Tot i que siga de pressa i corrents, vull fer un últim vol enguany i vull dedicar-lo a l’amic i patriota Natxo Bellido. Se’l mereix per moltes coses, però ara especialment perquè acaba de complir 10 anys de militància en el Bloc i n’està el xaval devanit i pagat. Bé, sobretot devanit. El vaig conéixer al 1996, al congrés que la UPV va fer a l’Eliana; venia de convidat, ací l’històric sóc jo. Ell em va mirar, jo li vaig mirar la senyera que duia al pit i ell… ell me la va vendre per vint duros. Encara la conserve, la senyera de tots els valencians, amb l’estrela blanca de cinc puntes com a anhel de llibertat futura i record als batallons de nacionalistes valencians que defensaren la República. I en este combat nostre per l’avui i pel demà, he vist créixer a Natxo. Primer com a mercenari i després a la infanteria. Sent ja oficial, va ser secretari comarcal de l’Alacantí i més endavant precandidat, quasi diputat si no fóra per un despertador i un poc de trellat que faltava, xe! Ara és membre de l’estat major i fins i tot va a les reunions, impressionant. Natxo té traçat en el seu nom mateix el camí que ha de fer este poble: Ignacio, Ignaci, Ignasi. Calle ja. Abans que sant Silvestre amague el sol i tots brindem per un 2012 ple de joia, llegiu el seu petit manifest per 10 anys de militància:
“10 anys després, estic plenament orgullós per tot allò que hem fet, com ho hem fet i amb qui ho he fet. I estic encara més il·lusionat per tot allò que podem fer, que hem de fer… Com a BLOC farem + COMPROMÍS! D’ací 10 anys vos conte com ha anat la història…”
AL·LELUIA!!
Resulta tot un luxe ser el protagonista d’una entrada al blog de Jordi, i més encara com a final d’any, d’este 2011 on per primera volta hem conservat el somriure i la satisfacció el dia després de les votacions.
Davó és un gran tio, un bon amic al que sempre l’agrada jugar. Ell ha triat jugar, i ho fa amb gràcia i talent. “Esta a vuelta de todo”, diuen alguns. Juga, i l’agrada emprenyar i provocar, però amb orde, amb trellat. No hi ha millor persona que ell com agitador de saraos i tot allò relacionat amb estar entaulats. Bon vivant, amb estètica hippie, que ha sabut sempre que el valencianisme també és cosa de disfrutar i assaborir la vida. Ell fou un dels meus “cicerones” quan arribí a les terres del migjorn, i tot i que li dedique poc de temps a disfrutar de la seua conversa, ell sap que per a mi, els “ratos” que hem passat al voltant d’una taula són dels millors.
Tens un projecte de futur a fer, més enllà del teu fantàstic blog, eres la persona “ungida” per a crear la Taula del bon dinar a l’Alacantí. Un repte que si et tires avant faràs de categoria. Ja saps que jo sóc sempre de posar deures a tots, ahí tens el teu!
Bon any amic Davó, bon any per a tu, Carme i la teua perleta Aitana, per a tota la gent que t’estimes. Gràcies per dedicar-me un espai en els teus jocs.
Xe, xe… no sé què més es pot afegir ací. Heu quedat la mar de bé els dos.
Bona entrada d’any. I any!
Quins bons companys i amics anem trobant pel camí de la vida! Jordi, Natxo, bons valencians, valencianistes de veritat, quina tranquil·litat saber que hi ha amics com vosaltres encara més al sud. Bon any 2012, per a totes i tots i per a la nostra pàtria!
Com va dir aquell en Pulp Fiction: “Tranquilícense caballeros. No empecemos a chuparnos las pollas todavía”. Enhorabona als guardonats!