Els diumenges de quan era xicotet, a prop de casa només obrien la Bodega Fernando, Lolita la dels pollastres i el bar Moral. Això cobria les aspiracions del dia: comprar llimonà, tindre a taula el rostit i fer-te abans el vermut. Luxes domèstics, senzills, proletaris. Ara resulta que alguns volen que tot òbriga tothora. Veig a la tele una tensa concentració basca; uns criden en una vorera, l’Ertzaintza els manté a ratlla, altres van i vénen per la vorera d’enfront. No són abertzales contra constitucionalistes, són botiguers contra compradors. Sembla un contrasentit, però no ho és; sindicalistes i botiguers volen que tots tanquen diumenge. Una senyora invoca la seua llibertat de comprar quan vulga i Pilar Zorrilla, viceconsellera de Comerç i Turisme, dóna suport amb la seua presència als comerços que han obert. La viceconsellera deu ser socialista, del PSE; quina manera més peculiar de defendre els treballadors: setmana laboral de 7 dies. Hi ha hipermercats que a l’estiu obrin tots els dies fins a les dotze de la nit. Qui necessita un quilo de rap a les dotze de la nit? Pots viure un diumenge sense eixir a comprar-te uns pantalons? A poc a poc el consum acapara tot el calendari. Són les grans cadenes les que ens hi estan acostumant. El petit comerç, el botiguer nou o de tota la vida només pot aguantar l’embat a costa de perdre caixa o qualitat de vida. No ens enganyem, la llibertat d’horaris no crea més llocs de treball, crea més mala llet. I la qüestió de fons és eixa: consumir, consumir i consumir en tot moment, també els festius. Ves per on, quedar-se a casa el diumenge acabarà sent una actitud antisistema, revolucionària. Si no, sempre podem anar a passejar o a missa, que una cosa tonifica el cos i l’altra fortifica l’esperit. A més, les dos són debades.
molt bon articulet; estic molt d’acord
Anar a misa també és una manera de comprar. L’article quedaria més rodó acabat en “..revolucionària”.
No estoy de acuerdo, al menos no en su totalidad.
Yo sí estoy a favor de la libertad de horarios. Lo que no me gusta ni un pelo es que gobierno y empresarios exploten al trabajador. Hay que regularlo, al igual que habría que pensar en reajustar la jornada laboral (35 o 36 horas a la semana) y controlar las horas extras.
Resumiendo: Que cada tienda decida cuando debe abrir o cerrar, respetando la jornada laboral de los trabajadores.
I amb les retallades… amb quins diners volen que consumim?
salut!
Simplement fantàstic!!
Lo de la libertad de horarios es una de esas aparentes “libertades” que defiende la derecha, que sí les da libertad para que hagan y deshagan, a los poderosos. Discrepo en que la Iglesia alimente el espíritu, al menos no alimenta el mío, aunque eso del espíritu es algo muy personal… Un abrazo. Bon Any!
Haurien de pensar que els botiguers han de fer festa algun dia, no?, Pot ser que necessiten comprar també.
En Alicante, hay un comercio de lámparas, en la avenida de Denia que tiene un cartel electrónico con el siguiente mensaje: No compre los domingos. Si el domingo tengo que trabajar, cuándo veo a mi familia. Muy clarificador y un contrasentido con la derechona que llena las calles en manifestaciones multitudinarias clamando por “la familia”. Se ve que, en tocando el bolsillo, “la familia” debe ser la de Vitto Corleone. Ya me gustaría ver a esas hordas de compradores domingueros, trabajando 7 días a la semana y chitón; si protestas, hay 100 en la cola esperando tu puesto.
Estic totalment d’acord!ademés si no tenim un duro, como podem gastar diners un dia més a la setmana?Nosaltres continuem en el ritual de sempre…desdejunar tota la familia junta (que en tota la setmana no podem), anar a comprar el diari, pendre el solet (si en fà, si no no) i després la cervesseta de rigor en el consegüent debat que implica haver fullejat el diari…i de vesprà com sempre a PLANTXAR!no crec que perquè obrin un dia més la gent vaja a comprar, pot ser al principi sí, per la novetat, però ja està.
Si la missa televisada del diumenge és vàlida, no hi cap problema, es fica a les grans superfícies un pantalla gegant que reproduïsca el sant sagrament i mentre fas la compra, sents al Rouco fent missa.
Jordi, cada dia estàs pitjor… t’ha pegat ara per l’Intifada Benedictina?