Aquela que pus duraria, aquel nom auríem nós

El pare no es volia gitar amb la mare, l’hagueren d’enganyar. Li van dir que al llit l’esperava una altra, però amb tanta vergonya que tot s’havia de fer a fosques i mut. Així fou. L’endemà un grup de notables comprovà que, efectivament, eren els legítims esposos els que s’havien solaçat a l’alcova. La trobada complí les nobles expectatives i Maria quedà prenyada. Com que estava convençuda que no només la fogositat marital hi havia tingut a vore, volgué agrair el feliç estat a la Divina Providència. En nàixer la criatura, va encendre ensems dotze candeles, totes iguals, cadascuna amb el nom d’un apòstol, i va durar tres dies més la que duia el nom de Jaume. Així s’havia de dir el xiquet que tal dia com hui, 2 de febrer, de 1208 naixia a la vila de Montpeller. No va tindre una infància fàcil: ostatge de Simó de Montfort, orfe del tot amb només cinc anys, educat amb duresa pels templers… Hui en diríem que va demostrar molta resiliència, que és, segons el diccionari, la “capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses”. El bon rei Jaume fou tan devot com la mare i tan doner com el pare, a qui deien Pere el Catòlic, però que devia ser-ho especialment de cintura en amunt. La resta de la història és encara més coneguda: Mallorca, València, el Furs, els moros, els cristians, els jueus i fins i tot els japonesos, un regne allargassat a la vora de la mar, un llarg regnat… D’alguna manera, Maria de Montpeller engrunsava tot un poble en aquell petit bressol, perquè d’aquell reiet, primer desvalgut i després valerós, venim els valencians desvalguts i valerosos de hui. Quasi com un sant el lloaven abans i continuem lloant-lo ara, el Conquistador és l’únic tòtem compartit per tota la tribu valenciana i un dels pocs herois reivindicat pels apatxes, comanxes, sioux i navahos que poblem la reserva valencianista. Per la reial intersecció que ocupa i per la naixença occitana, els amics d’Oc Valéncia van organitzar la setmana passada una sèrie d’actes, molt cultes i ben trobats. Gràcies per la iniciativa i per comptar amb mi per a parlar de llengua, cultura, consens i futur. A Felip Bens el vaig trobar amb trellat i ganes de pintar-se colors de guerra, jo vaig dir el mateix de sempre i si voleu saber què va dir Carles Choví, feu clic en la foto:

Tags: ,

  1. Òscar’s avatar

    Jordiet,

    Molt interessant el teu article.
    Jo et recordaré ara una altra fita important que commemorem hui: el 2 de febrer del 2004, és a dir, tot just fa 7 anys, el nostre cap, dit Forcadell, ens comunicà amb el seu particular somriure que a l’estiu tindríem oposicions (de nou), aquelles proves que tots dos vam superar amb escreix…
    Una abraçada forta, camarada,
    Òscar

  2. l'Àngel Exterminador’s avatar

    Amic Jordi, aquesta vegada pixes fora de text, i per doble pixada. Per una banda, què és això de l’occità? Jocs florals 2.0? Segurament el 80% de la gent que segueix el teu blog no sap situar en el mapa l’actual Occitània. I en segon lloc… Carles Choví? No hi havia un altre…. Pel que es veu, estàs en la fase aquella “que parlen d’un, malgrat que siga dolent..”. Occità i cripto-blavers, quin còctel!

  3. Gallart’s avatar

    Un article molt acurat i ben facturat, com marca ja des de fa temps la teua mà. Molt digne record del nostre Jaume I, rei fundador i referent pairal de tot el valencianisme (bé, no tot ,que no sé si saps que hi ha sector que el rebutja). També interessant l’ullet fet a l’activitat cultural i de tast històric del congrés occità, que no resta gens i endinsa en el passat i el context, en llor de la normalitat de la qual també parla Choví.

  4. Yaiza’s avatar

    Ei, Jordi. M’ha encantat! És un article molt interessant, em deixes compartir-lo?

  5. Toni del Montgó’s avatar

    Siás benvingut a l’occitanofília valenciana, Jordi. A la taula as ben parlat, as ben comprès, mas, domage! as pas ganyat la Dictada Occitana perque Àlex lo Puçolenc l’a faita melhor que tu, perfiècha. Mas se continuas d’estudiar, belèu la ganyaràs l’an que ven. Salut.

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *