros, nosatros (val.)
    Valancia = València (cat.) = Valéncia (val.)
    Avoy = avui (cat.) = hui (val.)
    Hi estamos = hi estem (cat.) = estem (val.)
    Gaire = gaire (cat.) = molt (val.)
    Xai = xai (cat.) = corder (val.)
    Chuquillo = ganivet (cat.) = gavinet (val.)
    Pinxar = punxar (cat.) = punchar (val.)
    Maduixas = maduixes (cat.) = freses, fraules (val.)
    Horquilla = forquilla, forqueta (cat.) = tenedor (val.)
    Aquesta = aquesta (cat.) = esta (val.)
    Enderezarse = adreçar-se (cat.) = dirigir-se (val.)
    Haciendo servir = fent servir (cat.) = utilisant (val.)
    Motes = mots (cat.) = paraules (val.)
    Fuerza extraños = força estranys (cat.) = prou estranys (val.)
    Veritablemente = veritablement (cat.) = verdaderament (val.)
    Judicio = judici (cat.) = juí (val.)
    Ximpleria = ximpleria (cat.) = bovà(da) (val.)

    El catalanisme prohibix l’autèntic valencià (2) considerant-lo vulgar, i defén que es trobe normal el substituir-lo per formes catalanes (1). Diu que el parlar valencià es un dialecte del català i que això no es roïn, pero la realitat es que ni accepta que (2) es la forma que té eixe “dialecte”, ni permet que això siga normatiu, i més aïna troba be que siga substituït per formes dialectals catalanes (1). Per lo que en definitiva, no defén al valencià com a llengua independent, pero tampoc com a dialecte dependent, directament el condena a la suplantació. I més pijor encara, fa que la majoria dels valencians s’avergonyixquen de parlar com en (2), i que per això a l’hora d’escriure, com no se’ls permet escriure com (2), acaben passant-se al castellà, l’atra llengua pròpia que tenen. Ni tampoc que lligguen en valencià, ya que en els llibres mai trobaran el valencià de (2) perque el catalanisme l’ha proscrit, en tot cas trobaran el català del (1) perque casi tot el negoci editorial li l’hem regalat als catalans.

    La pregunta ara es: ¿Se podria fer una llengua unificà en la que tant (1) com (2) foren totes elles formes llegals? Si se pot fer, demaneu que es faça i yo consideraré que els unionistes defeneu el valencià, i consideraré que la unió es justa en el valencià. Pero si arribeu a la conclusió de que no es pot, voreu com lo llògic es demanar normatives separades. ¿I s’acaba el món per fer normatives separades? La resposta: NOOOOOOOO…

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà