Home » General » Esteve Ferrer, cabo esquerrer

Esteve Ferrer, cabo esquerrer

Òbric un diari del dissabte i em trobe la llista que el PSPV-PSOE presentarà a Alcoi. Em trobe també la sorpresa de trobar Carles Cortés com a fitxatge estrela dels socialistes alcoians. Sorprén perquè sempre he considerat que Carles és més pròxim al partit d’Enric Balaguer que no al d’Enrique Múgica. De fet, fa uns mesos em va assegurar que… bé, deixem-ho córrer perquè degué ser abans que la seua amiga María José Pallarés ocupara el número 3 de la candidatura i, ja se sap, pels amics es fan coses així i molt pitjors. A més, sé que Carles contribuirà al bon resultat dels socialistes i això és una condició indispensable perquè Rafel Carbonell siga alcalde. Per tant, Carles, molt d’ànim i endavant! Sense eixir de la mateixa llista —o justament al contrari perquè n’ha quedat fora del tot—, veig que un altre Carles no repetirà com a regidor. Llàstima. Carles Esteve Ferrer va disputar la capçalera de cartell al secretari local Antonio Francés, qui democràticament fou elegit pels militants en les primàries, i eixa aspiració deu haver sigut el seu pecat mortal. Si no, no s’explica esta exclusió caïnita. Carles té el cul pelat en açò de la política —tant en el govern com en l’oposició—, és un tio amb ganxo que sap comunicar, còmic de vocació i tècnic forestal de professió. Arribats ací, no cal dir que és amic meu, oi? És un d’aquells militants socialistes de tota la vida, però de vegades el trobe també més pròxim a nosaltres, al Bloc, que al seu propi partit. Una nit de l’olla, sopant a la filà, lamentava que, a Xàtiva, uns policies nacionals hagueren retingut un jove per negar-se a parlar-los castellà. Tot indignat va sentenciar: “Lo que fa falta és una policia autonòmica com toca, com els Mossos d’Esquadra”. Com que en aquell temps socialistes i populars pactaven la reforma de l’estatut valencià, li vaig dir: “Vés a explicar-ho als del teu partit, que no volen una escola de policia”. Llavors va mudar el gest i exclamà: “Això diu el meu partit? Pos hauré de canviar de partit”. Després va riure i es va abocar un poc més de café al got. I la qüestió de fons és com de malament gestionen alguns polítics la democràcia interna. Una vegada han guanyat, arrasen el contrincant i tots els seus partidaris. No és això, haurien d’aprendre d’Obama. Mira tu si es van dir barbaritats ell i Cilnton quan bregaven per la nominació demòcrata a la presidència i ara Hillary és secretària d’Estat. Millor sumar, no? I en el cas del PSOE, ni tan sols han d’eixir de casa per a buscar-se un exemple. Algú recorda en quina llista anava Rubalcaba en el congrés federal de l’any 2000? Anava en la de Bono, però Zapatero sabia que li convenia comptar amb ell i ara potser li estalviarà el paperot de ser candidat al 2012, si és que al final el president no les té totes. S’ha de guanyar i saber administrar la victòria. En fi, Carles, jo sé que és difícil que canvies, però tu saps que ací tens ta casa. T’estimem perquè eres un artista valencianista i mediambientalista i, encara que no eres mosso, fas bé de cabo d’esquadra i amb la mà esquerra, que és cosa molt difícil i singular.


5 Comments

  1. Gràcies per recordar-te’n del teu amic Carles en aquests temps de desterrament. Estic totalment d’acord amb tu, sempre es millor sumar que restar, si més no, em sembla que és una actitud molt més inteligent. De totes formes tu, millor que jo, saps que els polítics mai deixem de fer política, amb o sense càrrec.

    No recorde massa be si el que vaig dir era si “havia de canviar de partit” o “havia de canviar al partit”, en qualsevol cas gràcies per l’oferiment, però ja saps que sóc socialista convençut, un poc estrany, però socialista al cap i a la fi.

    La única cosa que no acabe d’entendre i espere que me la expliques al pròxim “ensaio” és per què has posat una foto de l’àngel caigut? Potser per allò del desterrament, per què penses que sóc un dimoni, o perque amb la teua fina ironia has hagut de buscar una de les escultures de la capital del regne. Be ja m’ho contaràs. Un abraç.

  2. Quin acte d´amistat més bonic malgrat les diferències polítiques que hi ha entre vosaltres. La política deshumanitza a les persones però sempre hi ha eixe punt d´inflexió que fa que encara quede esperança. Gràcies per esta lliçó d´amistat.

  3. Molt bò, Jordi… un article molt bò per una persona molt bona, i molt vàlida: llàstima que no es decideixca a acompanyar-nos.
    Carles, supose que el dubte va de conya, perque resulta evident, àngel!
    Un abraç a tots dos.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *