Ho deia l’avi patern si escoltàvem el topònim per la ràdio o el llegíem en un cartell: “Alicante i a li balle”. No era una gracieta només d’ell, el meu vinater habitual la va fer mentre em despatxava i, ràpid com un llamp, vaig recordar la presència benefactora de l’avi. Ja a casa, brindava llargament per a condormir la nostàlgia. Doncs bé, sense tindre res a vore amb el meu avi i només un poc amb el vinater, els socialistes d’Alacant han jugat també amb el mateix nom. Per a llançar la imatge de la seua candidata a l’alcaldia, anuncien que “Con Elena Martín, Alicante irá mejor”. Nyas bon màrqueting i oblida el “Yes We Can”. Un amic em diu que va suggerir a l’alcaldable que feren el mateix joc en valencià. Sí, podien: “Amb Elena Martín, Alacant’anirà millor”. La resposta fou més o menys la següent: “Sí, lo habíamos pensado, pero es que salía muy caro hacer otra plancha”. L’amic degué quedar tan planxat com jo quan ho vaig saber. O no, perquè en esta ben divertida ciutat, com en aquella cançó d’Ovidi, “el fet és el mateix i els fotuts els mateixos”. A la llum de les fogueres i de l’experiència, la vida en valencià que podem fer a Alacant l’hem d’agrair a uns milers de botiguers, professors i ciutadans que el parlen i així el promocionen. A més d’ells, comptem amb La Cívica, la Universitat, Acció Cultural, el Consell de la Joventut, la missa dels dissabtes a les set en Sant Nicolau, a la qual no he anat mai… L’Ajuntament passa de la normalització lingüística i això, tal com estan les coses, és ser hostil. Hi ha regidors, en el govern i opositant, que són valencianoparlants, un d’ells té un accent que tomba, però, res, no en diuen ni una. L’única cosa que canvia és la mala consciència: el PP no en té gens, el PSOE necessita excusar-se amb les planxes, les presses, les pors… No seria més fàcil haver dit al meu amic alguna cosa semblant a “Mira, el valenciano nos toca un pie, con decir frescoreta i cocambtonyina me basta”. També en este tema es pareixen tant al PP.
Triste realitat, ciutat impossible per als valencianoparlants que vulguen exercir com a tals……ciutat impossilble per als valencians que vulguen exercir com a tals……….tota la vida vivint d’amagats i demanant disculpes per si molestem, sentint el menyspreu cap a la nostra llengua, se senten eixos oïts alacantins ofessos quan senten parlar la llengua dels “moros” que no de bons cristians…………..doncs si Espanya és ma mare, jo sóc un fill de puta!!!!
No donem sempre la culpa als altres. Si els que hem estat tants anys -a Alacant i on siga- promocionant la llengua no hem sabut obtindre els resultats que volíem, la culpa no és de no-sé-qui, la culpa és nostra. Fem anàlisi objectiva de la realitat, fem el mea culpa corresponent, i a vore si sabem enfocar un futur millor. De moment “eixos del valencià” com diuen al meu poble, no només no hem aprovat la matèria, és que el suspés és molt, molt, molt suspés. Hem sigut majoritàriament, i som, hem estat dirigits, i estem, per elitistes i sabuts; per tant, hem sigut, i som… outsiders. Voilà!
Toni, ací l’únic que no ha aprovat ets tu. Jo tinc el superior, he fet immersió lingüística i he canviat d’idioma, però segons tu l’hem cagada. Naturalment que soc sabut en valencià. I en castellà també! Parle millor castellà que molts castellans que no volen saber res del valencià, vols dir que per això també soc un outsider castellà? Quina pena!
Molt bé Jordi! Molt bon article! Tota la raó. Es una vergonya que els nostres polítics no defensen el nostre patrimoni, siga el que siga. Hauria de ser obligatori per a ells parlar en valencià, però en Alacant som especialistes en carregar-nos patrimoni.
Parlar amb el PSOE d’assumptes com la identitat, l’ús de la llengua pròpia, etc. és, ara mateix, una tasca impossible. Solament busquen el vot útil i li fan el camí als populars. No tenim cap cosa a fer amb aquests sociates. I tots, també a Alcoi, n’hauríem de prendre nota.
Toni
si hem tingut líders o responsables que ens han dut fora de la realitat, seria d’agrair que, si pots, feres alguna proposta concreta per a estar en el centre de la realitat o que ajudara a canviar les coses, en positiu i útil.
En temes lingüístics, els partits d’esquerres, i els partits nacionalistes -catalanistes i blaveros- han partit d’unes metodologies científiques errònies, l’una esbiaixiada i incompleta, l’altra amb manca d’objecte d’estudi suficient. La ciència posarà les coses al seu lloc, amb el pas del temps. Paciència. Ara bé, llavors no sé si Alacant ja estarà completament fora de joc…
L’he obert quan he vist el títol
Jordi
Aquest comentari potser només et farà gràcia a tu. Però hui tinc el dia surrealista: resulta que damunt del mur dels Laments i dalt de la mesquita de la Roca, a Jerusalem, han avistat un ovni. Gran notícia! I és que a Alacant estem acostumats a tratar amb extraterrestres 😉
Jordi,
Vaig presenciar l’escena de què parles, però va ser un altre qui va fer eixa pregunta i va rebre eixa resposta. Per la part que em toca, la primera cosa que em va dir l’alcaldable socialista d’Alacant va ser: “El Consejo de Alumnos… ¿y cuánto presupuesto tenéis ahora?” Jo també vaig al·lucinar!