No heu notat que hui l’aire era més fresc i pur i que el cant dels ocells el recorria harmònic i musical com mai? No trobeu que el somriure dels infants és des d’anit més bell? Jo sí. Tan acostumats com estem a la ponentada inclement, la tramuntana ens ha renovat la il·lusió. El gris i esgotat mapa de les autonomies, on tots els presidents són grisos sàtrapes —si més no en el sentit persa del terme—, té de nou una excepció lluminosa: Catalunya. En fer-se públics els primers sondejos a peu d’urna, vaig telefonar a en Joan, un amic de mon pare. Joan i la família són bona gent, gent convergent. Estava eufòric, per fi el president de la Generalitat serà el candidat amb més vots. Diu també, en el seu català del Ripollés, que “Catalunya no podia suportar més tripartit, això era un desgovern”. Després parlem un poc de tot i, en acomiadar-nos, li recorde que molts valencians compartim hui l’alegria i l’esperança de la majoria de catalans. Quin cas! Sempre celebrem victòries alienes i lamentem derrotes pròpies, però si en més de 300 anys no han pogut amb nosaltres és que estem condemnats a véncer. En clau valenciana també es pot fer una lectura dels resultats d’ahir, però el que cal és més aïna una escriptura. 1.000 vegades haurien d’escriure Camps i el seu Consell les paraules de Mas: humilitat, responsabilitat i esperança. D’ençà lo riu de la Sénia, la nit catalana del 28 de novembre projecta una ombra inquietant sobre el futur d’Esquerra Republicana del País Valencià, marca regional del partit de Puigcercós. Sense el càlid recer de les institucions on han manat, ERC ha de centrar-se a recuperar el seu espai. Ho té difícil, el pragmatisme fet poltrona els ha plantat competidors al Parlament i fora i, a més, ara també hi ha independentistes que voten CiU. Potser la desfeta els farà replantejar-se la idoneïtat d’un concessionari que ven poc o res. Ja vorem.
“Sempre celebrem victòries alienes i lamentem derrotes pròpies, però si en més de 300 anys no han pogut amb nosaltres és que estem comdemnats a véncer.”
M’encanta esta frase!
Tant de bo siga cert! 😉
No pots tindre més raó. I eixa frase sobre les victòries i les derrotes… memorable. Per a posar-li un marc i mirar-se-la tots els matins en alçar-se.
M’agradà la campanya d’ERC: “Divideix i venceran”. Collons! Ara no se’n recorden quan es van presentar al PV i dividiren el vot nacionalista. Com diuen al futbol: A segona ooeeee! A segona ooeeee!
I parlant de futbol, victòria del Barça davant el Reial Madrid de Cristina Ronaldo. Celebrem-ho amb una Mou 5 estrelles.
Dubte molt que qualsevol polític, siga català o fines, es puga definir com humil, esperançador i responsable. Tal volta la meua filla de tres anys s’ho puga creure, jo no. Temps al temps…son tots una panda de lladres i golfos! Però bé, si els ocells i els infants estan feliços, m’alegre! visca el Barça…i Laporta??
Tinc un amic que diu que li agradaria tindre una CiU valenciana. I a mi m’agradaria ser multimilionari. Però jo no he fer res per a convertir-me en multimilionari. La burgesia catalana fa més de cent anys que va construint el seu projecte, Bases de Manresa i etc. compreses. Quin projecte ha fet mai la burgesia valenciana? No tenim més que l’acceptació d’alguns intel.lectuals valencians de les idees que els va vendre la burgesia del nord. I ja sabem quin ha sigut el resultat. I, si les enquestes no fallen, el futur del nacionalisme valencià és més negre que la fosca nit. Sense haver bastit mai un projecte propi, emmirallats pels triomfs dels veïns i plens d’autoodi en molts casos, què voleu? quin futur hi ha? Fer anàlisi de la realitat, acceptar el fracàs, començar de nou, buscar nous camins. I intentar ara -potser massa tard- fer allò que s’hauria d’haver fet fa més d’un segle.
Vaig seguir l’escrutini per TV3 i en la celebració de CIU a l’Hotel Majèstic del carrer València de Barcelona (quina coincidència) i no vaig veure enlloc ni rastre de la humilitat proclamada als quatre vents per l’Artur Mas. És més, vaig observar un ambient “pijo-burgés” que em fa por. No més cal veure la imatge del coordinador de campanya David Madí.
Véncer no és cap condemna.
Apegue ací el mateix comentari que a ARAmultimèdia:
Xe! Com se n’alegra la dreta valenciana (BLOC) del triomf de la dreta del Principat (CiU). Això d’anar amb nacionalistes de dretes a les europees i acostar-se a partits de l’Univers blaver (Choví i companyia) és el que té: Un BLOC de dreta i neoblaver que fins i tot li fa nosa el concepte de Països Catalans.
Al Principat, ERC ha fet moltíssima feina fent equilibris amb el PSC i ICV. Esquerra hem aconseguit la llei d’educació i el blindatge de la immersió lingüística, la llei del cinema, la llei de vegueries, la llei d’acollida, la llei de serveis socials…
ERPV lluitem pel mateix al País Valencià, ben orgullosos de fer política d’ESQUERRES i ben orgullosos de ser valencians dels PA�SOS CATALANS. El BLOC ja s’apanya bé amb CiU: ni fan política d’esquerres ni volen Països Catalans.
Gràcies.
El que es preocupant son el 18 escons que ha tret la bocuda,cara de mona del PP. Mas, siusplau, no pactis amb el dimoni.Visca Catalunya….Visc a Catalunya!
No es pot atacar al tripartit català i estar “tripartitjant” ací amb la l’esquerra.
SÍ: Comunitat! Nacionalisme! Liberalisme!
NO: País! Independència! Progressisme!
NO AL NACIONALISME DE SALÓ, ACOMPLEXAT I ALLUNYAT DE LA REALITAT!!!
SÍ A UN PARTIT NACIONALISTA I CONSERVADOR!!!
Per a la reflexió: Per quina raó els partits guanyadors de les eleccions catalanes (Unió i Convergència) no duen el mot “nacionalista” en la seua denominació?
Avui sembla que, després de molts anys, es cos em demana marxa. Per si no ha quedar clar el comentari anterior:
Vull votar a un partit de dretes, nacionalista, que no renuncie a les arrels cristianes de los nostra societat, amb polítics que vestisquen jaqueta i corbata, que no estiguen sempre darrere d’una pancarta, que defensen el liberalisme econòmic, etc.
Redéu, però llavors… vull votar a CiU! No puc, sóc valencià!
Sobre pactes millor que callen aquells que han lliurat el govern de Catalunya al PSOE, i han ficat un cordovès de president de la GC. I sobre donar carnets d’esquerra i de dreta… serietat, per favor!
HUMILITAT! per a no fer sang dels daltabaixos d’altres. Encara que mereixcuda, en la meua opinió, no es moment de refregar-ho.
RESPONSABILITAT! per treballar per la unitat del nacionalisme valencià. Des de ERPV fins l’univers blavero (Chovi i compania…). Sembla complicat però… no som tots valencians?
ESPERANÇA! per a treballar tots junts pel nostre país, el País Valencià, i no barallar-nos per les batalles del nord.