Home » General » Vampirs a València

Vampirs a València

Levante-El Mercantil Valenciano ens informava, el passat 18 d’octubre, que el primer caçavampirs que té registrat la història era valencià. Som grans, xe! No només hem donat al món el parlamentarisme, el dret marítim internacional i l’arròs amb crosta, en les ciències ocultes i la lluita cos a cos contra el mal també som adalils. Ha sigut una llàstima que el diari en qüestió no haja aprofundit en el tema i en la seua hemeroteca, hauria trobat l’article que va publicar el 5 d’abril de 1997 i adjunte al final d’esta entrada, més sobrera que mai. Com podreu comprovar en llegir-lo, la upirologia internacional té un conciutadà nostre entre els seus experts: Jordi Martínez i Giménez. Gràcies a ell, podem entendre el com i el perquè de moltes calamitats que han assotat el nostre poble. Darrere d’aquelles dissorts col·lectives, hi ha éssers que caminen entre nosaltres, que semblen humans, però que no ho són pas. Així és, malgrat les moltes hores de sol, la fe cristiana i la profusió d’allioli, este és un país de vampirs i vampiresses —la que veieu ací, per cert, és obra de l’home llop Sempere. En ser conscient del perill, Jordi s’enrolaria en la Joventut Valencianista i allà me’l vaig trobar inquiet com l’argent viu, traient punta a l’estaca, enlairant la bandera de la llum, arruixant la valenciana terra amb l’aigua beneïda de l’autoestima i el nacionalisme. Tot anava bé fins que una part de la tropa decidí exorcitzar Unió Valenciana a requeriment d’Hèctor Villalba. No hi havia res a fer, el vampir propaganda Zaplana, seguint el consell de Blasco (vampir oeneger), havia xuplat tota la sang a la víctima. Consirós i amb l’oremus perdut, Ludwig von Bartholomäus, 32é marqués de Valldecérvols i autèntic Van Helsing d’aquella host, cometé l’error de tindre una entrevista amb el vampir, el vampir David Serra, per a ser exactes. Segons sembla, el nostre heroi mirà cap a l’esquerra i… txas! el benisser li clavà els ullals a la jugular. Un festí de sang blava per a la set insadollable del monstre. D’aleshores ençà, l’existència de Lluís ha sigut un trist deambular de direccions generals a diputacions, de fundacions municipals a conselleries… Jordi també va caure seduït per la negra atracció de la bèstia, però ara festeja amb una bruixa bona, amiga de Joan Ribó, i potser això ens el rescatarà de la foscúria. Només Déu coneix l’esdevenidor. Jo vaig sobreviure per a contar-vos-ho i fer-vos arribar este document que, si més no, prova la jocositat i la claredat de mires d’una generació estrellada:


4 Comments

  1. Amic Jordi:
    Discrepe del teu article, per la importància que dónes a determinats individus, que no arriben a personatges de sainet. Els noms que esmentes no arriben a xupa-cabras, i deshonren la figura de Nosferatu, vertader pare del vampirisme i reencarnat en el nostre president amb el nom de l’Enterrador, en altres llocs també conegut com “camposantero”. Perdoneu que no incloga testimonis gràfics que acrediten la semblança entre el Nosfe i Francisco, però potser que aquest article el lligen persones de bona fe. Per fi, un article amb trellat!

  2. El primer va ser valencià i va marcar el camí als que venien darrere a xuclar sang, canyamel i d’altres productes… El problema, Jordi, és que no estan tots, te n’has deixat fora uns quants de primera magnitud.
    Ah! Servidor, quan es faça gran, vol ser vampir. Amén.

  3. Ja era hora que la veritat, segrestada per l’obscuritat per on caminen els vampirs, isquera a la llum. Només t’ha faltat citar la pel·licula “Vampiros” de John Carpenter per arredonir el relat

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà