Lluís Lúcia va ser carlí, conservador, periodista, ministre, un home d’ordre. No devia ser massa republicà, però, després d’haver vist com Alfons XIII s’avenia amb un dictador, es decantà per l’accidentalisme. Així, creia que la forma de l’estat no era tan transcendent com les polítiques que duguera a terme. Lúcia també era un demòcrata; quan en 1936 bona part de l’exèrcit i del seu partit s’alçaren contra la República, ell es mantingué fidel a l’ordenament constitucional. Tot i això, l’acaçaren per ser de dretes i catòlic i a punt van estar de jutjar-lo. Els colpistes ocuparen Barcelona, però no el van alliberar; els arguments compilats per a la seua defensa davant l’Espanya roja van ser utilitzats com a acusació per l’Espanya nacional. El condemnaren a mort, li commutaren la pena per 30 anys de presó, fou desterrat a Mallorca i, ja molt malalt, li van permetre tornar a València per a morir en la seua terra. D’això fa 69 anys.
Manuel Fraga ha mort fa molt menys. També va ser ministre, conservador i home d’ordre. Algú podrà dir en favor seu que també va practicar l’accidentalisme, però les úniques sentències que l’afecten són les que va sancionar als gabinets de Franco i en les persecucions sempre era qui anava darrere amb el garrot. Per a uns, un notable demòcrata, la dovella clau de la transició espanyola; per a altres, un assassí. Tranquils, quan muira Carrillo, viurem les mateixes discrepàncies, però canviant el cantó des d’on es llancen.
Baltasar Garzón no em desperta la incondicional adhesió que trobe al meu voltant. Volgué fer justícia des de la política i acabà fent política des de la justícia. La droga, la corrupció, el terrorisme i Pinochet no eren prou per a ell i començà a jutjar la història. Tot em sembla magnífic, però veig un punt de narcisisme en les seues accions. Està enamorat d’ell mateix. En 2006 va obligar un grup pop a canviar-se el nom perquè dir-se Garzón era una intromissió en la seua imatge; ara els xicots s’anomenen Grande-Marlaska. El jutge està sent jutjat i jo, malgrat la poca gràcia que em fa, m’he de posar en la seua trinxera. El processen per investigar presumptes corruptes i voler desenterrar mestres, llauradors, obrers, regidors, sindicalistes… esquerrans la majoria, morts injustament tots.
Franco amb la seua maldat travessa, amb resultats ben diferents, les biografies de Lúcia, Fraga i Garzón. Quan se li acabarà la corda i la impunitat?
Vaig a fer-te un resum: Fraga ha sigut un fre a la democràcia espanyola i un pal a les rodes de la transició. O és un mèrit recompondre la dreta espanyola? (AP) que tan mal ens ha fet, ens fa i ens farà. Carrillo estava en la nostra banda, si, a la de la transició i la reconstrucció de l’esquerra, no seré jo el qui el condemne. I Garzón un jutge espanyol, molt espanyol, de la mateixa corda que els que absolen xoriços per ací, per tant que se’l mengen amb o sense creïlles. No és el meu problema, ni el teu. A veure si afines un poc més…
No està molt clar si Luis Lucia es va posicionar al costat del govern republicà arran del colp d’estat militar -va enviar un telegrama de suport a l’executiu triat a les urnes- per tractar de salvar la seua vida i la de la família. Ell es trobava, en el moment de l’aixecament, a Benassal -Alt Maestrat. Molta gent del seu partit, la Dreta Regional Valenciana, sí que va estar implicada en colp. Com no podia saber res Lucia del colp?
Si llegeixes el llibre de Rafael Vall sobre la DRV et trobaràs una visió totalment diferent de la (hagio)biografia que Vicent Comes va publicar sobre Lucia. No vull tampoc criticar el líder de la DRV i oblidar que molts representants del PSOE, durant aquell període històric, també apostaven per l’accidentalisme: la II República només els interessava en tant que obria el camí cap al socialisme, per això alguns representants del PSOE -i també de formacions republicanes- podien justificar un colp armat violent si es feia marxa arrere en les reformes empreses durant el primer bienni.
Pel que fa a Carrillo, segons l’Àngel Exterminador “estava en la nostra banda”. Dubte que en la banda del nacionalisme valencià d’esquerra. Coincidisc amb l’Àngel Exterminador en un punt: en altres ocasions els articles de Jordi han estat més redons.
No sé si Garzón ha absolt molts xoriços, pot ser, no tinc dades al respecte. Però sí sé de segur, que em fa vergonya perquè se li está jutjant: Per investigar el que va passar amb les persones que van desapareixer sense cap explicació i, per descomptat sense judici, al començament i al final de la “guerra”. Jo no tinc en la meua família cap cas, però no crec que com que no és el meu problema directe no m’haja d¡importar el que están fen amb aquest jutge, amb independència de la meua opinió sobre la seua personalitat.
Enric Gil, molts dels valencians nacionalistes d’esquerra van passar primer per les files del PC, del PSPV i d’altres partits abans de la transició, on no estaven era al costat de Fraga. Sobre Garzón, si tires d’hemeroteca trobaràs com ha repartit a gust a l’entorn independentista basc i català, ho torne a repetir, tant de bo el condemnem. A l’enemic ni aigua.
Bon dia,
Em dic Enric, treballo per a Optim TV, una productora de Barcelona i estem treballant en un documental de la presó model de Barcelona per a una important cadena de televisió.
Hem trobat al seu blog una imatge que ens interessa, la dels anarquistes nudistes a la presó model referent al seu blog el juliol de 2007.
Per a utilitzar la imatge, necessitem saber-ne els drets de la imatge i fotografia en qüestió i agrairia que contactés amb mi via mail per aconseguir aquesta informació.
El meu correu és: ecanals1987@yahoo.es
Gràcies per la seva atenció.
Salutacions
Enric Canals