Entre les 26 candidatures de les eleccions autonòmiques no estava Unió Valenciana. “Que ràpida passa la glòria del món!” va dir el místic alemany; la formació fundada en 1982 arribaria al zenit electoral en 1991 (208.126 vots), va ser decisiva i governant en 1995, però quedà fora de les Corts en 1999 (4’68 %) i continuà llanguint en 2003 (2’99 %) i 2007 (22.789 vots) fins a no presentar-se enguany. El seu president, José Manuel Miralles, és actualment director general de Coordinació del Desenrotllament Estatutari en la Conselleria de Governació. Quan el PP valencià fa de Roma paga a qui faça falta; pregunteu, si no, a Fernando Giner, Mari Àngels Ramon Llin, Rafael Ferraro, Rafael Blasco, Josep Maria Felip…
En els mercats i els ecosistemes, els buits que deixen productes o espècies són ràpidament ocupats per altres. Per a suplir la baixa d’Unió Valenciana, l’electorat comptava amb dos opcions. Els furibunds de l’anticatalanisme, el secessionisme lingüístic i el coqueteig amb la dreta extrema comptaven amb Coalició Valenciana. Els qui temen més al ponent que a la tramuntana, no els fa por la unitat de la llengua i no volen saber res dels extrems podien votar Units per València. Els resultats? CVA: 9.334 vots (0’37 %); UxV: 3.629 vots (0’15%). Els extremistes han dissolt la paradeta electoral i tornen al carrer, aneu amb compte. Els centristes perseveren, volen presentar-se a les pròximes generals.
Ja vorem com queda l’assumpte, no és fàcil aconseguir els avals necessaris. Tant de bo els tinguen ja, la democràcia guanya quan la ciutadania té més on triar. De tota manera el debat no és eixe, del que es tracta és de 
sumar. L’allioli valencianista no acabarà de quallar mentre no compte amb el raig d’oli que Choví té al seu setrill. Sabrà el Bloc moure el boix com toca? Voldran els amics d’Units per València entrar al morter? Com ho veus tu, Carles?
Pel que es pot intuir a les foles de UxV i les seues incorporacions d’UV no volen res amb la gent de Compromís. així almenys ho manifesta el seu lider a comertaris de twitter i facebook
Per l’amor de Déu, quin lastre! (no se si es diu això en valencià normatiu, però de segur que aquests me l’accepten)
Benvolgut amic Jordi: El problema no està en Units, que en té els seus propis… el problema tampoc no està al Bloc… el problema sempre ha sigut del valencianisme en el seu conjunt que ha mancat i manca de la intel·ligència discursiva i emocional de parir un producte sincer i coherent d’ampli abast que faça país amb un gran nombre de valencians (simplement valencians).
Ara bé, si parlem de Compromís i Equo el problema és un altre… el d’una organització (més bé Joint-Venture) adobada de progressisme, ecologisme, federalisme, populisme, 15-M-ísme, postcomunisme, alternativisme, valencianisme, fusterianisme, agnosticisme i etc que arreplega molt bé a un mercat limitat (gens menyspreable per una altra part) i adequat a certes circumstàncies del moment i ocasions molt conjunturals que ni tan se val conduixen persones compromeses a fer país (al menys país de tots com sí passa al nacionalisme basc o català).
Jo desitje per raons personals i davant el panorama del moment molt d’èxit a Compromís… tot i que a molts ni ens contempla ni ens deixa espai, però d’ací a un temps molt prudent, no crec que llarg, estic convençut que Equo-Compromís no serà resposta per a fer país i per a recuperar el valencianisme per a l’escena politica. I clar, per a fer eixe viatge no calen més invitacions forçades com les que apuntes….
Ai! Jordi, aaaaaaii!!
Sic transit gloria mundi
Em sent profundament incomode quan es descarrega sobre els meus muscles la responsabilitat de la unió o no del valencianisme, encara que siga de manera compartida. No sóc més que un home en trànsit i de lo que faça o deixe de fer no es derivarà res important en el tema que exposes. De totes maneres, gràcies per tindre’m en tan alta estima.